Iberoamèrica pretén convertir Andorra en la ‘capital de la democràcia digital’

És la segona vegada que Andorra acull l’esmentat fòrum. El primer, ha recordat Tor, va ser una mena “d’edició zero”, una mena de prova pilot. En aquesta ocasió, el certamen ja es fa amb totes les de la llei i durant quatre jornades. Establir estratègies per homogeneïtzar la transició digital en l’entorn iberoamericà i fer-ho de bracet sector públic i sector privat -i en àmbits diversos com poden ser la seguretat o la salut, per exemple- és l’objectiu d’aquesta ‘minicimera’ digital. Si per la Segib fos, es faria cada any a Andorra. El Govern ha de debatre la qüestió i, d’entrada, es decanta perquè sigui un fòrum bianual.

Allamand: “Ens agradaria que aquest fòrum fos un esdeveniment permanent, que existís una periodicitat que haurà de decidir el Govern d’Andorra, anual, bianual, entre cimeres, però deixar-lo com un esdeveniment fixe perquè tots els països d’Iberoamèrica sàpiguen que cada any o cada dos anys hi haurà una instància tant potent com aquesta”

Després de la inauguració del certamen, en què han intervingut a banda d’Allamand i Tor el ministre de Tranformació Digital d’Andorra, Marc Rossell, i la seva homòloga espanyola amb el rang de secretària d’Estat, la murciana María González Veracruz, el secretari general de la Segib ha estat clar i rotund. “Ens agradaria que fos cada any”, ha assegurat Allamand, que s’ha manifestat “molt agraït amb el Govern Andorra” per organitzar el segon fòrum sobre “un tema dominant no només a Iberomaèrica si no en el món sencer”. “I tenir aquest fòrum és una oportunitat estratègica” perquè “és molt difícil”, ha remarcat el polític xilè, tenir en el mateix carro, empenyent, actors públics i privats.

Andrés Allamand ha deixat clar que “ens agradaria que aquest fòrum fos un esdeveniment permanent” i que “existís una periodicitat que haurà de decidir el Govern d’Andorra, anual, bianual, entre cimeres, però deixar-lo com un esdeveniment fixe perquè tots els països d’Iberoamèrica sàpiguen que cada any o cada dos anys hi haurà una instància tant potent com aquesta”. El secretari de la Segib no pretén furgar en cap ferida andorrana, entre altres coses perquè “per a mi és motiu d’orgull comptar amb el suport d’Andorra”, però, dit això, “a mi m’agradaria que el fòrum fos anual. Li proposaré a la ministra alguns formats, establir una continuïtat perquè li dono una enorme importància”.

Allamand ha parlat de fer “cada dos anys un esdeveniment massiu que vagi creixent i en l’any del mig”, promoure una trobada “més estratègica” i amb un “format més reduït però igualment potent en les propostes i el diagnòstic”. Per al secretari general iberoamericà fer aquest certamen continuïtat amb un any més massiu de caràcter públicoprivat i un altre any que tinguessin només presència els responsables estatals en matèria de digitalització seria “una bona transacció”. De moment, però, Andorra sembla decantar-se per un fòrum bianual i res més. O així ho han apuntat els dos ministres més implicats en l’esdeveniment. 

Rossell i Tor coincideixen en la importància que la Segib confiï en Andorra per organitzar esdeveniments com el que acull el Centre de Congressos, però es decanten perquè sigui una trobada bianual i no anual com es voldria

Rossell ha reconegut que “d’entrada jo penso que és un missatge molt positiu que des de la Segib ens demanin de tornar a organitzar el fòrum. Ens ho hem d’agafar d’una manera molt positiva. Quan s’acabi el fòrum farem les valoracions pertinents conjuntament i veurem si es pot repetir el fòrum. I si es pot repetir, amb quina periodicitat en funció també de la finalitat. Al final hem de veure els objectius que té la Segib i que en traiem nosaltres”, encara que segons el ministre encarregat de la transició digital ha evidenciat que un fòrum com aquest ajuda Andorra a “posicionar-nos a nivell internacional en tots aquells aspectes de transformació digital”. 

