Quaranta minuts i ni una sola pregunta. Almenys en públic. Tres quarts d’entrada al Palau de Gel de Canillo i el convenciment que la plataforma de Soldeu és una aposta de futur, necessària, i que permetrà dotar el país d’un equipament que permetrà dotar la pista de l’Avet “d’una arribada de cursa òptima” per poder acollir grans competicions d’esquí. La polèmica declaració d’interès nacional del projecte ‘passaral·lelístic’ i l’eventual trencament de Grandvalira, minimitzats. Però presents en l’ambient. I amb l’espasa de Dàmocles de Joan Viladomat penjant sobre Nevasa, Ensisa, el soci canillenc del fins ara més gran domini esquiable dels Pirineus, ha presentat la infraestructura parida des de fa anys casa Calbó i que ara es fa seva la societat que gestiona les pistes de Soldeu i el Tarter. De fet, la passarel·la es ven des de Canillo com un revulsiu per al país. També de Grandvalira mal li pesi a l’accionista majoritari de Saetde.
Ensisa es farà càrrec de l’obra. 24 milions d’euros pel cap baix segons que ha informat el director general de la societat, Conrad Blanch, que a partir d'ara es passa a centrar només en la Copa del Món del 2019 i en altres projectes estratègics de la societats (essent la plataforma i l'aparcament el primer) com a conseller del consell d'administració (David Hidalgo, fins ara director adjunt, assumeix la màxima responsabilitat executiva d'Ensisa). Les obres s’iniciaran aquest mateix mes de juny i haurien de durar divuit mesos. És a dir, si el mal temps impedeix treballar algunes setmanes o mesos, la finalització de l’obra se n’anirà més enllà de l’any i mig. Els treballs podrien anar, tranquil·lament, fins a l’estiu del 2019.
El cap de Govern, Toni Martí, presideix la presentació pública d'un projecte del qual se'n donen els detalls justos i s'eviten les qüestions espinoses
Queda clar que el Govern està plenament al costat del projecte. El cap de l’executiu, Toni Martí, pràcticament acabat d’arribar de San Marino, ha assistit a l’acte públic de presentació del projecte, presidit pel cònsol canillenc i president d’Ensisa, Josep Mandicó. També el ministre d’Ordenament Territorial, l’encampadà i expresident de Saetde Jordi Torres Falcó. La sala era força plena fonamentalment de veïns de Canillo (per exemple la subsíndica general, Mònica Bonell, o, evidentment, el gran promotor de tot plegat, l’empresari hoteler Josep Areny). Però no només. Gent del món de l’esquí, el cònsol d’Ordino, Josep Àngel Mortès, i el seu predecessor, l’empresari entre altres de construcció Ventura Espot…
L’acte públic al Palau de Gel ha vingut a ser una mena de culminació de tot un seguit de trobades i trobadetes. Reunions i reunionetes. Negociacions a moltes bandes. Xiuxiuejos. Aquests darrers dies, el comú de Canillo ha anat ‘rebent’ patums, com a mínim de la parròquia, que gairebé de manera individualitzada han tingut les explicacions oportunes de tot plegat. Algunes de les patums, és clar, eren aquest dijous a la reunió. També els promotors de la iniciativa han anat a explicar el projecte a les forces polítiques. Aquest dijous, per exemple, els Joseps (Mandicó i Areny) i Conrad Blanch han estat als despatxos del grup parlamentari liberal per explicar-los tot plegat. Després tocaria la presentació pública.
Aplaudiments, tot bonic, tot ben explicat -el que s’ha explicat, que hi ha moltes coses guardades al calaix- a parer de l’absència de preguntes… i, en tot cas, els uis, i els ais, en privat. A l’orella del cònsol, a l’orella dels Calbó… L’empresari no dóna el terreny sobre el qual es bastirà la plataforma, que amb pàrquing per a unes 450 places repartides en tres plantes inclòs, ocuparà uns 17.000 metres quadrats. En cedeix el dret de superfície per a 99 anys tal i com va avançar l’Altaveu. I imposa en el conveni que si no s’ha signat se signarà en breu unes clàusules forces draconianes, que poden afectar les dues parts, però que poden fer que casa Calbó recuperi la superfície abans del segle pactat. Un euro simbòlic anual abonarà el comú al propietari del terreny.
