“Beneït problema que la gent hagi de marxar a la Seu per viure”

El controvertit economista Gonzalo Bernardos proposa obertament que Govern compri terrenys a l’Alt Urgell perquè part de la població resident es traslladi al que passaria a ser “la zona metropolitana” d’Andorra, pas necessari si “es vol mantenir el model econòmic d’èxit” durant una conferència organitzada per l’APBI, que admet compartir bona part de l’exposat

El controvertit economista Gonzalo Bernardos.
El controvertit economista Gonzalo Bernardos. G.P.

Gonzalo Bernardos és un dels economistes més mediàtics a Espanya. I, també, dels que més polèmica genera amb les seves propostes. Aquestes, les vinculades a l’habitatge, són les que ha desgranat durant la conferència organitzada per l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI). Entre altres, ha posat en relleu que per poder mantenir el model econòmic actual “d’èxit” caldrà assumir que molta gent haurà d’anar a viure fora del país. Opció? La Seu. Allà, ha assegurat, hi ha espai per fer promocions que puguin assumir la població que no podrà viure a Andorra. També ha proposat que per fomentar promocions privades de lloguer, Govern assumeixi part de les rendes i futures reformes dels immobles.

L’expert portat per l’APBI, que durant bona part de la conferència ha evidenciat la seva oposició a les polítiques d’habitatge del govern espanyol i, en especial, de Sumar i Podem, ha volgut posar l’exemple d’aquestes mesures per deixar clar que són, justament, contràries al que s’hauria de fer per resoldre el problema. “Els propietaris no són el problema; són la solució”, ha afirmat.

Bernardos ha iniciat la conferència alertant que, ara, hi ha dues possibilitats: o canviar el model econòmic per un altre que, ha afirmat, seria “un fracàs” o acceptar l’actual i el que “vindrà”. I això suposa que “el territori no pot créixer, però la població sí que s’incrementarà”. Un peatge que entén, cal acceptar per mantenir un sistema, que atreu riquesa, i que “és d’èxit”.

El polèmic economista també ha llançat la proposta d’un programa per fomentar promocions privades de pisos de lloguer: l’administració hauria de pagar part de la renda i les posteriors reformes que calguessin fer als immobles així com acceptar que els diners que ingressés el propietari estiguessin exempts de qualsevol càrrega fiscal

Peatge, però, que suposa emmirallar-se a altres petits Estats. “A Mònaco, Liechtenstein o San Marino no tenen problemes d’habitatge; tothom sap que la gent pot viure a fora”, ha afirmat. I això és el que proposa per a Andorra. Acceptar aquesta situació i buscar terrenys a fora, a la Seu d’Urgell, per poder facilitar pisos a qui treballa al Principat. En aquest sentit, ha destacat que a l’Alt Urgell no hi ha les limitacions orogràfiques que sí que afecten el país. Per tant, “hi ha molt espai”. No ha semblat gaire que aquesta mesura pugui xocar amb la voluntat de conservar el territori i el medi natural existent a tota la comarca.

El seu diagnòstic ha estat contundent: “és impossible que la gent de classe mitjana-baixa pugui tenir un habitatge assequible durant les pròximes dècades”. En aquest sentit, ha apuntat que, a Espanya, sí que hi ha “capacitat d’augmentar l’oferta”. En canvi, a Andorra, “no la teniu”. Per tant: o canvieu el model econòmic i en feu un que us empobreixi a tots o manteniu l’actual”. I això suposa acceptar certs problemes, com ara que gran part de la gent haurà d’anar a fora. “Beneït problema que part de la gent hagi d’anar a viure a la Seu”, ha etzibat.

En aquest sentit, ha assegurat que “ningú que sigui promotor farà oferta per a la classe mitjana si pot guanyar més diners fent pisos per a altres grups”. I, per tant, “la solució és que l’Estat compri terrenys i faci pisos per ser un primer habitatge i, el vostre cas, l’àrea metropolitana és la Seu”. Una proposta que, no ha negat, tindrà detractors. “Algú em pot dir que tota la seva família ha viscut a Andorra. I què? Ens carreguem els turistes, els youtubers i bona part de la inversió que fan?”, s’ha demanat.

També ha llançat la idea d’un programa que hauria de permetre que privats apostessin per fer pisos de lloguer, això sí, amb una aportació important per part de l’administració pública. Aquesta hauria d’acceptar que, al cap d’un cert temps, li tocaria assumir el cost de la reforma que necessitessin els immobles i part de la renda que no pugui assumir el llogater. A la vegada, hauria de permetre que aquests diners que percebés el propietari de l’habitatge estiguessin lliures de càrregues fiscals.

Tot i que bona part de la conferència s’ha centrat en la situació espanyola -amb dards a Podem, Sumar, el PSOE però també al Partit Popular i afirmacions poc creïbles com ara que “la majoria de persones que estan a un pis públic acaben no pagant el lloguer-, també s’ha referit a la conjuntura andorrana i a les mesures adoptades pel Govern, de qui considera que “no tenen clara la seva política”. En tot cas, la recepta, al seu entendre, és que “l’administració ha de fer les coses importants com ara Educació o Sanitat i deixar les secundàries en mans dels privats”. I, entre aquestes segones, l’habitatge. “Regular adequadament el mercat implica que el propietari s’ha de sentir còmode i pugui invertir i fer que sigui gran. Si ho és, els preus no aniran molt cap a dalt sempre que no hi hagi un problema d’escassetat d’oferta”, ha manifestat.

Comentaris (46)

Trending