Els joves reclamen més informació sobre sexualitat i més facilitats per accedir als anticonceptius

L’impacte econòmic de la seva implementació del Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència s’estima en 900.000 euros anuals fins al 2026

Pallarés i Vilarrubla en la presetació del Pla Nacional de la Infància i la Joventut.
Pallarés i Vilarrubla en la presetació del Pla Nacional de la Infància i la Joventut.

Un total de 42 accions componen el Pla Nacional de la Infància i l'Adolescència amb les inquietuds i aportacions del col·lectiu. Entre aquestes destaquen l'apropament a la Policia, accés als mètodes anticonceptius o més informació sobre salut sexual i malalties de transmissió sexual. Projectes que, en alguns casos, ja estava treballant l'executiu i altres de noves. Per dur-ho a terme des de l'executiu s'ha estimat que cada any, i fins al 2026, costarà uns 900.000 euros.

Facilitar l’accés als mètodes anticonceptius, primer mirant quina és la dificultat, i ampliar la informació sobre salut sexual i malalties de transmissió sexual són només dues de les 42 accions que componen el Pla Nacional de la Infància i Adolescència (PNIA). Unes actuacions, presentades aquest matí per la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, i la d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, que es desenvoluparan al llarg dels pròxims quatre anys amb l’objectiu que estiguin totes iniciades el 2026.

Pallarés ha incidit que “hi ha algunes accions que ja s’està treballant, però els joves en demanen més”.

Gran part de les accions han sortit a iniciativa dels infants i adolescents, ja que s’ha optat per un procés “molt participatiu per a l'elaboració del pla”, com han puntualitzat les dues ministres. En aquest sentit, Pallarés ha precisat que “Hi ha algunes accions que ja s’està treballant, però els joves en demanen més”, com la de fomentar l’escolarització obligatòria dels tres als 18 anys i que, com ha explicat Vilarrubla, està en curs diversificat el ventall de possibilitats perquè els joves continuïn la seva formació; “El que s’ha de fer és treballar en una ampliació d’ofertes que donin resposta a les seves inquietuds i a la demanda laboral i després obligatorietat. Fer-ho al revés és abocar-se al fracàs”, ha indicat la titular d’educació.

El que hem pogut comprovar és que “en moltes d’elles anem en consonància amb ells”, ha assegurat Vilarrubla. Ara els toca passar de la teoria a la pràctica; de fet, ja tenen fet l'estudi de camp de les accions que s'estan duent a terme, en els dos col·lectius, i ara es treballarà en com posar-ho en pràctica.

Vilarrubla reconeix que “totes suposaran un esforç, però les veiem viables”.

Les accions s’han agrupat en 4 compromisos – Exercicis dels seus drets, creixement i desenvolupament, protecció davant de qualsevol risc i temps de qualitat amb la família- i 12 estratègies que es treballaran des de diferents ministeris de l’executiu, comuns i consell general. Entre aquestes destaca “apropar la figura del cos de policia als infants i adolescents, com a referent de protecció”, per a la qual cosa es crearà una comissió mixta per compartir neguits, identificar zones i conductes de risc i proporcionar més seguretat als infants i adolescents i que, com ha reconegut Pallarés, “ens va sorprendre una mica”. També se’n n’han proposat de noves, com la creació d'una xarxa més institucionalitzada entre famílies amb pocs recursos o la creació d’un consell d’adolescents en els comuns, entre altres.

De fet, un dels ‘deures’ que ha hagut de realitzar l’executiu a petició del Consell d'Europa -organisme que han col·laborat en la confecció del PNIA- ha estat quantificar el cost de cada acció per dotar-lo d’un pressupost cada any. En aquest sentit, tal com ha indicat la titular de Joventut, les accions suposaran un impacte econòmic d’uns 900.000 euros anuals fins al 2026. “Totes suposaran un esforç, però les veiem viables”, ha assegurat Vilarrubla.

Comentaris (1)

Trending