Ensisa assegura que la pressa en tancar els acords i fer-los no té res a veure amb la decisió de Saetde d'activar el procés de liquidació de Nevasa
Tant el cònsol major de Canillo com el director general d’Ensisa han assegurat, ja abans de l’acte públic, en una trobada amb la premsa, que l'acord no s'ha accelerat per la decisió de Joan Viladomat de voler dissoldre Nevasa. Mandicó ha assegurat que la presentació s'ha fet ràpidament per tal que el poble pogués conèixer el projecte abans que comencin a contactar amb les empreses constructores. Blanch ha negat que el projecte s'hagi volgut ocultar a l'altre soci de Nevasa, ha assegurat que fa molts anys que s'ha dit que aquesta zona necessitava una millora important, i que "no hem improvisat, sinó que fa molts anys que s'hi treballa". A més, Blanch ha recordat que la FIS ja els va recomanar la millora l'any 2012, mai no ha parlat d’obligació o requisit, però sí que ha deixat clar que si no es fa la plataforma "al final no es pot fer a la pista de l'Avet". El màxim responsable executiu d’Ensisa ha assegurat que amb el final millorat de la pista es podrà optar a fites més importants. A poder acollir competicions masculines.
Quant a la posició de l'accionista majoritari de Saetde en relació a la dissolució de Nevasa, Conrad Blanch ha afirmat que desconeix la raó de fons que l'ha portat a prendre la decisió, però ha assegurat que la plataforma de Soldeu beneficia tot Grandvalira, perquè és la marca que guanya notorietat, juntament amb Andorra. Així, considera que una obra així "esperona tots dos operadors a augmentar el nivell de qualitat", i que a Ensisa són els primers interessats que millori tot el domini de punta a punta, perquè "ens dóna prestigi a tots”.
Blanch té la confiança que s'arribarà a un acord -a la sala hi havia més dubtes i un cert menysteniment, en alguns casos, cap a Viladomat-, i ha remarcat que per part d'Ensisa es farà tot el possible perquè la marca pugui continuar. "Tenim dos anys per endavant -un termini de suposada negociació que l’accionista majoritari de Saetde vol mirar d’escurçar de totes totes- i crec que tenim temps perquè es puguin parlar totes les coses i perquè totes les aspiracions legítimes de cada part es puguin contemplar", ha afegit. Sobre les tensions que hi ha hagut entre les dues societats, Blanch ha indicat que "a la vida quan hi ha tensions les coses progressen, si fos una bassa d'oli no estaríem esperonats a progressar”.
La passarel·la i l'aparcament que hi va associat té un cost previst de 24 milions; les obres s'inicien aquest mateix mes i es podrien allargar fins a l'estiu del 2019
Blanch ha deixat clar a l’auditori del Palau de Gel que Ensisa té “una situació financera sanejada” i que s’ha treballat molt finament per poder quadrar els números en els 24 milions d’euros però “sempre hi ha imprevistos”. Són uns diners que “hem d’invertir en dos anys i mig” i que no poden afectar la inversió ordinària, que la darrera temporada ha estat de cinc milions. El director general d’Ensisa ha parlat d’un “projecte molt exigent” que es tira endavant amb un “equip tècnic molt potent”. El màxim responsable és l’arquitecte Lluís Viu Rebés, que fa molts anys que modela el projecte per a casa Calbó.
Viu ha explicat que la plataforma té una “complexitat gran” i el calendari d’obres és “molt ambiciós” i, a més a més, s’haurà de treballar amb “l’estació treballant”. Per això, per reduir dificultats, s’aposta per incorporar elements prefabricats al projecte. L’arquitecte, que ha afirmat que la plataforma suposarà “un canvi de paradigma” per a Soldeu, ha explicat que el projecte comporta cinc grans coses. Permet una arribada “òptima” per a la pista de l’Avet, dota de més seguretat als espectadors i serveis de diversa índole que hagin d’intervenir en les competicions, acosta les pistes més encara al poble de Soldeu -i especialment als hotels de casa Calbó-, converteix el poble en peu d’estació per si no ho era ja, i resol el problema endèmic de la manca de places d’aparcament.
Total, que qui no vegi bé el projecte és perquè no ho vol. Una exposició curteta, sense grans detalls -sobretot, sense exposar els detalls que estan generant una elevada polèmica-, quatre aplaudiments -l’ovació sonora queda per a un altre dia-, cap pregunta i cap a casa. A Canillo, ja se sap, les preguntes no es fan en públic. L’important és allò que no es diu. Però que es cou a foc lent, entre puros i copes. Fent-la petar o a base de cops de puny sobre la taula. I funciona. A Soldeu ho saben.
Comentaris