El PS alerta que el país pot no estar preparat per a l’envelliment de la població

La consellera general de la formació, Laia Moliné, remarca que hi ha dades, com ara el fet que el temps d’espera per accedir a una plaça sociosanitària sigui de mitjana sis mesos, que “haurien d’encendre totes les alarmes”

La consellera general Laia Moliné.
La consellera general Laia Moliné.

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

El Partit Socialdemòcrata veu amb preocupació l’estat de l’accés als serveis sociosanitaris. Per a la consellera general de la formació, Laia Moliné, les dades que s’han fet públiques aquesta setmana “haurien d’encendre totes les alarmes”. I és que, es remarca, no hi ha previsions de cara a l’evolució que pot tenir la situació durant les properes dècades. Per això, s’avisa que “no sabem si el país està preparat”.

Així ho ha comentat Moliné, un cop analitzades les respostes que li va enviar la ministra d’Afers Socials, Trini Marín. En aquestes es reconeixia que hi havia una norantena de persones que esperen plaça a una residència, ja que tots els llocs concertats estan ocupats. I la llista d’espera per poder entrar en un dels centres és de sis mesos. Són dades que, no amaga la consellera, li generen inquietud.

Fa anys que Govern ens diu que hem de reformar les pensions perquè vivim més anys. I és cert. Però la mateixa resposta evidencia que encara no estem preparant el país per viure aquesta longevitat”, ha comentat la parlamentària massanenca, que posa sobre la taula algunes de les informacions contingudes en la resposta de la ministra. “Hi ha una espera mitjana de sis mesos. Aquesta dada, per si sola, ja hauria d’encendre totes les alarmes”, afirma.

Tot i això, hi ha fets que generen encara més preocupació al PS. “El Govern admet que no disposa d’una projecció concreta de les necessitats de places per al 2030, 2035 i 2040”, recorda. I, al mateix temps, reconeix que no pot estimar si falten professionals perquè no existeixen ràtios mínimes ni dades centralitzades”, insisteix.

Per tot plegat, per a Moliné, “la conclusió és clara: sabem que la població envellirà, sabem que el sistema ja està sota pressió, però encara no sabem si el país estarà preparat”. Al seu entendre, “hem dedicat molt temps a preguntar-nos com pagarem l’envelliment, però molt poc a preguntar-nos com el viurem”. Es tracta, assegura, “del gran debat que Andorra encara té pendent”.

Comentaris

Trending