Barrière es manté a l’expectativa mentre la resta d’operadors demanen la repetició del concurs del casino

L’oposició majoritàriament considera que la denegació de la llicència a Jocs és un exemple més del mal fer de DA i dels fracassos que ha anat acumulant aquesta legislatura

-
-
El segon classificat, per dir-ho així, en el concurs per a l’obtenció de la llicència del casino d’Andorra, la societat andorrana Lleure 3D, capitanejada per l’operadora francesa Barrière, està analitzant la situació generada per la decisió del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) de denegar el permís que inicialment estava previst que s’atorgués a Jocs. La resta d’operadors internacionals i els seus aliats locals consideren que el millor que podria passar seria que es repetís el procediment. Una petició que, en certa manera, ja fan en les demandes judicials ja admeses a tràmit i que cap dels demandants pensa retirar.

Com ja havia passat en les darreres actuacions mediàtiques i jurídiques dutes a terme, Barrière s’ha despenjat de Genting, Partouche, Cirsa i Casinos d’Àustria. Mentre aquests dos, per ara, fan pinya i mantenen accions coordinades, Barrière fa camí en solitari. Malgrat que no hi ha un posicionament públic de la societat que a Andorra lideren Àlex Armengol, Guillem Areny i Jacint Casal, sembla clar que la intenció o el parer de Lleure 3D-Barrière és mantenir que desestimat el projecte del primer classificat, el dret a ostentar la concessió del casino passi al segon.

Però tot plegat, segons diverses fonts, no està previst al plec de bases. A més, el plet judicial obert dificulta qualsevol decisió abans que la Justícia es pronunciï. A més, cal tenir en compte que en el recurs administratiu que no deixa de ser, en gran mesura, l’avantsala de la demanda jurisdiccional, Barrière va repartir estopa contra tots els participants en el concurs. També contra la resta d’operadors internacionals que en un moment donat havien estat aliats. De fet, aquell posicionament va ser, en certa manera, la causa del trencament.

La decisió del CRAJ no varia ni un mil·límetre el posicionament de cap de les societats que ja tenen interposades demandes jurisdiccionals, que pensen mantenir-les

La judicialització de ben segur anirà a més. Com a mínim, la fase de recursos. Jocs ja ha anunciat per diversos canals que troba l’argumentació donada pel CRAJ molt dèbil i, en conseqüència, recorrerà contra la denegació de la llicència. Això fa que, de totes totes, ja no hi hagi marge per a una solució final fins després de les eleccions. És molt factible que, igual que els altres cinc operadors, Jocs acabi acudint als tribunals. Clar és, però, que per motius molt diferents. O, com a mínim, per altres motius.

Genting, Partouche, Cirsa i Casinos d’Àustria -com Barrière- ja estan en fase jurisdiccional. I per molta desestimació de la llicència que hi hagi hagut, les quatre companyies ja han fet saber que no tenen cap intenció de retirar les demandes interposades i admeses a tràmit. Alhora, segons fonts de les operadores, la millor sortida seria fer tabula rasa i començar de zero. És a dir, convocar un nou concurs. De fet, aquesta circumstància la mantenen en les seves demandes, on consideraven el procediment nul de ple dret arran de les diverses anomalies que presentava.

Fracàs polític

La tensió, d’una banda; l’expectació general, d’una altra; l’estupor o fins i tot la riota són sensacions o estats d’ànim que es mesclen després de la decisió del CRAJ confirmada posteriorment en roda de premsa pel seu president i ministre de Finances, Jordi Cinca. Tensió, en molts casos, a l’edifici administratiu de Govern i, també, entre dirigents governamentals i els màxims responsables de Jocs. Expectació, estupor o somriures, maliciosos, fins i tot, entre la ciutadania o la classe política. L’oposició majoritàriament ha lamentat “un altre fracàs” del Govern. 

El conseller general socialdemòcrata Gerard Alís o el líder liberal, Jordi Gallardo, s’han mostrat en aquesta línia. El president i parlamentari de Liberals ha assegurat que pensava que “aquestes pífies no es tornarien a repetir” però que al final de tot plegat res no sorprèn perquè “és l’estil de DA” i, en conseqüència, la suma “d’un nou fracàs” que, lamenta, al final “l’acabarà pagant la ciutadania”. El líder d’Unió Laurediana (UL) i cap visible de la tercera via, Josep Pintat, ha deixat anar en un tuit molt més moderat: “Com diuen els nostres veïns del nor: ‘Il vaut mieux reculer pour mieux sauter’” O el que és el mateix: “Val més fer una passa enrere, per poder saltar després”. 



El comerç de l’avinguda Meritxell, decebut

On no s’ha posat gens bé la decisió de denegar la llicència del casino és entre els comerciants i empresaris en general de l’avinguda Meritxell. Malgrat que hi ha altres projectes que també tenen el cèntric vial com a indret triat per desenvolupar l’eventual casino, creien que la proposta inicialment elegida serviria per desenclavar la part alta de l’avinguda. Ara, el problema no és que no hi vegin una alternativa possible. És que, segons les diverses fonts consultades, tal com s’ha complicat la situació, amb la reculada del Govern i les múltiples demandes ja en seu judicial, temen que el projecte de fer un casino acabi quedant definitivament i per sempre més al calaix. A més a més, la indignació d’alguns dels empresaris encara ha anat a més amb la informació -publicada en aquest cas per ‘Diari d’Andorra’- sobre la suposada ‘arribada’ de PayPal al Principat. Consideren que la informació intentaria ser una cortina de fum per mirar de compensar el fiasco del casino quan, en realitat, el que avui s’anuncia no és cap novetat i l’operativitat total de PayPal, ara mateix, ni existeix, ni existirà en breu.



 

-

Relacionat

El projecte del casino, tocat de mort

Comentaris (4)

Trending