La CEA defensa que en els darrers anys el poder adquisitiu dels treballadors ha crescut més d’un 20%

En un document presentat en una reunió tècnica amb els sindicats, analitzen l’evolució seguint les dades de l’IPC i dels salaris mínim i mitjà i defensen que, en tot dos casos, s’han incrementat per sobre de la inflació

Comentaris

Una reunió entre la CEA  i els sindicats.
Una reunió entre la CEA i els sindicats.

La Confederació Empresarial (CEA) ha volgut rebatre, amb dades, l’afirmació feta des dels sindicats amb relació a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors els darrers anys. Des de la patronal, de fet, neguen que això s’hagi produït, més enllà de l’actual context d’inflació disparada. Amb un document que s’ha presentat en una reunió tècnica mantinguda aquest divendres, asseguren que tant el salari mínim com el mitjà han crescut els darrers 20 anys per sobre de la dada de l’IPC.

“Els sindicats fan el càlcul basant-se en el PIB; nosaltres, en l’evolució dels preus i les mateixes dades dels sous”, ha explicat el president de l’entitat, Gerard Cadena. Lluny de voler polèmica, assegura que l’estudi es presenta per “intentar acostar posicions i veure com ens podem retrobar amb un mateix càlcul i tenir exactament quina ha estat la pèrdua de poder adquisitiu”. Cal recordar que des de la Unió Sindical es va afirmar que caldria un 20% d’increment de les remuneracions repartit en quatre anys per recuperar els nivells perduts.

A la reunió, la CEA ha posat sobre la taula una nota de treball que, sota el títol ‘Evolució del poder adquisitiu dels salaris a Andorra’, analitza la situació. Amb relació al sou mínim, s’indica que entre 2001 i 2021 ha passat de 725,06 euros mensuals per 40 hores a 1.201,20. Això representa una pujada del 65,7%, mentre que, durant aquest temps, la suma dels IPC es queda en un +43,6%. Així, s’assegura que el poder adquisitiu d’aquestes remuneracions ha crescut un 22,1%.

evolució salari minim ipc

Pel que fa al salari mitjà, l’any 2001 se situava en 1.349,03 euros mensuals. La CEA assegura que, aplicant cada any només l’augment de la inflació, pel 2021 hauria estat de 1.874,97. En canvi, i segons les dades d’Estadística, arribava a 2.193,05 euros, “més de 300 per sobre”. En aquest temps, l’IPC va experimentar un augment del 39% i el sou mitjà, del 62,6”. Per tant, afirmen que “el seu poder adquisitiu va créixer un 23,6%”.

evolució salari mijta ipc

I aquesta realitat, asseguren des de la patronal, es va viure en els deu sectors amb major nombre d’assalariats de l’economia: comerç, activitats immobiliàries, hoteleria, construcció, administració, activitats socials, activitats sanitàries i veterinàries, sistema financer, indústria manufacturera i llars que ocupen personal domèstic. “Les dades recollides pel departament d’Estadística permeten afirmar que el període 2001-21 el salari mitjà de tots aquests sectors va créixer per sobre de la inflació”, tot i que, cert, amb més o més força segons l’àmbit.

Així, per exemple, els sous van pujar un 56% el comerç o un 48% en l’hoteleria, però encara més, un 57% a la construcció o a les activitats immobiliàries, un 67%. Per això, s’assegura que “l’evolució positiva del poder adquisitiu dels salaris arriba a tots els sectors de l’economia”.

dades per secotr

La patronal, però, admet que aquest 2022 és especial, amb una inflació desbocada, amb un màxim del 7,4% el juny. Es reconeix, doncs, que aquest context “podria revertir el creixement constata al llarg de les darreres dècades”, fet que, de moment, entenen que no s’ha produït. “Els salaris a Andorra han continuat creixent a un ritme superior”. Així, s’apunta que, amb les dades del juny, “l’augment del sou mitjà és del 10,2% i netament superior a l’augment de l ‘IPC per aquell mateix mes, 7,4%”.

Des de la CEA, es vol posar en relleu que “dos dels tres sectors en què l’increment salarial al juny se situava per sota de la inflació són l’administració pública i els serveis sanitaris i veterinaris i serveis socials”. El primer, recorden, “plenament regulat”, ja que les pujades es fixen per llei. En el segon, s’indica, molts treballadors, també tenen remuneracions regulades des del sector públic. Per això, des de la patronal es creu que es pot afirmar que “les regulacions salarials i els increments lineals acordats de forma indiscriminada funcionen millor en el sector públic que en el sector privat i que la regulació del mateix mercat de treball funciona millor -en el sector privat i en termes absoluts- que la regulació per decret”.

Comentaris (43)

Trending