Els responsables governamentals i el patronat de la fundació, encapçalat per Pilar Díez, que també era a la sala d’actes del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, on s’ha celebrat l’inici del curs 2026-2027 de la fundació, hauran d’avaluar què caram està passant. Més encara quan queden pocs serrells per tancar un conveni entre Govern i la fundació, que sol regar de milions d’euros la fundació, i la mateixa Mandicó ha explicat que “la negociació col·lectiva està prenent el seu temps però la voluntat és que el conveni es pugui tancar al final d’aquest any o a principi del que ve”.
Mandicó s’ha explicat als periodistes abans de l’acte, i ha vingut a dir el que després també ha deixat anar durant la seva exposició-discurs: que les coses es poden fer millor, que està disposada a escoltar i a parlar i que les reivindicacions dels treballadors “són legítimes”. La xiulada i els cops de peu a terra se’ls ha endut. I per ser Andorra, l’acte de protesta no és només simbòlic. És alguna cosa més. Al centre fa temps que hi ha malestar i amb un canvi de repartiment horari en les jornades laborals dels professionals del servei Progrés tot ha acabat d’empitjorar. El servei és el més voluminós de la fundació. I també és cert que els professionals de Progrés controlen el comitè d’empresa. Són una majoria molt majoritària.
DIVERSES COSES
Mandicó, nerviosa, conscient que alguna protesta o altra hi hauria, ha assegurat que “treballarem per escoltar-los”, en referència als treballadors. “Jo diria que s’han ajuntat dues coses: la negociació col·lectiva i una qüestió de dedicació horària” que té a veure, ha deixat clar la directora de la fundació, amb “una redistribució de la jornada”. No és que s’hagi fet treballar més hores, ha assegurat, als professionals. Mandicó ha explicat que el conveni està en la recta final i que encara s’hi podran fer alguns retocs més si abans, com es preveu, es tanca l’acord amb el Govern, que fa molt temps que es negocia, també, i que s’ha anat prorrogant. “Això és com un puzle”, ha indicat.
De fet, a la platea hi havia representants dels tres ministeris que acaben posant diners a la fundació: la titular d’Afers Socials, Trini Marín, i la seva secretària d’Estat, Ester Cervós; la responsable de Salut i la seva número 2, Helena Mas i Cristina Pérez, respectivament; i el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina. La directora de la fundació ha assegurat que el nou conveni amb l’administració comportà “algunes millores”. I Mandicó n’ha citat dues: “Hi haurà un programa de detecció precoç en edat primerenca”, amb tant important com és la prevenció i la detecció avançada.
I “també hi haurà millores a la residència Albó, amb la posada en marxa d’una unitat de convivència” que estarà destinada a persones amb problemes de discapacitat i, alhora, amb trastorns de salut mental. Vaja, que s’ha buscat una solució per a ‘col·locar’ els denominats perfils complexos. “No podem dir que no hem tingut perfils més complexos. Aquesta unitat ens permetrà alliberar situacions de tensió”, ha assegurat la directora general de la fundació mentre es preparava per rebre la protesta.
I hi ha sigut. I més o menys sonora. Els treballadors, que omplien bona part de la sala -les primeres fileres de seients estaven totes ocupades-, s’han alçat només que Mandicó ha començat el seu discurs. Hi ha hagut xiulets i soroll. Aplaudiments quan hi ha hagut una referència a la rellevància de la feina dels professionals i un silenci sepulcral seguit d’una sentida ovació durant el minut de silenci en memòria de la logopeda Cristel Pla, recentment traspassada de manera sobtada.
LA CREATIVITAT… QUE TAMBÉ SERVEIX PER A UN CONVENI COL·LECTIU
La xerrada divulgativa a mode de lliçó inaugural del curs ha anat a càrrec del doctor en neurociències David del Rosario. És un investigador del funcionament del cervell i divulga els seus coneixements d’una forma amena i simpàtica. Divertida. Al Centre de Congressos ha parlat de ‘Neurociència i pensament creatiu’. Del Rosario ha explicat que no es tractava de “parlar de creativitat si no de descobrir la creativitat” i ha indicat que “la creativitat no està en allò que veus si no en els ulls que miren”. El científic, que escoltava les declaracions de la directora general de la fundació, no s’ha estat de dir que la creativitat també es bona per a negociar convenis col·lectius. I que no hi ha res millor que “deixar de voler tenir la raó i obrir-te a la creativitat”. Probablement, aquesta sentència no hauria fet cap gràcia als professionals del centre de formació i educació especialitzada.