Certament, no s’ha amagat des del principi. El mateix màxim responsable del Ceres, Jaume Bartumeu, ha deixat clar que l’acte tenia un objectiu de fer reflexionar sobre l’elecció que, més tard o d’hora, ha d’afrontar la ciutadania: el referèndum. Ho ha fet recordant les paraules expressades recentment pel president francès i Copríncep, Emmanuel Macron, i pel primer ministre portuguès, Luis Montenegro, de clar suport al ‘sí’ al conveni tancat amb la Comissió Europea. I, també, recordant que serà una decisió clau: “Si fallem en un revolt estratègic, hi ha el risc d’embarrancar l país”. Davant d’això, ha justificat la presència d’Oliver per escoltar-lo i “veure una mica més clar”.
“Honestament, crec que no canviar no és una alternativa. Pots quedar-te com estaves, d'acord, però ja t'ho trobaràs d'aquí a 20 anys”, ha remarcat
L’expert català, catedràtic emèrit del departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha posat en relleu, durant la conferència titulada ‘Andorra en el canvi d’època i la reversió globalitzadora’, els canvis viscuts des de la crisi financera del 2008, que ha suposat “una reversió del procés de llibertat de capitals, de persones, d’instal·lació d’empreses o de deslocalitzacions” que s’havia viscut les dècades anteriors que comporta un “ressorgiment del nacionalisme econòmic” amb el conflicte entre la Xina i els Estats Units de fons. I a això cal sumar altres efectes com el canvi climàtic, l’aparició de la intel·ligència artificial, les dificultats d’abastiment de matèries primeres o l’onada xenòfoba en uns “societats envellides i, per tant, inevitablement necessitades d’immigració”.
I en aquest nou escenari s’ha de moure Andorra. “Un microestat ha de prendre consciència que això ha canviat, que no tot és el mateix que fa 25 anys”, ha advertit. I l’avís ha estat força clar: “En aquest context, la idea de retirar-se, pensar que ets pots tancar-te, fer una barrera i que no t’afectarà el que passi fora no serà mai veritat”, ha apuntat. Un exemple: Catalunya. “Quan la seva economia creix, ho fa l’andorrana; quan frena, també”, ha recordat. I això no canviarà malgrat que, globalment, “els 50 propers anys seran molt diferents dels 50 anteriors”.
Oliver ha volgut posar en relleu una dada que considera clau per entendre “el que ja està passant” i, per tant, ja està afectant el Principat. “Fa uns anys, Andorra tenia una de les rendes per càpita més altes del món i, en canvi, ara s’ha estancat”, ha explicat. I, al contrari, altres petits Estats com Xipre, Malta, Luxemburg o Liechtenstein han crescut de fora important. “Què tenen en comú aquests països? Doncs que, d'alguna manera, tenen una relació molt més directa amb el funcionament de la Unió Europea i, per tant, se n'han beneficiat”, ha afirmat.
I, tot i que ha assegurat que no ha vingut per defensar el ‘sí’ a l’acord d’associació, no ha pogut amagar que, sense fer-ho obertament, ha apostat de forma clara per la necessitat de fer aquest pas. I és que, “quedar-se quiet no és una alternativa”. Cal pensar, ha remarcat, no pas “sector per sector” -tot i que sí que ha recordat que el conveni preveu períodes de transició- sinó de forma més “filosòfica”. Al final, ha advertit, “estem parlant del futur, no de la generació actual, sinó dels propers 25 o 50 anys”. I a la pregunta de si “com a petit país al bell mig d’Europa ens convé reforçar-hi la relació” la resposta ha estat contundent: “Per descomptat”.
Oliver no ha deixat aquí la reflexió. Així, ha volgut posar exemples dels beneficis que poden tenir unes bones relacions amb Europa. Novament, citant la veïna Catalunya. “Mireu com estava fa 30 anys i com està ara. Òstia, quin canvi”, ha etzibat parlant prèviament amb la premsa. I, també, ha recordat crisis recents com la pandèmia, amb la creació dels fons ‘Next Generation’ i l’ajuda econòmica que va servir per afrontar els expedients de regulació d’ocupació d’aquells sectors que van veure interrompuda la seva activitat. “Això t’ha salvat la vida? No, però t’ha ajudat molt”, ha indicat. I ha seguit citant altres situacions com ara la guerra aranzelària desfermada per Donald Trump.
L’expert entén que hi hagi recels -“el canvi sempre produeix inquietud”, ha admès-, però també ha avisat que les conseqüències de resistir-s’hi poden ser encara pitjors. “Honestament, crec que no canviar no és una alternativa. Pots quedar-te com estaves, d'acord, però ja t'ho trobaràs d'aquí a 20 anys”, ha remarcat. I, novament, ha demanat que la gent “agafi el cas d’Espanya com a exemple, o el de Xipre, Malta, Portugal o Irlanda; fa 30 anys eren pobres i ara ja no ho són”. I, sobretot, una darrera advertència: en l’actual situació, “Andorra no es pot permetre seguir una política diferent de la de la UE”.
Comentaris (2)