Calvó defensa l’etiqueta energètica com a beneficiosa per a les famílies 

La ministra de Medi Ambient admet que potser no s’ha informat prou sobre les noves certificacions però també està convençuda que el preu no pot ser cap trava

La titular de Medi Ambient, Sílvia Calvó, durant la compareixença.
La titular de Medi Ambient, Sílvia Calvó, durant la compareixença.
La ministra de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha defensat com a beneficiosa per a les famílies i els consumidors en general l’etiqueta energètica -o la certificació, en el seu cas- que tanta polèmica ha generat en el sector immobiliari. Calvó ha assegurat que la nova obligació per a les transaccions oneroses de béns immobles permetrà als ciutadans disposar d’una informació que fins ara no tenien i així podran “valorar les despeses” i evitar ensurts a mitjà o llarg termini. També espera la ministra que la certificació “motivarà els propietaris” a introduir cada vegada més millors en els habitatges.

Calvó, que els darrers dies s’ha reunit amb els agents immobiliaris, ha admès que “l’administració no informa mai prou”, però que això no treu que abans de l’entrada en vigor de l’obligació de disposar de l’etiqueta energètica o la certificació en el seu defecte s’ha parlat almenys dos cops amb tots els col·lectius professionals més directament implicats per la posada en marxa de la mesura. Cert, però, ha afirmat la titular de Medi Ambient, que “les noves obligacions mai no s’implementen sense que hi hagi neguit”.

La titular ministerial afirma que “les noves obligacions mai no s’implementen sense que hi hagi neguit” i explica que hi ha hagut diverses trobades amb els col·lectius implicats

Ara, per a la ministra, el neguit no poden ser els 240 euros del cost de l’etiqueta atès que es tracta d’operacions immobiliàries que suposen alguns centenars de milers d’euros. L’escull principal no reconegut pels immobiliaris i els propietaris, per exemple, és que ara, amb l’obligació de disposar de l’etiqueta o el certificat energètic, automàticament estaran facilitant una informació de la qual fins ara no disposaven els eventuals compradors o, a partir del 2023, els arrendadors. 

Hi ha edificis que aparentment poden resultar molt agradables i, alhora, que es posen al mercat amb un preu suposadament molt accessible, almenys comparant-ho amb altres immobles similars. Llavors, però, els nous ocupants es troben, amb el temps i especialment a l’hivern, que es disparen les despeses per aspectes relacionats amb la calefacció, ja que els aïllaments de l’habitatge, per exemple, no són els adequats. O, com a mínim, no ho són prou. Ara, entre dos immobles de característiques i preu similar o idèntic, la qualificació que expressi en matèria energètica l’etiqueta o el certificat podrà fer acabar decantant la balança en una operació.

Sílvia Calvó ha fet aquestes apreciacions -explícites en algun cas; implícites en altres- en el marc de la presentació del balanç del Pla Renova i de l’exposició de la nova convocatòria, la referida a aquest 2020 i que va ser aprovada aquest dimecres en consell de ministres. En concret, el Govern posa sobre la taula una partida d’1,2 milions d’euros per afavorir la reforma d’edificis per tal que siguin més sostenibles o la implementació de dispositius que produeixin energia fotovoltaica.

Fins a setze tècnics diferents han presentat certificats o etiquetes degudament elaborades en el que va d’any

El pla incorpora incentius especials si es vol aconseguir l’etiqueta del nivell energètic més eficient possible. D’aquí que durant la compareixença se li hagi demanat pels canvis reglamentaris i l’obligació de certificar els consums energètics dels edificis. Tant Calvó com el secretari d’Estat de Medi Ambient, Marc Rossell, han defensat com a molt positives aquestes certificacions. De fet, han assegurat, respecte del fet en sí no hi ha oposició. Una altra cosa és, aparentment, la manca d’informació o el preu, que estrictament “remunera el temps del professional” per elaborar la documentació exigida

Calvó ha assegurat que s’ha establert en el reglament un llindar màxim, el dels 240 euros per habitatges d’un màxim de 80 metres quadrats o els 3 euros per metre quadrat de màxim per als immobles més grans, perquè deixar-ho tot en mans de la regulació del mercat no es considera del tot adequat. S’han volgut “evitar abusos”, ha assegurat la ministra, que ha recordat que s’està treballant en la confecció d’aplicacions informàtiques que poden ajudar als tècnics en l’elaboració dels certificats i, potser, amb el temps, afavoriran una abaratiment del cost de les etiquetes.

Calvó i Rossell han assegurat que tant els tècnics que han de fer els certificats -arquitectes i enginyers- com els notaris han rebut la informació corresponent. Una altra cosa és com la gestionen, com es formen els professionals o quines decisions personals adopten alhora de tractar els seus respectius clients. El secretari d’Estat ha explicat que en el que va d’any s’han rebut més de vint certificats de setze tècnics diferents, un fet que evidencia que hi ha experts autoritzats, preparats i que no tenen cap problema en emetre els certificats corresponents.

Pla Renova

La compareixença de la ministra, s’ha dit, ha estat per exposar detalls del Pla Renova i de les seves variants Renova Plus (destinat a reformes integrals) o Renova Fotovoltaic, dedicat a impulsar l’activació de ginys que generin energia solar. Sílvia Calvó, que ha afirmat que cada cop hi ha més tendència a dur a terme reformes més integrals, que també estan més subvencionades, ha explicat que en la convocatòria del 2020 s’introdueixen alguns canvis respecte d’edicions anteriors del pla com poden ser una bonificació suplementària del 10% per aquells immobles que s’acabin destinant al mercat del lloguer o una simplificació dels tràmits a fer -només cal presentar un pressupost- o dels criteris per poder-se acollir als ajuts.

La titular de Medi Ambient ha explicat que entre el 2011, que es va iniciar el programa, i l’any passat s’han rebut 1.641 sol·licituds que han suposat la distribució d’11,4 milions d’euros en subvenció. Això s’ha transformat en una inversió de poc més de 62 milions. I és que, per normal, l’ajut màxim és del 40% del total de l’obra a realitzar. “Per cada euro invertit pel Govern n’han revertit 6,53 al teixit econòmic”, ha remarcat Calvó, que també ha explicat que el pla ha incentivat fins ara la instal·lació de 55 dispositius fotovoltaics, que han permès generar l’energia necessària per a 430 llars.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.