D’una forma molt similar s’ha expressat la ministra d’Afers Exteriors quan ha celebrat que la petició de la Segib evidencia que “tenen confiança en Andorra per la seva capacitat d’organitzar aquest tipus d’esdeveniments”. “El que passa és que aquest és el fòrum d’Andorra, i això és veritat. Hi va haver una edició preliminar l’any passat i aquesta és la primera edició. Per tant, quan es parla de primera edició vol que n’hi haurà una segona. Però encara no sabem amb quina freqüència podrem fer això, si serà anual o cada dos anys, que més aviat ens decantem cap aquí”, ha reconegut Tor, que ha deixat clar que “ha de ser una decisió del Govern d’Andorra com molt bé ha dit el secretari general”. 

BREUS APUNTS DELS DISCURSOS

Les manifestacions dels quatre intervinents en els discursos inaugurals han succeït, justament, els parlaments que han fet durant una hora en la sala d’actes del Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Les al·locucions de Rossell, Tor, González i finalment d’Allamand han anat, totes, més o menys, pel mateix camí. Per exemple, el titular ministerial andorrà de Transformació Digital, que ha recordat que a Andorra hi ha un alt índex de connectivitat i que s’ha creat el centre del benestar i les capacitats digitals per evita que ningú no es queda enrere, ha advocat perquè “la transformació digital sigui un motor per a tots i un progrés compartit”.

Imma Tor ha deixat clar que la “tecnologia ha de servir les persones i no al revés” i que “si s’orienta amb responsabilitat, la digitalització pot reforçar la cohesió social, la creativitat”. La ministra d’Afers Exteriors ha defensat “el multilateralisme inclusiu” atès que igual com “els problemes estan interconnectats, les solucions també”. I més en un món de “grans turbulències, conflictes geopolítics i fenòmens meteorològics” que cada vegada ens posen més a prova. Just abans de la ministra, la secretària d’Estat espanyola de digitalització ha fet una crida a advocar per les aliances iberoamericanes per tal que la democràcia no es vegi amenaçada. 

Espanya deixa clar que cal una regulació ferma, per exemple, de la intel·ligència artificial per “mitigar els riscos” i que “la desinformació i la manipulació” posin en perill la democràcia

González Veracruz ha assegurat que la IA “no és només una revolució tecnològica si no també una oportunitat històrica” que “cap país no pot afrontar sol”, com posteriorment ha remarcat també Andrés Allamand. La política espanyola ha destacat les eines que s’han promogut des d’Espanya per facilitar “models multilingües” i ha advocat especialment per accentuar la regulació per tal de garantir “un món digital realment plural” i no posar en perill la democràcia. Regular, ha insistit, ha de permetre “mitigar els riscos” i combatre la “desinformació, la manipulació i, a canvi, oferir seguretat i certeses a la ciutadania”.

En una línia molt similar s’ha mostrat el secretari general de la Segib, que ha posat l’accent, entre moltes altres coses, en l’impacte tecnològic de la tecnologia, de la nova tecnologia, de la IA, i de la importància de les aliances que és, de fet, sobre el que versa el fòrum. Allamand ha remarcat que la tecnologia actual pot “afavorir o pot perjudicar la democràcia”, especialment “si la IA aconsegueix instal·lar-se en els ‘fake news’”. 

I és que segons el polític xilè ha afirmat que “la IA és la primera tecnologia que es pot tornar en contra dels inventors” perquè “no només processa, ordena i va generant idees noves, i quan comença a generar idees noves està a un pas de dir-nos com hem de conduir. Potser no conduir, però sí influir”. Finalment Allamand ha fet una crida a tots els intervinents en el fòrum a treballar de valent per incrementar la presència del castellà, i en menor mesura del portuguès, en el món de les dades. Perquè, ha dit, el 92% de les dades que hi ha abocades a la xarxa tecnològica és en anglès.