Cañada, que ha comparegut aquest matí al Consell General per exposar les conclusions de l’informe anual que va publicar fa unes setmanes, parla de 22 famílies úniques, però no ha pogut precisar si en alguns casos individuals s’ha volgut reagrupar més d’un menor. El Raonador del Ciutadà ha manifestat que no se sent sorprès per la dada (“és palpable per part de tots; tots veiem nouvinguts al carrer”) i ha remarcat “la por dels menors quan compleixen els divuit anys”, edat que els exposa a l’expulsió si la situació familiar no està regularitzada.
Cañada també ha expressat que cal repensar el sistema penitenciari de la Comella, que considera “dur i sever”. El dia a dia a la presó, la qualitat de vida dels interns, ha estat un dels punts que ha generat més debat entre el Raonador i els consellers.
Des del principi del seu mandat, a principis del 2024, assegura Cañada que ha anat rebent amb certa periodicitat queixes d’interns del centre. Queixes que “han anat ‘in crescendo’”. Amb la reunió de les queixes, les visites ‘in situ’ i l’obertura d’un expedient d’ofici, el Raonador va poder fer-se una “fotografia” del funcionament de la presó. El resultat és la constatació de certes “anomalies”, segons Cañada, com ara “les hores que els internes i les internes passen dins la cel·la, entre 19 i 20 hores, segons l’època de l’any”.
També reprova la dimensió de les cel·les: deu metres quadrats que, en general, s’ocupen individualment, però “en alguna ocasió ha calgut encabir-hi entre dos i tres interns”. Cañada també veu malament que els àpats no es realitzin en una sala comunitària, sinó en la mateixa cel·la, en solitari.
Un altre punt destacat és l’estat excessivament medicalitzat en què es troben alguns presos i la resposta donada pel centre és que “la quantitat d’hores d’aïllament no serien suportables sense medicació”. Carlos Mur, excap del Servei de Salut Mental de l’hospital, ja va manifestar que els interns “necessiten medicació per aguantar les condicions”.
La majoria de joves interns, segons Cañada, són penats per “delictes de poca entitat”, la qual cosa no hauria d’implicar sotmetre’ls a un règim d’aïllament.
Cañada no demana, de moment, la construcció d’una nova presó, però sí que urgeix a reformular-ne el model. “La qüestió del sistema penitenciari és greu, consellers i conselleres. La privació de llibertat es converteix en un règim d’aïllament que sobrepassa el que és la condemna emesa pels tribunals”, ha afegit Cañada durant la compareixença. El Raonador esperona a treballar per assolir un sistema penitenciari “ajustat al model democràtic del segle XXI”.
Jordi Jordana, conseller demòcrata sensiblement menys crític amb el sistema penitenciari, ha exposat que les condicions dels presos es poden entendre en termes de seguretat. Per a Cañada, aquestes condicions no són, “en termes humans”, les idònies per a la reinserció i –ha ampliat– la possibilitat de participar en tallers, anar al gimnàs o visitar la biblioteca no implica passar menys hores a la cel·la perquè els interns han de fer aquestes activitats durant les quatre hores restants del dia.
A banda, Cañada ha alertat sobre la prolongació excessiva de la institucionalització d’alguns menors interns en centres especials per desemparament. Al Principat, hi ha, actualment, dos menors de nou i dotze anys que viuen al CRAE des del primer any d’edat i els quatre anys, respectivament. Per a Cañada, cal evitar “els greus perjudicis de la institucionalització de menors, especialment durant els primers anys de vida, amb el foment de l’acolliment especialitzat [per part de professionals]”.
Sobre la doble presència de mestres del ministeri d’Educació i professionals especialitzats de la Fundació Nostra Senyora de Meritxell a les aules de les escoles del sistema andorrà, Cañada ha matisat la crítica exposada a l’informe precisant que es tracta, sobretot, d’un problema d’organigrama: “El propi ministeri d’Educació té les seves pròpies competències i no cal que externalitzi un servei [el suport especial a determinats alumnes amb discapacitat] que ja ha d’oferir”. Cañada ha detectat durant les visites als centres “descoordinació entre les dues parts i desorientació dels pares, que no tenen clar a qui dirigir-se”.
Comentaris (14)