Cinca reconeix que si bé hauria estat millor fer la reforma fa 5 anys, “ara la podem abordar” ja que “tenim els diners a la caixa que et podrien ajudar a fer el trànsit”, en canvi, si es fes quan el fons s’hagués esgotat “no hi hauria coixí”.
En tot cas demana cura per poder disposar de períodes transitòries “molt llargs”, fins i tot “de vint anys” perquè l’impacte del canvi de model per aquells que ja fa molts anys que cotitzen en un altre model sigui “el menor possible”.
En aquest sentit ha posat com a exemple l’increment de l’edat de jubilació, un factor que defensa corregir de manera “progressiva”. “Si una persona ja té 64 anys i li’n falta un per jubilar-se no li diran: ‘mira, noi, mala sort, ara t’has de jubilar als 67’”. Segons Cinca, el més normal és que a aquesta persona se li demanés de treballar 15 dies més, mentre que a qui tingui 62 anys se li allargui la vida laboral 3 mesos, qui en tingués 60 hauria de treballar un any més i qui en té 50, dos més. “Ha de ser progressiu” perquè la reforma tindrà “un impacte molt gran en la vida de la gent”.
Ara bé, el responsable del fons de reserva de jubilació insisteix en la necessitat de tirar endavant la reforma per evitar que sigui l’Estat qui hagi d’assumir el dèficit. “Si s’esgotés el fons, el que hauria d’aportar l’Estat per cobrir la diferència entre el que s’ingressaria via cotització i el que es pagaria via pensions arriba als 400 milions d’aquí a uns anys”, apunta. Cal tenir present però que la xifra seria variable en funció de la situació i aquest límit es donaria “en els moments de més dèficit”.
Malgrat tot, exposa que si el pressupost de l’Estat a dia d’avui està al tomb dels 700 milions, si calgués destinar-ne 300 o 400 a pagar pensions “l’impacte seria brutal”. Per això demana “ser responsable i no girar l’esquena” al tema.
Comentaris