Una part dels caçadors que es veuen clarament representats consideren que els tècnics del departament de Medi Ambient tenen uns criteris excessivament canviants i conservadors. Fins al punt que arriben a tenir el sentiment que no actuen degudament i creuen que els criteris que s’haurien d’aplicar són els que exposen en les comissions de seguiment de caça i pesca els representants de la Facip. I com que normalment la directora del ministeri, Sílvia Ferrer, es posa del costat dels seus tècnics, els responsables federatius es pugen per les parets.
D’aquí que Cabanes, després d’una de les darreres reunions de seguiment i ja a l’exterior de la sala on s’havia fet la trobada, va retreure de manera indeguda alguna de les qüestions plantejades a Ferrer. Ho va fer apel·lant a aspectes que res tenen a veure amb motius tècnics cinegètics. Molts caçadors i pescadors lamenten les formes del president de l’ens federatiu, tot i que consideren que els tècnics ministerials haurien d’abaixar els seus fums.
Hi ha un primer element -o dos, segons com s’entengui- que té a veure amb l’actual temporada. Contràriament al que havia passat altres temporades i al que passa amb la perdiu, els tècnics del ministeri no han permès ara repoblar els boscos del Principat de faisà. “Fa molts anys que s’havia fet aquesta repoblació i ara els tècnics no ho volen”, asseguren les fonts, que també recorden que a nivell de pesca es considera que no es llança als rius i llacs la quantitat de truita que caldria.
Els caçadors consideren que en gran part la invasió que els darrers anys hi ha hagut d’aquests animals de naturalesa ovina és culpa de la decisió dels tècnics
Faisans i truites han suposat un primer xoc. I la gestió dels plans de caça dels muflons han comportat una altra tibantor que fa temps que dura. Aquesta sí. Els caçadors consideren que en gran part la invasió que els darrers anys hi ha hagut d’aquests animals de naturalesa ovina és culpa de la decisió dels tècnics. I estan convençuts, encara que per ara des del ministeri es combat, que l’única solució per intentar que el mufló no s’estengui encara més és facilitar l’abatiment lliure de femelles. Sense ni tan sols pla de caça.
Les fonts consultades expliquen que el problema és greu i que aconseguir una regressió de la cabana de muflons no serà gens fàcil. I tot perquè “els tècnics mai no han defensat una pla de caça més ampli de muflons”. Una dificultat evident es troba al sector Setúria-Comapedrosa, ja que el recompte conjunt amb Catalunya aquest any ha fet sortir una xifra de 1.400 muflons. Això és “una bestialitat que ha fet que no es veuen isards en aquesta zona, i s’explica per la baixada de 90 a tot just 20”.
Aquesta és la zona més castigada pel mufló i, lamenten els caçadors, des de Medi Ambient no s’ha posat damunt la taula cap proposta o cap pla de recuperació de l’isard. Lluny d’això -amb els muflons que poden ser transportadors de virus i malalties- en aquest punt del territori andorrà s’hi afegeix una altra complexitat: les ovelles franceses que traspassen les fronteres pel port d’Arinsal, Montmantell, Estanys Forcats… i que, aparentment, no estan vacunades. Per tant, un altre possible focus de pestivirus.
ELS ANTECEDENTS
Els caçadors recorden que en un inici els muflons només estaven i s’havien d’estabilitzar a la unitat centre del país, que inclou Vila, Encamp, Solà d’Engordany i Anyós. Els tècnics de Medi Ambient, segons els caçadors, “van aplicar plans de caça molt febles amb poques captures i la cabana va créixer i créixer” i fins i tot els danys causats per aquests animals van obligar els afectats a impulsar accions judicials. Es va haver de decretar la caça lliure del mufló i això ni va agradar els tècnics ni va resoldre res, “perquè els muflons ja s’havien estès cap a Enclar i cap a l’Aldosa, Ordino, el Casamanya”.
I d’aquí encara hi ha hagut més extensió. Els d’Enclar cap a Ós de Civís i cap als boscos de Pal. I ara el temor és que els muflons, “si no es fa una gestió ben feta”, entrin cap al Madriu i la població anirà creixent i passant a ocupar zones en que actualment hi han molts isards “i el perill es que passi com al Comapedrosa. A Montmalús, Ensagents i les zones properes hi ha molts isards i encara no hi ha entrat bé el mufló”. Però la situació haguda al Comapedrosa es pot arribar a repetir i fins i tot els agents rurals catalans ja han avisat de la situació. No volen que els muflons els entrin cap a casa seva.