Al llarg del 2022, el Raonador va obrir un total de 294 expedients. Això suposa, indica Vila en el seu informe, un increment de dossiers del 15% en comparació a l’anterior exercici. I no amaga que en gran es deu al fet que s’han rebut moltes consultes sobre “les rescissions dels contractes o els augments del preu del lloguer”. Fins a 123, en total. En aquests casos, s’apunta, “la institució ha procedint a informar de la legislació vigent i, concretament, del contingut de la Llei 30/2021, de l’11 de novembre, de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu”. En concret, es remarca que “durant aquest any els dossiers referents a l’habitatge han augmentat en un 60% respecte a l’anterior”
En l’informe, Marc Vila també critica l’actitud d’un saig per “la manca reiterada i constant en col·laborar amb aquesta institució” i es lamenta que “amb tots els expedients que s’han tramès s’ha rebut exactament la mateixa resposta: que el Raonador s’extralimita a les seves funcions i admet a tràmit les queixes sense sol·licitar a la persona requirent dels seus serveis la més mínima prova del que al·lega”
Per això, el Raonador deixa clar que “la problemàtica continua sent un dels principals neguits de les persones que ens consulten”. I és per aquest motiu que des de la institució “ens reiterem en la necessitat de que el Govern mantingui les mesures com la congelació dels lloguers fins que la situació real del país i les accions de l’Institut Nacional de l’Habitatge estiguin plenament implementades i els resultats siguin efectius”. Ras i curt, Vila considera que, entre altres accions, la pròrroga forçosa dels contractes s’ha de mantenir de cara al 2024.
Entre les queixes rebudes en aquest àmbit, fins a 59 eren per la forma com s’havia rescindit el lloguer de la persona afectada. També hi havia 20 casos que denunciaven l’increment de la quota i tretze que reclamaven més informació sobre la llei de mesures. Altres problemàtiques apuntades eren l’assumpció de certes despeses de l’immoble o la manca de retorn del dipòsit.
Habitatge a banda, en el document, el Raonador també posa en relleu les queixes rebudes per l’actuació de la cambra de saigs. I, especialment, el fet que es vol “deixar constància de la manca reiterada i constant per part d’un dels seus membres en col·laborar amb aquesta institució”. Així, sense citar expressament quin, es lamenta que “amb tots els expedients que s’han tramès s’ha rebut exactament la mateixa resposta: que el Raonador s’extralimita a les seves funcions i admet a tràmit les queixes sense sol·licitar a la persona requirent dels seus serveis la més mínima prova del que al·lega”. L’informe recorda que “de tota demanda presentada i tramesa al Saig, se n’ha lliurat còpia al ministeri competent” i que “el fet d’acceptar a tràmit les queixes i sol·licitar informació de les mateixes s’efectua pel simple fet de saber la veracitat dels arguments de les persones que acudeixen a la Institució i informar-los sobre les consultes plantejades o possible vulneració dels seus drets”.
Entre els casos tractats el 2022, el Raonador també posa en relleu que va rebre un gran nombre de queixes per la decisió del comú d’Andorra la Vella no permetre el pagament en efectiu als parquímetres de la capital. Des de la corporació s’ha informat que “amb la voluntat de posar a l’abast de la ciutadania un mitjà de pagament alternatiu, estava treballant en la implementació d’un sistema que permetés la seva posada en funcionament el més ràpidament possible”. A aquest efecte, “havien negociat amb les empreses subministradores la creació d’una tarja que permetés combinar el pagament als aparcaments amb barrera amb l’estacionament a la via pública i que aquesta, tot i que no responia exactament a les expectatives dels ciutadans, permetia efectuar el pagament de manera molt més senzilla i es podria carregar fàcilment en diversos punts que el comú habilitaria en edificis i dependències públiques”. Des de la institució es desitja “que aquesta decisió sigui efectuada en el més breu termini de temps possible”. A la vegada, s’aprofita per reclamar a la corporació “la màxima col·laboració amb el Raonador en la tramitació de les queixes dels ciutadans”, ja que no s’amaga que va costar tenir una resposta prou àgil.
Al comú de Canillo, s’explica, també se li va haver de picar el crostó arran que es reclamés a una gran quantitat de ciutadans rebuts de la guarderia de l’any 2019 que no havien estat domiciliats per un problema informàtic. Inicialment, els responsables de la corporació defensaven que, “en tractar-se de recursos de dret públic de naturalesa no tributària”, no havien prescrit i que s’havia fet l’avís via trucades telefòniques. La pressió del Raonador, però, va fer canviar la decisió i, finalment, es va acceptar que es volien cobrar de forma incorrecta.
Comentaris (25)