Fractura a la FAAD a les portes del Dia internacional de les persones amb discapacitat

L’associació que aglutina els afectats per l’alzheimer és la darrera en deixar una federació que hores d’ara es troba sense president i es veu immersa en un canvi d’estatuts

Cartell de la FAAD en una sala abans d'un acte.
Cartell de la FAAD en una sala abans d'un acte. ARXIU

A les portes del Dia internacional de les persones amb discapacitat, que se celebra aquest dijous, i essent un dels col·lectius més colpejats per la pandèmia, la Federació d’andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) es troba immersa en una important fractura, sense president i amb les entitats que encara es mantenen a l’organització impulsant una reforma estatutària que, en certa manera, és la que, en alguns casos, ha originat la sortida d’alguns dels col·lectius que han decidit abandonar la federació.

L’Associació Andorrana de la Malaltia d’Alzheimer (AAMA) és la darrera en agafar la porta de sortida. Ho ha anunciat aquest dimecres tant als associats i a la FAAD com al públic en general. En una carta, la presidenta de l’entitat, Montserrat Valls, explica que la decisió d’abandonar la FAAD, amb qui ni descarten col·laborar més endavant, es deu al fet que “actualment no compartim l’objectiu de treball ni la manera de treballar d’algunes de les entitats que formen part de la federació, ja que segons el nostre punts de vista difereixen molt tant en la forma com en el contingut”.

La presidenta de l’AAMA mant que “actualment no compartim l’objectiu de treball ni la manera de treballar d’algunes de les entitats que formen part de la federació, ja que segons el nostre punts de vista difereixen molt tant en la forma com en el contingut”

Als associats, Valls els explica que no hi ha manera de trobar “punts de concòrdia” amb la FAAD però deixa clar que la decisió de marxar de la federació “no afectarà en cap cas el funcionament de la nostra associació” i “continuarem treballant com hem fet fins ara, amb ganes, il·lusió i la ferma voluntat de millorar la qualitat de vida dels nostres malalts i les seves famílies”. Abans que deixés la FAAD, l’AAMA ho han fet l’associació Albatros i l’Associació de Discapacitats Visuals i Audiovisuals. Encara abans havia marxat Autea, en sentir-se atacada per la junta de la FAAD pel suposat tracte de favor que rep el programa de Joves en Inclusió.

Són sis ara les associacions que configuren una federació que ja no presideix Anna Parramon. En deixar la presidència de Trana, per estatuts no podia liderar l’entitat que aglutina totes aquelles associacions de persones amb discapacitat que es volien integrar en el col·lectiu que les hauria d’unificar a totes, tot i que ara hi ha més fractura que mai. Amb una junta directiva liderada hores d’ara per un dels vicepresidents -un altre també ha plegat-, la FAAD mira d’actuar amb la màxima normalitat, tot i que no sigui gens fàcil.

El nucli dur de la FAAD manté la voluntat de continuar tirant endavant els projectes que tenia previstos alhora que està immersa en una reforma dels estatuts. A l’entendre d’aquells que encara estan a dins de la federació, els canvis estatutaris ha de servir perquè les associacions que integrin l’organització estiguin millor representades a la federació i que aquesta no tingui una vocació presidencialista. Alguns d’aquests objectius serien l’origen de les discrepàncies que han portat algunes de les associacions a sortir de la FAAD.

Manifest

La federació com a tal, amb les entitats que encara la integren, ha elaborat un manifest per fer arribar l’administració aquest dijous en el marc del Dia internacional de les persones amb discapacitat. La FAAD insisteix que cal “vetllar perquè la igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les persones amb discapacitat siguin efectives” i és necessari “treballar de manera urgent en la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat per tal que, amb els suports necessaris, puguin prendre les decisions per ells mateixos”.

La FAAD lamenta que els esforços en educació “són insuficients” i reclama que d’una vegada per sempre “s’ha d’assegurar una accessibilitat universal en tots els àmbits, amb ajustaments raonables, per a tota la població”. També es demana que es busquin els suports necessaris perquè “la plena inclusió en l’ocupació de les persones amb discapacitat, fomentant el treball per compte propi i posant les degudes exempcions fiscals” i que es vetlli “perquè el nivell salarial de les persones amb discapacitat sigui el mateix que la de la resta dels nostres ciutadans en igualtat de condicions”.

Documents

Comentaris (3)

Trending