L’anunci fet per la secretària d’Estat d’Igualtat, Mariona Cadena, suposa que, a partir de l’any vinet, es vol iniciar el procés d’equiparació. Es farà de forma progressiva. Així, cada any fins al 2023, els pares guanyaran dues setmanes de baixa fins a arribar a les vint. El cost extra de la mesura s’estima en 19 milions.
Aquest és un punt que posa en relleu el gerent de la CEA, Iago Andreu. “Compartim l’objectiu. No pot ser d’una altra forma; s’ha de fer així. Andorra té una natalitat baixa i encara hi ha el costum que les cures recaiguin especialment en la mare”, apunta. Ara bé, també avisa que cal “una reflexió sobre el model global” i recorda que “això té un cost que, ni que sigui de forma indirecta acabarà repercutint en les empreses perquè al final les cotitzacions i els impostos surten del teixit productiu”.
Per això, avisa que “s’ha de saber prioritzar i potser hi haurà altres coses que hauran de quedar al calaix o no tenir-ne tanta prioritat”. El que reclama és que “això no hauria d’incrementar l’endeutament o les càrregues fiscals o de cotització”. El que sí que es valora de forma positiva és que es contempli una excepció en el cas que pare i mare treballin a la mateixa empresa i la baixa conjunta pugui dificultar l’operativa.
La visió és diferent des de l’USdA. El seu secretari general, Gabriel Ubach, deixa clar que “tot avenç social és bo per al país i per als ciutadans”, però lamenta que “necessitem vuit anys per alinear-nos amb els estàndards europeus”. Per això denuncia que “el Govern de DA tot el que són millores socials les fa amb comptagotes i s’allarguen in saecula saeculorum”. En canvi, assegura, “quan s’han d’aplicar lleis o reglaments que afavoreixen uns quants, en canvi, s’agafen les opcions més ràpides”.
La proposta també s’ha rebut amb certa divergència d’opinions entre les entitats feministes. Així, la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra, Mònica Codina, es mostra satisfeta perquè la baixa de naixement igualitària sigui una realitat al país, una iniciativa que ressalta que es va posar sobre la taula després que des de l’ADA presentessin un informe amb la proposta als partits polítics.
Tot i això, explica que “no estem d’acord amb els tempos d’aplicació que ahir va presentar el Govern, ja que per nosaltres, vuit anys per arribar a les 20 setmanes ens sembla excessiu”. Consideren que és més adequat el termini que proposaven de quatre anys, que equival a un any per cada mes, en lloc de 15 dies com proposen des de l’executiu, entenent que “és una inversió a futur per una igualtat efectiva entre homes i dones”, i que a més té unes conseqüències col·laterals en molts àmbits de la societat. “Nosaltres mantenim que això sigui a quatre anys i volem també que ens facin partícips de la llei i fer-los entendre que aquests terminis que han proposat són excessius”, assegura.
En aquest sentit, expliquen que esperen que la recentment creada Xarxa de Dones Parlamentàries “no sigui un simple postureig” i que defensin que aquesta mesura s’apliqui en el mínim temps possible. A més, Codina explica que han demanat que se’ls faciliti l’informe que es va presentar ahir per analitzar com s’ha fet i com s’han calculat els beneficis col·laterals que té la societat amb una mesura d’aquest tipus. Pel que fa a Acció Feminista, des de la seva creació fa vuit anys, reclamaven que de sis mesos tant per a dones com per homes. Des de l'associació apunten que la proposta de DA els sembla "insuficient i una mostra de la manca de compromís d’aquest Govern per a la igualtat efectiva entre dones i homes", i també per a impulsar mesures de conciliació de la vida familiar i laboral: "fan 10 anys tard respecte països veïns i pretenen trigar 10 anys més". També ressalten que Andorra te la taxa natalitat més baixa d’Europa i només parlen de costos a la CASS, sense valorar impacte real de tenir una societat sense infants: "DA porta anys sense fer cas de les recomanacions, ni de fora ni d'en dins, l’estudi del cost de la criança ho demostra", conclouen.
D’altra banda, la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza, considera que el que es va anunciar “és ridícul” per diversos motius: Mendoza creu que “allargar el permís de paternitat en genèric masculí, exclou a les parelles mares lesbianes” i afegeix que es diu que és una mesura igualitària per equiparar el permís del pare i la mare, però que no és equitatiu: “La dona gesta durant nou mesos, se li donen quatre mesos per estar amb la criatura i després no se li garanteix la inserció laboral”, i reivindica que “una mesura igualitària seria la protecció de les dones que són mares en el mercat laboral, ja que els homes no s'enfronten a aquest problema per ser pares”.
Seguint aquesta línia, descriu com “indignant” el format de família heteronormativa que s’impulsa constantment. A més, Mendoza es queixa que no es pregunta a les associacions ni es duen a terme estudis per veure com fer les coses, apuntant que “aquest Govern no és una alternativa feminista ni equitativa i no busca la igualtat de les dones. Busca que els homes tinguin més drets encara... I això és masclisme i misògina encara que les mesures les anunciïn dones”.