Aquestes són les dades que es poden concloure analitzant l’estudi d’impacte econòmic que la secretaria d’Estat ha fet per calcular els costos de la mesura. Com es va dir en la compareixença davant el Consell General, si s’aplica tal com preveu Govern -incrementant els 28 dies actuals a raó de dues setmanes per any fins al 2023- el cost total seria de 27,7 milions dels quals 8,19 ja seria la despesa amb el model existent i 19,5 el resultat d’ampliar la mesura sempre, això sí comptant que tothom agafés el permís.
Amb les dades de l’estudi, però, es pot calcular què costaria implementar totalment la mesura ja el 2026. És a dir, que els pares passessin a tenir 20 setmanes de baixa. L’extrapolació dels costos previstos per al 2033 ja a partir de l’any vinent permet indicar que, en total, al llarg d’aquests vuit exercicis, la despesa pujaria a 43,8 milions. Com s’ha dit, 8,19 d’aquests ja és el cost actual. Per tant, el sobrecost seria de 35,6, 16,11 més que la previsió que ha fet Govern amb la seva proposta. Així doncs, la mitjana anual de despesa extra sobre la idea de l’executiu seria de 2 milions i escaig.
A aquesta xifra, però, s’hauria de contextualitzar amb unes altres també incloses a l’estudi. Així, Igualtat admet que la mesura ha de comportar estalvis en altres àmbits. Per exemple, en les subvencions que els comuns han d’atorgar per cobrir part del cost de les llars d’infants públiques, ja que els nadons hi haurien d’anar molt més tard que no pas ara. També, hi hauria menys ingressos hospitalaris de nens i, sobretot, en els tractaments de salut mental que necessiten algunes mares, com ara per afrontar les depressions postpart.
Amb la proposta de Govern, s’estima que, al llarg d’aquests vuit anys, l’estalvi total podria oscil·lar entre els 5,4 i 13 milions. Per a l’any 2033, ja amb les vint setmanes implementades, seria d’un mínim d’1,033 milions i un màxim de 2,3. Per tant, si s’extrapola aquesta xifra ja des de l’any vinent, l’estalvi assolit se situaria entre els 8,35 i els 18,4 milions al llarg d’aquests vuit anys -de mitjana entre 1,04 i 2,3-. Per tant, queda clar que l’increment de cost de la mesura es veuria clarament relativitzat amb els beneficis -i en aquest cas només els tangibles- que comportaria l’allargament del permís.
Comentaris (7)