Segons ha informat Govern a través d’un comunicat, el Comitè ha destacat diferents aspectes positius que Andorra hauria assolit els darrers anys, tot seguint el que es va exposar per part de la delegació andorrana a Ginebra. Així, es posa en valor l’impuls del marc normatiu en matèria d’igualtat i de no-discriminació, les iniciatives en favor de la participació ciutadana, les polítiques de protecció dels infants i adolescents, el desenvolupament d’estratègies en matèria de canvi climàtic i sostenibilitat, així com el reforç institucional en la lluita contra la violència de gènere.
A banda es reconeix un treball positiu per l’adhesió a diversos instruments internacionals clau en matèria de drets humans, com el Conveni sobre els drets de les persones amb discapacitats, així com el Protocol de la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu al procediment de comunicacions. Igualment, valora els esforços realitzats per reforçar institucions existents com el Raonador del Ciutadà en l’àmbit de la promoció i la protecció dels drets humans.
Aquesta valoració s’emmarca en la línia defensada per Andorra durant la seva presentació davant el Comitè, en què la delegació va exposar les polítiques públiques impulsades en àmbits com l’educació inclusiva, la protecció dels col·lectius vulnerables, els drets de les persones amb discapacitats, l’atenció a les persones refugiades, la protecció dels infants i adolescents i la promoció de la igualtat entre dones i homes. Ara bé, també hi ha una mena de consignació de deures a fer per part del país, en forma d’un seguit de recomanacions que s’hauran d’assolir per poder que Andorra ha aconseguit la plena implementació del pacte. Alguna, de fet, pot ser realment difícil.
I és que el comunicat admet que, entre les qüestions assenyalades hi ha la dels drets sexuals i reproductius. Ras i curt, l’avortament. Queda clar que les polèmiques explicacions de l’ambaixador a Ginebra, Ferran Costa, on equiparava el fet que les dones hagin d’anar a l’estranger a interrompre el seu embaràs amb altres tractaments mèdics que també es fan fora del país, no han convençut, ni de bon tros, als membres del Comitè. Al contrari.
Les recomanacions també apunten a la necessitat de crear una institució nacional de drets humans d’acord amb els Principis de París, impulsar una estratègia global de lluita contra la corrupció i reforçar el marc normatiu i institucional per prevenir i combatre totes les formes de discriminació i els discursos d’odi. A banda, també s’entén que cal fer encara més avenços en l’adaptació al canvi climàtic, la reducció del recurs a la detenció provisional, la prevenció del tràfic d’éssers humans, la definició d’un marc jurídic complet en matèria d’asil i apatrídia o la promoció de la participació en els afers públics.
Des del Govern es reben aquestes observacions “com una oportunitat per continuar millorant les polítiques públiques i reforçar el sistema de garanties dels drets fonamentals”. Així, s’assegura que la voluntat En aquest sentit, s’afirma que se seguirà “treballant de manera transversal per analitzar i donar seguiment a les recomanacions formulades, en diàleg amb les institucions competents i amb la societat civil, amb la voluntat de continuar avançant en l’aplicació efectiva i la difusió dels compromisos internacionals assumits pel país”.
Ara s’obre un termini de tres anys perquè es facin els canvis necessaris per complir aquestes recomanacions. Haurà de presentar un nou informe de cara al març del 2029, centrat en el seguiment de les relatives a la institució nacional de drets humans, a la interrupció voluntària de l’embaràs i a la llibertat d’expressió. El cicle d’examen següent preveu que Andorra rebi una nova llista de punts l’any 2032 i que el proper diàleg constructiu tingui lloc el 2034 a Ginebra.
Comentaris (1)