El creixement del nombre d’usuaris del CAI, que ha comportat que de manera totalment heterogènia es barregin en el mateix espai infants i adolescents que tenen problemàtiques molt diferents, és un dels motius que explicaria la situació que es viu a La Gavernera. L’altre gran dificultat que hi ha és l’alta rotació de personal i, segons els pares consultats, la manca de professionalitat que presenten els monitors. El personal. Quedi clar que la versió és de progenitors, a alguns dels quals se’ls ha retirat la pàtria potestat i la guarda i custòdia per motius diversos. Cert també, asseguren els mateixos, que això no vol dir, almenys en alguns casos, que els pares i les mares no tinguin cura dels seus infants i que malgrat estar sota la tutel·la de l’Estat no tinguin dret a veure’ls, a acollir-los a casa alguns dies i, sobretot, a saber de la seva evolució i d’allò que els passa.
Dos dels laments més reiterats i que podrien arribar a convergir en un un són que en un mateix espai poden coincidir menors amb algun tipus de disminució, menors que estan al centre per qüestions relacionades amb la delinqüència, i menors que han estat abandonats o que no han rebut l’atenció deguda dels seus progenitors i se n’ha de fer càrrec l’administració. Si a això se li suma uns professionals que sovint acumulen poca experiència i que apliquen els mateixos protocols sigui quina sigui la casuística que pateix cada intern, el desastre està assegurat. La situació, reconeixen, s’ha agreujat molt el darrer any amb un increment molt notable d’usuaris.
L’increment d’usuaris amb problemàtiques molt diverses més una alta rotació d’un personal no sempre prou ben format aguditzen la complexa situació que es viu a la institució
Si la situació surt a la llum pública és, en part, per la coincidència de l’anunci que la directora del centre durant catorze anys, Iolanda Solà, plega, i del fet que aquest dilluns dos dels interns haguessin d’acudir a l’hospital després de la ingesta de pastilles. De fet, i suposadament, les píndoles les hauria dut al centre una menor de disset anys després de passar el diumenge a casa dels seus pares. No seria la primera vegada que ho fa. Fins i tot en una ocasió va arribar a ingerir dues caixes senceres d’un fàrmac per calmar l’angoixa que va trobar damunt la taula d’un despatx del CAI. Les va agafar sense que ningú advertís el fet i se les va prendre.
En aquesta darrera ocasió, hauria ingerit menys pastilles però Déu n’hi do. A més, hauria pressionat un altre intern, menor que ella, perquè ingerís també, sí o sí, pastilles. Resultat? Tots dos a l’hospital. El nen per poca estona. La noia va haver de quedar ingressada a la quarta planta després que se li fes el tractament adequat per neutralitzar-li els efectes del fàrmac. Aquesta noia ha protagonitzat altres episodis similars, s’ha dit ja, que en alguns casos es podrien arribar a considerar intents d’autòlisi. Els seus progenitors han formulat diverses denúncies policials.
.jpg)
De fet, asseguren fonts jurídiques, s’ha hagut de reclamar la presència en almenys tres ocasions els darrers mesos de la policia a les instal·lacions de La Gavernera perquè els agents fessin constatacions diverses. Des de suposats mals tractes a altres queixes dels usuaris o dels seus pares. Que es recorri a la medicació dels interns com a ‘arma’ habitual per acabar amb la combativitat que alguns dels menors presenta, sol ser habitual. Fins al punt que s’haurien creat fins i tot algunes addiccions a la medicació. I sense fàrmacs, llavors els nois i noies no tiren.
Lamenten els pares que han contactat amb l’Altaveu que massa sovint es tapen situacions anòmales que ocorren al centre. Fins i tot hi ha situacions que no es comuniquen als progenitors per així mantenir-les sota secret, per no esverar ningú. Fa pocs dies, per exemple, es va aconseguir fer retornar al CAI una noia que es va escapar del centre -no és la primera ni l’última- i que ha estat durant més d’una i de dues setmanes desapareguda. No se la trobava en part de món. Suposadament es va amagar a casa del xicot. I fins que una agent de policia, de paisà i de casualitat, no la va veure, no es va poder retornar la menor a La Gavernera, segons la versió dels pares.
La situació és desesperant per a molts progenitors, que veuen, assegura, que el remei acaba sent pitjor que la malaltia. I que molt sovint, una situació que comença per una desatenció puntual producte d’una situació familiar complexa però esporàdica s’acaba convertint en un maldecap permanent perquè el centre acaba fent, en alguns casos, més mal que bé. Això sí, deixen clar que els pitjors quadres, les situacions més límit de forma sostinguda en el temps, s’estan vivint d’un any, o d’un any i poc, ençà.
Comentaris (14)