Andorra la Vella o el gran termòmetre per veure on està i cap a on pot anar el país

Andorra la Vella o el gran termòmetre per veure on està i cap a on pot anar el país
Andorra la Vella o el gran termòmetre per veure on està i cap a on pot anar el país

Andorra la Vella serà el gran termòmetre de les comunals en clau nacional. Sigui quin sigui el resultat del dia 13 de desembre i per molt que la ministra de Salut, Benestar i Ocupació, excònsol de la capital i ara una de les impulsores de l’acord entre Cd’I i Liberals, Rosa Ferrer, continuï defensant que una cosa és la política comunal i l’altra la nacional, després dels comicis res no serà el mateix. Fins al punt que depèn quins moviments es facin el país es pot veure abocat a viure unes altres eleccions, generals llavors serien, en pocs mesos. Justament, el rerefons més polític, la pugna entre Ferrer i Toni Martí, la rivalitat entre demòcrates i liberals seran els grans cavalls de batalla d’un enfrontament que, de ben segur, amagarà moltes de les propostes que realment necessitaria la capital que es fessin. En el dia a dia miraran i distanciar-se de la rivalitat entre DA i Ld’A Cd’I miraran de centrar-se els dos partits de teòric centre-esquerre. Especialment un Partit Socialdemòcrata (PS) que amb l’energia mostrada per Dolors Carmona i Lídia Samarra en l’arrencada de la campanya situa en la capital del país un dels seus hipotètics fortins. I SDP tampoc no se’n vol quedar al marge.

Serà una batalla dura. I en què, sobre el paper, amb un percentatge de vots relativament baix, qualsevol candidatura es pot endur la victòria. Depèn de la duresa i el color que vagi agafant la campanya, no seria d’estranyar que, malauradament, el debat es torni més negre que blanc. Que hi hagi més crits i soroll que paraules ben dites i propostes assenyades. El pacte ‘in extremis’ entre ‘ferrerominguillonistes’ i liberals s’ha posat molt malament entre els demòcrates. Però també els ha tret un pes de sobre: Jordi Minguillón. DA no volia l’actual cònsol de cap de les maneres. I no el té ni de cap de llista ni de res. És al cantó contrari liderant una candidatura segurament massa discreta per se l’aliança entre dues forces amb prou bagatge i implantació a la capital. Al davant, els demòcrates s’han encomanat a una Conxita Marsol i un Marc Pons que capitanegen un equip de noms contra el comitè parroquial, que s’ha menyspreat gairebé del tot en la confecció de la llista. Tant que en les primeres penjades de cartells no hi havia pràcticament cap dels homes i les dones que han anat mantenint el partit viu a Andorra la Vella en el dia a dia. En el porta a porta, en allò de fer escales, també hi haurà una part de la guerra. Caldrà veure la potencia de Rosa Ferrer en aquest marc. I caldrà veure també si la maquinària taronja és prou forta a s’ha omplert de fitxatges estel·lars però de poca feina fosa, grisa. Que cal. I molt en els partits, en els enfrontaments, igualats.

L’afer de l’heliport amenaça de ser un dels temes estrella en el debat electoral i en els retrets entre formacions. Especialment entre les dues que estan més enfrontades. Caldrà, també, que les formacions parlin de capitalitat i, en aquest sentit, apareixeran les posicions no sempre coincidents en relació a les transferències i les competències. O la reactivació econòmica. I serà aquí, probablement, quan sorgeixi la possibilitat de tractar si cal que l’avinguda Meritxell sigui per a vianants o no cal que ho sigui. O si ho ha de ser un tram o en algunes dates concretes. Per la resta, qüestions tan domèstiques que, de ben segur, la majoria de candidats voldran passar per alt. I en què probablement l’SDP Delfí Roca sí voldrà incidir per portar el debat a un altre terreny, més proper al ciutadà ras que considera que ell defensa i representa des del ‘sentit comú’. Roca és la cara del partit de Jaume Bartumeu, que té a Andorra la Vella el seu pràcticament darrer bastió de resistència. I Roca és del parer, diu, que “ha arribat el moment que es facin les coses pensant en les persones”.

El PS estarà molt atent al que faci SDP. O dit d’una altra manera: com farà allí on es presenten, els socialdemòcrates es postularan com el vot útil de centre-esquerre vista la seva major implantació i força de marca. El PS espera que SDP no li resti gaire força i que, en canvi, la guerra que pot ser fratricida entre liberals i demòcrates li obri una escletxa per on pugui passar directe cap a la casa comuna. D’energia, aparentment, no els en falta a les dues candidates del PS. Dolors Carmona i Lídia Samarra, que s’estrena en política, s’han mostrat d’allò més il·lusionades. Carmona furgarà en els canvis de samarreta d’alguns rivals. En la suposada manca de coherència. I en allò de fer-ho tot per una cadira. “El ball de cadires”, que n’hi diu l’actual consellera a l’oposició comunal. “Tenim molta feina a fer”, ha assegurat Carmona tot remarcant que l’objectiu passa per “una parròquia on viure, a la qual tothom hi tingui cabuda i on tots els ciutadans hi puguin dir la seva”. A la vegada, també ha desitjat que, malgrat la intensitat de la campanya, amb quatre llistes sobre la taula, aquesta “es faci amb coherència, lògica i respecte”. “Hi ha molta gent que ha canviat el seu tarannà i el seu ideari”, ha refermat la candidata socialdemòcrata, per després apuntar que “esperem que la gent se n’adoni d’aquesta manca de coherència i de respecte envers els ciutadans”.

Els demòcrates han fet la penjada de cartells en presència, entre altres, del cap de Govern, Toni Martí, i el ministre de Finances, Jordi Cinca, diferents components d’altres llistes, especialment d’Escaldes, han acompanyat Conxita Marsol, Marc Pons i la resta de membres de la canditura. Per la cap de llista demòcrata, “el projecte de DA vol situar d’una vegada per totes Andorra la Vella en el segle XXI, on fa temps que hauria de ser-hi”. I també ha ressaltat que “la capital ha de ser un motor econòmic pel país i el nostre projecte ho pot fer”.

Si uns parlen del que volen fer, Minguillón, Jordi, l’actual cònsol, el candidat de Cd’I més Liberals, posarà l’accent en allò que ha fet. “No prometem miracles, complim paraules”, ha destacat després de penjar els primers cartells al costat del número dos, l’empresari Víctor Pintos. El candidat ‘ferrerominguillonistaliberal’ ha tret ferro a les crítiques pels pactes firmats les darreres setmanes i ha vingut a dir que qui posi l’accent en aquesta qüestió és que té poc a dir i menys a oferir. Minguillón ha tornat a insistir que no hi haurà heliport a la Comella. En l’arrencada de la campanya no hi podia faltar la presència d’una Rosa Ferrer que cada dia que passa més calcula els moviments que ha de fer. Ha parlat de la coherència com una qüestió “subjectiva que tothom s’hauria d’aplicar” i ha volgut separar, sabedora que no convencerà ningú dient-ho, política comunal de nacional.

Sense cap mena de dubte, Andorra la Vella pot ser aquestes eleccions més que mai el gran termòmetre no només de l’estat dels comuns. També de la situació política del país. Del desencís i del sacseig que hi pot haver a nivell dels poders executius i legislatius. La mare de totes les batalles i amb un resultat de pronòstic ben incert. Poden guanyar tots quatre. O, com a mínim, tres dels quatre.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.