Clam d’entitats socials perquè l’administració tingui més cura de les persones amb discapacitat

Diversos col·lectius s’organitzen arran de la tràgica mort d’un jove dijous passat -a la qual s’hi hauria afegit la de les darreres hores a Engolasters- per tal de denunciar la despreocupació institucional vers ciutadans que pateixen dificultats molts cops associades a trastorns

El ministeri d'Afers Socials té la seva seu a Clara Rabassa.
El ministeri d'Afers Socials té la seva seu a Clara Rabassa. Toni Solanelles

Diverses organitzacions socials s’estan organitzant per consensuar actuacions davant les administracions públiques i exigir-los que prestin més atenció a les persones amb discapacitat. La tràgica mort, dijous passat, d’un conegut activista social de 36 anys amb múltiples dificultats, ha encès una alarma a la qual les darreres hores s’hi ha afegit la defunció, en circumstàncies similars, d’un altre jove que també sofria trastorns. Hi ha una forta commoció.

Les entitats, sobretot tot del sector de la discapacitat, estan posant fil a l’agulla a una reivindicació que pretén que l’administració -entesa en un sentit ampli- instauri protocols de seguiment per a persones amb discapacitat. També es vol que s’institucionalitzi la figura del treballador social de referència per a les persones amb discapacitat. I que es posi en marxa el que es podria denominar com la història social compartida per tal de facilitar el traspàs d’informació entre les diverses institucions que han de contribuir a l’atenció a les persones amb discapacitat.

Es pretén que l’administració -entesa en un sentit ampli- instauri protocols de seguiment per a persones amb discapacitat. També es vol que s’institucionalitzi la figura del treballador social de referència per a les persones amb discapacitat. I que es posi en marxa el que es podria denominar com la història social compartida 

Cur i ras: entre els col·lectius socials, especialment arran del cas del jove trobat mort dijous al seu domicili, hi ha la sensació que l’administració atorgant una pensió mínima de solidaritat ja s’espolsa qualsevol responsabilitat en relació a aquestes persones amb dificultats derivades, moltes vegades, de trastorns que ni tan sols reben l’atenció mèdica necessària. I això el que es reivindica, un seguiment acurat, un suport global.

Les fonts consultades han explicat que “les institucions públiques no estan al costat de les persones amb discapacitat, compleixen amb els requisits d’atenció mínima però no es preocupen de la situació en què queda la persona amb discapacitat ni tampoc de proporcionar-li informació adequada de quines altres possibilitats té d’obtenir més prestacions socials”. Una altra queixa en el sector és que tampoc hi ha un traspàs d’informació entre les institucions públiques per proporcionar a la persona amb discapacitat tota l’ajuda que necessita per afrontar el que pertoqui “amb la màxima dignitat com a persona”.

Aquests darrers casos, s’ha dit, amb defuncions voluntàries, han colpit moltíssim els responsables de les associacions i col·lectius, en alguns dels quals participava el jove desaparegut dijous alhora que se li prestava algun tipus de suport. D’aquí que es vulguin consensuar les actuacions a dur a terme i es reclami a l’administració -d’Afers Socials a la CASS o els comuns- que estableixin nous mecanismes de suport.

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.