L’esclat de la denominada ‘Operació Cautxú’ de presumpte desviament de fons al tomb de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) té algunes similituds amb l’afer que va portar Puig gairebé dos mesos a la presó. Sis anys després, no s’ha acreditat pràcticament res de les acusacions que se li van atribuir, que se li van imputar, i ni tan sols, segons fonts judicials, el dossier està actiu. És a dir, el cas està obert, la instrucció està oberta, la investigació jurídicament no s’ha tancat mai, però és que fa anys, no mesos, anys, que ni tan sols s’ha fet cap diligència al tomb d’un cas que va fer fins i tot que es revisessin els protocols de control de l’atorgament de subvencions públiques a entitats esportives.
El director-gerent del club de futbol va ser detingut el 29 de maig del 2013 en el marc d’una causa secreta i que encara avui està oberta… i arraconada en un calaix
A diferència de la FAF, l’FC Andorra sí rebia diners estatals. A diferència de l’FC Andorra, la FAF remena molts miners. I els diners que suposadament s’haurien pogut arribar a desviar són força més que el deute que la presumpta mala gestió dels dirigents esportiu del club de futbol a l’època hauria originat. Com en el cas de la FAF, i de Tomás Gea o Víctor Santos, a Puig també se’l va acusar d’administració deslleial. Mai se li va imputar, però, apropiació indeguda, una acusació molt més greu que sí que s’assenyala contra el secretari general de l’ens federatiu.
Puig va ser enviat a la presó el 30 de maig, l’endemà de la seva detenció. El sumari també era secret. De fet, les diligències no van ser accessibles fins al 13 de juny, quinze dies després que la Batllia ordenés a la policia la detenció del gerent de l’FC Andorra. Els justificants d’algunes de les despeses presumptament irregulars fetes pel club els va aportar la defensa del dirigent esportiu. Altres decisions suposadament anòmales tenien l’aval, la signatura, de la junta directiva del club en el seu conjunt o, com a mínim, del president de l’entitat del moment. El cas, però, només va afectar el director-gerent, que era l’ànima del club llavors, i que a banda de l’administració deslleial també se’l va assenyalar per falsejament de comptes socials.
Moltes de les acusacions que es van formular contra el dirigent esportiu, que va estar dos mesos a la presó, es van desmuntar, però el cas, sense jutjar encara, li segueix portant maldecaps
Se’l va assenyalar i se l’assenyala. Gairebé sis anys després de la seva detenció, l’home continua processat. Sense que s’hagin acreditat, com a mínim no amb la força suficient que el van portar dos mesos a la presó, els delictes que se li atribuïen. Però el fet que la causa segueixi oberta, segons fonts judicials, estaria comportant notables repercussions negatives per a Emili Puig. Se li van bloquejar comptes bancaris. Això comporta que no pugui operar amb normalitat. I que tampoc no pugui accedir, tot sovint, al món laboral amb normalitat. Això, és clar, tenint sempre al damunt l’espasa de Dàmocles de no saber què pot acabar passant.
Emili Puig va entrar a la Comella el 30 de maig del 2013 i la batlle instructora va dictar un aute el 23 de juliol posterior pel qual, sota fiança, en possibilitava l’alliberament. Deixaria la presó l’endemà mateix o al cap d’un parell de dies, atès que ja no hi havia ni alarma social ni risc de fuga vist que s’havien adoptat les mesures escaients perquè no es donés el cas. El 7 de setembre següent, el Tribunal Constitucional va declarar il·legal la detenció del dirigent esportiu, ja que en el moment que se’l va arrestar, com aquell qui diu enmig del carrer, no se’l va informar degudament d’allò de què se l’acusava.
Per la Justícia i per la societat, el cas sembla ja al bagul dels records. Cert que l’escàndol de la FAF el pot rescatar. Per bé o per mal. El que és segur, però, és que Puig segur que no oblida. Més encara: segur que malda el greuge que li ha comportat i li comporta tot aquell enrenou.
Comentaris