Les dades de l’estudi actuarial i la contundència de les afirmacions dels responsables tant de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) com del fons de reserva, Marc Galabert i Jordi Cinca respectivament, han calat entre els representants parlamentaris. Tant aquells que formen part de la comissió ad hoc que analitza els possibles canvis en el sistema de pensions com en les formacions que estan fora però que, tenen clar, també tindran veu i vot un cop la reforma es converteixi en llei. En línies generals, accepten que les modificacions legals hauran de ser profundes.
Amb més contundència s’expressa, des de Demòcrates, Maria Martisella. “No ens podem quedar de braços plegats sense fer alguna mesura estructural”, reconeix, tot recordant que, vist l’estudi actuarial, “hem guanyat temps per diferents factors, sobretot per l’augment d’assalariats, i hem retardat el moment en què haurem de tocar el fons, però la problemàtica encara hi és”. També reconeix, però, que fer una reforma més profunda no serà senzill.
I és que, explica, fins ara la comissió havia treballat per intentar assolir un acord en canvis dels paràmetres com ara les cotitzacions, l’edat de jubilació o el factor de conversió. Aquests eren aquells “en els quals ens podem ficar d’acord” i això era important perquè es vol que “la reforma sigui amb el màxim consens i, si pot ser, amb unanimitat”. Ara, però, “potser haurem de plantejar també altres aspectes que, fins ara, havíem deixat en un segon terme”. El que té clar Martisella és que aquesta llei ja urgeix. “Ho tenim clar: ha de ser aquesta legislatura”, afirma.
Des de Liberals també s’aposta per canvis estructurals progressius i acompanyats d’una bona pedagogia davant la ciutadania; per la seva banda, Andorra Endavant treballa en una proposta pròpia que agafarà com a base el sistema de pensions de Suècia
Entre les forces a l’oposició, també s’accepta, en certa forma, que les noves explicacions fetes des de la CASS obliguen a plantejar canvis més profunds. Qui ho té més clar és el conseller no adscrit, representant de Liberals, Víctor Pintos. “T’adones que no tot és tan evident i que cal una reflexió profunda. I que, efectivament, es necessiten canvis estructurals, de concepció del que significa la cotització a la seguretat social i que això és un tema que les generacions futures patiran si no es comencen a fer modificacions de certa envergadura”, ha comentat.
En aquest punt, el parlamentari liberal entenc que “els canvis paramètrics suposen ajornar el problema, traspassar-lo de demà a demà passat, però segueix subsistint”. Per tant, “l’única forma de solucionar-ho és, de forma progressiva, anar fent canvis estructurals” sempre fent una bona comunicació a la ciutadania. “Han de tenir cultura i conscienciació; no tot s’arregla apujant cotitzacions”.
Per la seva banda, des de Concòrdia s’accepta que, de moment, la realitat és tossuda. “Tot en sindica que per donar un grau de viabilitat superior i sobretot no fer suportar a les noves generacions o a qui comença a cotitzar ara gran part de la càrrega o dels drets generats fins a la data, hi hauria d’haver una reforma més estructural”, admet Jordi Casadevall, tot i admetre que no era pas la posició inicial de la formació. “Si tinguéssim la certesa que no cal una reforma d’aquesta mena ens sentiríem més còmodes no tocant l’essència del nostre sistema i modificant només paràmetres”, manifesta. Ara bé, assegura que “també estem disposats a assumir la responsabilitat, d’almenys, analitzar si són necessaris aquests canvis i, si ho són, veure quines opcions tenim”.
Al seu entendre, “la valentia ha de ser tant des del punt de vista d’aprovar la llei com d’analitzar si, sense fer una reforma estructural, el sistema és viable durant un temps i veure els matisos que hi poden haver i trobar si hi ha una pista que no haguem analitzat acuradament i pot ser una via de solució”. Així doncs, accepta que “obviar el factor de l’estudi actuarial i dir que només modificarem paràmetres, sense estudiar-ho bé, seria irresponsable”. També alerta que aquesta tasca no es pot demorar: “Hem insistit molt perquè, fins ara, enteníem que el ritme de treball no era l’adequat i insistirem. I, si fa falta, presentarem una proposició de llei perquè pensem que s’ha de fer en aquesta legislatura”.
Des del PS, la presidenta del grup, Judith Casal, no nega que potser tocarà anar més enllà del que s’hauria desitjat, però amb cura. “Cal una reflexió a la comissió i no només beneir el que proposa la CASS”, afirma. En aquest sentit, explica que, al llarg dels darrers mesos, s’ha treballat en els possibles canvis més a nivell dels paràmetres del sistema i que, amb algun matís, la formació compartia modificar aspectes com les cotitzacions o augmentar l’edat de jubilació -aquest darrer, sempre analitzant l’impacte per a segons quines ocupacions-.
Ara, però, s’admet que la reforma haurà de ser més profunda. “Cal abordar temes estructurals. Estaríem fent un mal servei si no ens situem en la tessitura de tractar certes mesures”, reconeix, tot i que també avisa que “ens cal més informació sobre l’impacte econòmic que pot tenir abans de prendre decisions”. Entre aquestes, cita “l’impacte que té el factor immigració en la piràmide de població”. Així, des del PS, “no ens tanquem a banda en res, però volem saber de què estem parlant”. Així, per aquesta legislatura deixa clar que “no podem defugir una reforma paramètrica, que no serà menor”, però també apunta que “l’estructura, potser, no serà tan evident”. I avisa que “quan parlem de sostenibilitat del sistema no podem enfocar-lo només des del punt de vista econòmic; també ho ha de ser des del social”.
Per la seva banda, Andorra Endavant no participa en la comissió especial sobre el sistema de pensions que fa uns anys es va crear al Consell General. Això no vol dir, però, que no treballin sobre el tema. Al contrari, tal com ha explicat a Altaveu la seva líder, Carine Montaner, ho fan preparant “una proposta pròpia” de reforma.
I aquesta també és estructural. En el seu cas, però, s’està analitzant el sistema suec. “Pensem que pot ser la via. Hi estem treballant i el presentarem d’aquí a poc temps”, ha comentat Montaner. El model d’aquest país nòrdic consta de tres potes: dues pensions de caràcter públic i obligatòries -una amb comptes nocionals al qual es destina el 16% del salari i una segona via sistema de capitalització del 2,5%- i una tercera, privada, via plans específics.