La conversa, conduïda per l’ambaixadora per a la Cooperació Transfronterera del Principat, Noelia Souque, ha comptat amb la participació de Josep Rocamora, regidor de Promoció Econòmica de l’ajuntament d’Organyà, i de Jean-Pierre Sicre, alcalde de Merens. Rocamora ha comentat que el futur polígon d’Organyà tindrà una dimensió de 35 hectàrees, per tant, “serà el més gran del Pirineu”. Ha avançat que “ja s’està desenvolupant”. De fet, els treballs de construcció van començar ahir: han arrencat les obres per elaborar l’accés principal, que hauria d’estar llest en quatre mesos. El polígon ha de servir, sobretot, per atraure talent: “Hem de procurar que el talent que tenim al territori no hagi de marxar a l’estranger a la recerca d’oportunitats”. Més indústria, a més, “vol dir millors serveis per a la nostra ciutadania”. La inversió és rellevant per a un consistori com el d’Organyà: un milió, de moment, invertit durant els últims tres anys quan el pressupost anual és d’uns 800.000 euros. Una inversió “titànica” per a un projecte al qual “ens agradaria que s’hi sumessin empreses andorranes”. Encara cal definir, però, la filosofia central del polígon: producció industrial, emmagatzematge, etc.
“Ahir, finalment, van entrar les grues i han començat les obres d’accés al polígon, un carril central d’entrada. És molt engrescador veure que aquest polígon comença a ser una realitat per a la gent d’Organyà i per a la gent de tot el Pirineu”, ha precisat Rocamora, que sosté que en “dos, tres anys” la zona hauria d’estar acabada i activa. “A finals de l’any vinent, es construirà la nova depuradora del poble, que estarà ubicada en aquesta zona. I Incasol ha de licitar encara la comunicació interna del polígon”. Catorze empreses, per cert, ja han demanat informació sobre els detalls de les parcel·les (inclosa alguna societat andorrana).
Pel que fa a Merens, l’alcalde de la població, Jean-Pierre Sicre, ha allunyat la construcció a curt o mitjà termini d’una ‘zona econòmica especial’. “Esperem que sigui una realitat en el futur, però cal ser prudent. Vam trigar vuit anys a tirar endavant una fàbrica d’embotellament d’aigua. De moment, hem elaborat un estudi. No cal desesperar-se. El març vinent hi haurà eleccions municipals a França i les coses també poden canviar”. Sicre, però, fa valdre el seu compromís i el seu optimisme. “També caldrà trobar finançament. Si no estem preparats, les empreses no arribaran”, ha afegit l’alcalde.
La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha recalcat la importància de disposar de ‘zones econòmiques especials’ a banda i banda de la frontera: “N’hi ha una que ja està bastant desenvolupada, que és la d’Organyà. Sembla que hi ha interès per part de les empreses andorranes de participar en el seu desenvolupament”. “Hi ha certes indústries a Andorra que no es poden desenvolupar perquè no hi ha terreny suficient. Aquestes zones podrien ser un recurs per a la diversificació econòmica del país. És un tema, però, en el qual hem de continuar aprofundint”, ha ampliat. Quant a la proposta de Merens, la ministra ha admès que “s’ha de treballar bastant més”. A Merens, però, Tor preveu que s’hi estableixi una ‘zona econòmica especial’ i no pas una ‘zona franca’ –com s’havia esbossat– perquè “seria anar massa lluny”.
A banda de la participació de Rocamora i Sicre, la taula rodona també ha sumat les intervencions de Josep Maria Mas, president de la Cambra de Comerç; Gerard Cadena, president de la CEA; Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida; Stéphane Sanchez, responsable del Servei de Suport a les Empreses de la Cambra de Comerç de l’Arieja; i Daniel Armengol, president de l’EFA.
Comentaris (8)