Entre el 2022 i el 2024, el col·lectiu de gent gran ha experimentat el creixement més significatiu, passant d’11.141 a 13.521 persones ateses, un increment del 21% que reflecteix l’augment de necessitats sociosanitàries. “El principi del ministeri d’Afers Socials és treballar per aquest increment. No l’obviem i els resultats així ho demostren”, ha dit la titular de la cartera, Trini Marín, tot ressaltant que s’han passat de 230 places convencionades a 270, i que gràcies a la construcció de la futura residència sociosanitària d’Encamp hi haurà 562 places al país. També ha ressaltat l’aportació de l’Executiu de cinc milions d’euros per la construcció dels 54 pisos tutelats que es faran a Sant Julià, l’ampliació de places del centre de dia o l’ampliació del Servei d’Atenció Domiciliària. “En l’actualitat tenim la llista d’espera a zero, tant del SAD, com dels centres de dia, és a dir s’han buscat eines, més personal per donar servei”. Aquestes són la contractació de cinc noves persones i la d’una empresa privada que dona un cop de mà en aquells serveis que siguin necessaris.
Marín, per tant, ha aprofitat la seva presència davant la comissió d’Afers Socials per defensar la tasca que fa el departament. En aquest cas, avalada pel treball fet per l’empresa especialitzada Antares. En aquest sentit, ha tret pit de l’increment del pressupost del departament, que per l’any 2024 ha estat de 42,5 milions d’euros, la qual cosa suposa un creixement de sis milions des del 2022. Un 30% del pressupost va destinat a la gent gran, un 28% al col·lectiu de persones i famílies, un 23% a les persones amb discapacitat, un 17% als infants, i un 2% a igualtat.
Pel que fa als temps de resposta en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris dirigits a la infància, l’adolescència i la gent gran, aquests varien segons la urgència del cas, i Joan Barrubés un dels responsables d’Antares Consulting, ha exposat que en el cas d'Andorra estaven força bé amb una atenció urgent relativament ràpida en tots els col·lectius. Concretament, l’auditoria indica que aquells més urgents tenen circuits prioritaris que permeten activar recursos en menys de 24 hores. En el cas de la dependència i les persones grans, s’assignen els recursos habitualment en menys d’una setmana, i en situacions urgents en menys de 24 hores. Altres serveis que no tenen aquest component d’urgència, com els d’atenció ordinària a famílies o la valoració del grau de discapacitat, poden presentar terminis més amplis, amb una mitjana de resolució entorn dels dos mesos. I el procés de valoració de la discapacitat es mou en un temps de resolució de 76 dies, tot i que la meitat de les sol·licituds es resolen en menys de 50 dies. Unes dades que no són dolentes, però que es podrien millorar una mica, tot i que “aquests terminis, però, són menors que els existents als països veïns, que en alguns casos poden arribar a 330 dies”, ha explicat l’auditor.
En termes de professionals, entre el 2021 i el 2024 “hi ha hagut un esforç per incrementar l’equip del ministeri”, ha subratllat Joan Barrubés un dels responsables d’Antares Consulting, tot assenyalant que ha augmentat en 17 places. Durant aquest període també s’han aprovat diversos plans nacionals que han reforçat la planificació del sistema, com el de la gent gran, el de la infància i l’adolescència, el pla d’inspecció de centres i serveis socials i sociosanitaris; i s’està treballant en el pla nacional de la joventut. A preguntes del conseller general, Pere Baró, la ministra ha explicat que una vegada tinguin aquests finalitzats començaran a treballar “amb el paraigua més gran”, el pla nacional dels serveis socials i sociosanitaris -que l’última versió és del 2011- perquè “considerem més efectiu fer-ho segregat i després centrar-nos en el que ho engloba”.
Pel que fa a les quatre recomanacions de l’auditoria, hi ha la necessitat de generalitzar l’avaluació de la satisfacció dels usuaris de serveis socials; reforçar la capacitat d'inspecció preventiva, ja que hi ha un pla d’inspecció, però “calen més recursos addicionals”; fer una vigilància activa de les ràtios de cobertura fixades per a l’atenció primària, l’atenció a domicili i l’atenció residencial i intensificar les polítiques proactives de prevenció per impulsar entre altres un envelliment actiu i el manteniment de l’autonomia a domicili de la gent gran.
Cal destacar que l’auditoria que s’ha presentat aquest dilluns correspon als anys 2022, 2023 i 2024, ja que tot i tractar-se d’una anàlisi que es fa cada dos anys, la pandèmia va tragirar les coses i el 2023 -quan es va presentar l’última- es va fer del 2019, 2020 i 2021. La següent, ara ja sí, tornarà a la normalitat i serà el 2027 i comprendrà el període del 2025 i 2026.
ESTUDI SOBRE EL DESEMPARAMENT DELS MENORS
Un altre punt a destacar ha estat que Afers Socials ha demanat una anàlisi específica sobre el procés de desemparament dels menors d’Andorra, per saber si el procés que estaven seguint era el correcte. Les recomanacions que es fan a l’auditoria són reforçar l’equip de professionals, sobretot treballadors i educadors socials perquè el procés sigui més fluid i més àgil; prendre mesures de protecció dels professionals en casos sensibles; integrar dels plans d’intervenció millorar acompanyament emocional i relacional més coherent i centrat en la preparació del retorn familiar i definir les rutes específiques de retorn imminent.
Quant als aspectes subratllats, la titular d’Afers Socials ha manifestat que “la seguretat s'ha millorat moltíssim”. En aquest sentit, ha manifestat que quan va arribar al ministeri va “captar les necessitats” del diferent personal i que es va veure que calia aquesta millora. I tot i que les millores en seguretat, “formacions del personal, el dia a dia” indiquen que va “pel bon camí”, ha subratllat que això no vol dir que es pugui posar “el fre de mà i ja està” sinó que cal continuar-hi treballant i que de cara al pressupost del 2026 hi haurà dues noves incorporacions a infància i adolescència.
Comentaris (9)