El retard en l’allargament de la baixa de paternitat separa majoria i oposició

Demòcrates defensa una proposta “valenta” però des de Concòrdia, PS i Andorra Endavant no amaguen la decepció pel fet que es trigui fins a vuit anys a implementar l’equiparació completa amb el permís de matenitat

Consellers generals durant la compareixença de Cadena.
Consellers generals durant la compareixença de Cadena. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

La proposta per a equiparar al llarg de vuit anys el permís de paternitat amb el de maternitat no acaba de convèncer ni a Concòrdia ni al Partit Socialdemòcrata, que consideren que haver d’esperar fins al 2033 per tenir la plena igualtat és un termini massa llarg. La mesura, en canvi, es defensa des de la majoria com a una proposta “valenta”, tot recordant que s’anirà molt més enllà del que existeix actualment en la majoria de països europeus. En tot cas, la diferència d’opinió que ha quedat patent durant la comissió d’Afers Socials al parlament ha deixat clar que, quan la llei es tramiti, hi haurà un debat intens.

La secretària d’Estat d’Igualtat, Mariona Cadena, ha desgranat davant l’òrgan legislatiu les línies mestres del canvi legal que permetrà implementar aquesta equiparació. Així, a partir de l’any vinent, els pares aniran guanyant dues setmanes de permís per cada exercici. I, d’aquesta forma, el 2033, s’assoliran les 20, les mateixes de les quals gaudeixen ara les mares. Per tant, es trigaria vuit anys. I això és el que no convenç l’oposició, que no comparteixen la justificació, centrada en l’impacte econòmic de la mesura, que es defensa tant des del Govern com des de la majoria.

Així, la consellera general de Concòrdia Núria Segués ha lamentat que, malgrat ser, “bona”, la proposta “és poc ambiciosa” pel temps que trigarà a implementar-se al 100%. “Quants anys fa que estem parlant de l’equiparació i ara haurem d’esperar vuit anys?”, s’ha demanat. La parlamentària ja accepta que “hagi de ser progressiu perquè té un cost”, però demana que “es vegi com a una inversió perquè genera beneficis en molts àmbits, tangibles i intangibles”.

Mireia Porras i Mariona Cadena, durant la compareixença al Consell General.

Relacionat

La baixa de paternitat s’ampliarà a 20 setmanes durant vuit anys, amb un cost afegit de 19,5 milions

Per això, considera que “caldria accelerar”, ja que “dues setmanes a l’any és molt”. Sobretot, recorda, tenint en compte un dels objectius que persegueix la mesura. “Si realment vols combatre i capgirar la baixa natalitat, no es pot fer una mesura a vuit anys vista”, ha defensat.

D’una forma similar s’ha expressat el conseller general socialdemòcrata Pere Baró. Troben bé la mesura, però consideren que és massa lenta. “Estem d’acord amb la llei, la portàvem al programa i fa molt de temps que ho defensem, però té dos grans errors”, ha comentat el parlamentari del PS. Així, per un costat, lamenta que “es considera més important la part econòmica que la social”. Per això, exigeix que “el càlcul es faci més des d’aquest vessant”.

El segon problema, al seu entendre, és que “esperar fins al 20233 és molt tard”. Considera que “cal fer-ho abans si realment volem solucionar el problema de la natalitat; hem d’actuar com més aviat millor”. Per això, ja avança que, un cop estigui a tràmit el text, “caldrà fer esmenes” perquè “aquests drets s’han de tenir ja”.

La postura xoca amb l’expressada des del grup demòcrata. Merixell Alcobé ha defensat durant la compareixença que es tracta d’una proposta “valenta”. Sobre els terminis, ha recordat que implementar l’allargament del permís de paternitat “té un cost” i, per això, s’ha alineat amb Cadena. A la vegada, ha recordat que les vint setmanes quedaran molt per sobre de les que estan reconegudes legalment a la majoria de països de l’entorn.

Des d’Andorra Endavant, a través d’un comunicat, s’ha celebrat la presentació de l’estudi econòmic que, recorden, era una demanda de la formació. Per això, retiraran la proposta d’acord presentada ara fa uns dies sobre la qüestió. Sobre la mesura, encoratgen Govern a presentar el projecte de llei com més aviat millori, sobretot, al fet que “la reforma es faci de manera completa i no de forma esglaonada, sempre que la situació de les finances públiques ho permeti”. En aquest sentit, remarquen que més enllà dels condicionants econòmics, es tracta d’una qüestió de voluntat política i de justícia social”. També apunten que “que el text legislatiu ha de ser treballat en col·laboració amb l’Associació de Dones d’Andorra, que ha estat una veu clau i persistent en la reivindicació d’aquest dret”.

Comentaris (3)

Trending