I és que el Parlament Europeu haurà de pronunciar-se al seu moment sobre l’eventual acord que signin la Comissió Europea i Andorra. I si es defensa aferrissadament el pacte i després el referèndum no surt bé, els organismes parlamentaris europeus no quedarien gaire ben parats. Alhora, amb trobades com aquestes, els representants europeus coneixen directament la realitat andorrana i els parlamentaris del Principat i altres representants governamentals miren de fer entendre a David McAllister i a Željana Zovko, president i vicepresidenta de la comissió europea d’Exteriors i a la resta de delegació que s’ha traslladat al país les especificitats andorranes.
De fet, fa pocs dies que la secretaria d’Estat de la UE va fer arribar a tots els integrants de la comissió legislativa de Política Exterior un petit document on es recollien les exigències de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions (dos anys de ‘pròrroga’ per al ‘roaming’ i perquè la companyia liberalitzi tots els seus serveis). L’objectiu de fer arribar aquesta documentació era que els consellers generals que s’han reunit amb la delegació europea (Berna Coma, Marc Magallón, Pere Marsenyach, Meritxell Alcobé, Cerni Escalé, Pol Bartolomé, Carles Naudi, Pere Baró, Noemí Amador) trametessin la seva preocupació als dos parlamentaris europeus per les demandes que es fan sobre Brussel·les.
Les fonts consultades han assegurat que “sembla que (McAllister i Zovko) han entès que per a Andorra hi ha moltes coses que són molt importants encara que des d’Europa es pensi que no i, de fet, han agraït el fet d’haver pogut venir i veure la nostra realitat”. Amb tot, però, els dos parlamentaris europeus “han estat molt diplomàtics”, segons que han indicat altres fonts. En aquest sentit, alguns dels consultats han deixat clar que en cap cas els dos representants del Parlament Europeu no han parlat de dates per concloure les negociacions.
En aquest sentit, han estat els representants de Govern i de la majoria parlamentària que han insistit en la importància de poder tancar un acord abans de final d’any i, especialment, que l’acord es pugui subscriure abans no acabi el mandat de l’actual Parlament Europeu. En aquest sentit, sembla evident que un dels pocs punts de diferència entre la majoria parlamentària i socialdemòcrates i progressistes és que aquests darrers no tenen tanta pressa per tancar l’entesa.
Comentaris (8)