Jordi Cinca defensa que comprar un pis també pot ser part d’un bon pla de jubilació

El president del fons de reserva admet els dubtes que entre la joventut genera el futur del sistema de pensions, àmbit que des del Fòrum que representa el col·lectiu es vol explicar millor per demostrar que “hi ha alternatives” per revifar el sistema

Comentaris

El rètol de la CASS a la façana de l’edifici del carrer Joan Maragall.
El rètol de la CASS a la façana de l’edifici del carrer Joan Maragall. Toni Solanelles

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

El futur de les pensions s’ha convertit en un dels grans interrogants per a les noves generacions. En un context marcat per l’envelliment de la població i la pressió sobre el sistema, part de joventut assumeix que probablement no es jubilaran a la mateixa edat que els seus pares o avis. Per això, alguns d’ells com ara el president de la secció Jove de Demòcrates, Adrià Palmitjavila, entenen que tocaran mesures com ara endarrerir l’edat de jubilació. Uns dubtes que, des del Fons de Reserva, es reconeix que existeixen així com des del mateix Fòrum de la Joventut. De fet, Jordi Cinca, considera que no és una mala idea apostar per comprar un pis de propietat pensant en el que pugui passar un cop una persona deixi de treballar.

En declaracions recollides per ANA, sobre la problemàtica de les qüestions parla el representant del col·lectiu jove del partit ‘taronja’. “Jo crec que la nostra generació, o part d’ella, ja és conscient que als 65 anys pocs de nosaltres ens podrem jubilar”, ha explicat Palmitjavila. Per tant, “haurà de ser més tard”.

Al seu parer, hi ha una pregunta clau: “Si nosaltres el mantenim [el sistema] pels d’ara, qui el mantindrà per nosaltres en el futur?”. Llavors, defensa que cal buscar l’equilibri entre totes les persones que cotitzen perquè hi hagi un sistema de pensions per a tothom”. D’igual forma, el polític subratlla que “cal reformar el sistema sense afectar els que ja estan a prop de la jubilació”, tot tenint en compte, és clar, “als que encara ens queden molts anys”.

El president de la secció jove de Demòcrates, Adrià Palmitjavia, també aporta una reflexió al debat: “cal buscar l’equilibri entre totes les persones que cotitzen perquè hi hagi un sistema de pensions per a tothom”

Preguntat sobre aquest descontentament, el president de la comissió gestora de l’entitat que gestiona la guardiola de les pensions, Jordi Cinca, detalla que és cert que hi ha “joves que diuen que no es fien del model, dels polítics i del fons de reserva”. Admet que hi ha qui és reticent. Si parlem d’Andorra, el que veig com a jove és que jo ara tinc vint-i-sis anys i quan arribi als 65 aquí no hi haurà un ‘duro’. I tot el que hi hagi posat allà ja no hi serà. Això haurà servit per pagar als jubilats, que són la gent més gran que jo, i per mi no hi haurà res”, ha detallat.

Malgrat aquesta visió negativa del futur, Cinca apunta que “això no hauria de posar en dubte quina hauria de ser la teva primera pregunta com a jove: quan començo a invertir?”. Al, seu parer això “no és només posar diners en el fons de reserva”. Per exemple, es pot pensar que el millor pla de jubilació per a mi és invertir i comprar-me un pis, perquè així quan estigui jubilat tindré un actiu que serà meu i no hauré de pagar un lloguer”. De fet, indica que tothom que adquireix un habitatge està comprant una part de la seva jubilació en forma, com a mínim, del que no pagarà de lloguer. Necessita menys pensió, per tant, és com si en tingués més”. En tot cas, avisa que “el pensament que no pot deixar de tindre cap jove és que s'ha de començar molt aviat a invertir en el que serà la seva jubilació”.

Per la seva banda, el director del Fòrum de la Joventut, Anthony Francome, ha recordat que aquest “és un debat que s’està portant a tot arreu d'Europa”. Així, explica que “el que veiem és que durant molts anys era normal que la seguretat social es pagués amb les cotitzacions de la gent que treballava, perquè així és com es generava la riquesa”. Ara, “tot això ha canviat; hi ha més automatització i la riquesa es concentra en poques mans. Per tant, si canvia la manera de com es genera la riquesa, també s'ha de revisar com se sosté la seguretat social”.

Tal com apunta Francome, “s’està parlant a tot el món de la renda bàsica universal o de taxar l'automatització de les empreses; de moltes coses justament perquè és necessari revisar el sistema”. En canvi, lamenta, “als joves ens volen fer sentir que s’està acabant l’Estat del benestar i no és veritat. No podem sostenir aquest discurs”. Al seu entendre, “es vol generar una sensació d'indefensió que haurem d'acostumar-nos a no tenir pensions, que aquestes no funcionaran o que les haurem de complimentar des del sector privat i això és fals, és una falsa dicotomia”. A parer seu, “això és la trampa que estem veient amb la qual s'estan posant a les persones joves que pensin que està perdut, però en realitat hi ha moltíssimes maneres de respondre a aquesta necessitat emergent”.

Francome ha recordat que des del Fòrum s'estan duent a terme accions per a conscienciar sobre aquesta problemàtica. “Aquest 2026 publicarem l’estudi de drets laborals i, després, ampliarem la reflexió cap a les pensions, perquè quan ets jove és molt difícil plantejar-te preguntes com aquesta”. Per tant, “quan vam fer l'estudi de drets laborals vam dir: comencem per la base. Què està passant ara, com la gent es veu a la seva feina. A partir d’aquí, anirem evolucionant cap a què esperen del futur i què esperen de les pensions”.

Comentaris (3)

Trending