I és que amb una associació amb Europa s’aconseguiran noves palanques de finançament de l’Estat, un marc millor per als joves i es tancarà de rel el debat sobre la nacionalitat perquè no caldrà cap altre passaport que no sigui l’andorrà. Riba i sobretot Espot han remarcat que la UE està disposada a reconèixer les especificitats andorranes perquè la pròpia idiosincràsia europea promou els trets diferencials. Per als dos dirigents governamentals, que no han ofert cap novetat en el seu exposat referent al que ja se sabia fins ara, “necessitem l’acord d’associació” per diversificar l’economia. El cap de Govern, que ha deixat clar que la fiscalitat no forma part de la negociació i, per tant, no serà arran d’associar-se amb Europa que hi hagi un increment impositiu, ha afirmat que amb l’acord d’associació aprovat “ja no tindrà sentit plantejar-nos de tenir una altra nacionalitat que no sigui l’andorrana”. Vaja, que via Brussel·les es resoldrà la qüestió del doble passaport. Pim pam.
El Goverm està “convençut que el resultat final serà altament positiu per al nostre país”. Per això Espot manté amb fermesa que un projecte d’acord “serà referendat per la ciutadania”. I “en el cas que el referèndum sigui negatiu s’obriria un escenari altament incert, negatiu per Andorra”
A través d’Andorra Televisió i des de casa Masover, una dels immobles inclosos en les propietats de casa Rossell transferides a l’Estat andorrà, en aquest cas a la Cortinada, Espot i Riba han respost a una vintena llarga de preguntes fetes els dies previs per la ciutadania. Preguntes que no eren especialment punyents i que han tingut respostes encara més edulcorades. Com aquell que diu, per molt complicat que pugui ser, no hi haurà dificultats ni en matèria de política immigratòria, ni tampoc caldrà una prestació contributiva d’atur. S’hi ha passat de puntetes o directament no s’han tocat temes col·laterals com els ingressos per itinerància o molts d’altres.
L’al·locució s’ha dividit en set blocs. Mentre Espot admetia, això sí, que “el compendi de normes” que cal integrar al cos jurídic propi pot ser complexe, Riba ressaltava com de positiu pot ser l’acostament a Europa per als joves. El cap de Govern també ha remarcat que l’assumpció de directives i altres, en el cas de Liechtenstein per exemple, va suposar “l’oportunitat de modernitzar les seves estructures administratives”. I cap aquí pretén anar el Principat, que té en Liechtenstein un referent, també, a nivell d’immigració. I de la pretensió andorrana de mantenir “una certa capacitat de control del flux migratori” per poder assumir la lliure circulació de persones, una de les quatre llibertats inherents a l’acord, de forma equilibrada. Proporcional. En aquest sentit, el secretari d'Estat ha explicat que s'ha proposat o es proposarà estendre el sistema de quotes, o el tracte que es dóna a espanyols, francesos i portuguesos, a tota la resta de ciutadans de països de la UE.
Europa i la pandèmia
Espot ha demanat no comparar Andorra ni amb el cas de Suïssa ni tampoc amb el del Regne Unit. “No són casos comparables.” I ha recordat que s’està negociant una associació (“aspirem a ser un país associat”) i no una adhesió. En qualsevol cas, “partim de poca cosa i aspirem a tenir molta cosa”, ha afirmat amb rotunditat el cap de Govern que, al costat del secretari d’Estat, han lloat les bondats d’Europa per poder teixir el marc necessari que permeti atraure al valor afegit que acompanyi els sectors econòmics tradicionals.
Una part notable dels minuts de l’hora de compareixença ha estat dedicada a com hauria estat l’impacte de la pandèmia si l’esclat de la crisi sanitària hagués agafat a Andorra ja associada a la UE. Landry Riba ha donat resposta a aquestes qüestions tot indicant que “la pandèmia ha generat situacions inèdites dins mateix del mercat interior” i, per tant “no podem assegurar que un acord d’associació hagués servit” per evitar el tancament de fronteres. En qualsevol cas, quan es va acudir a institucions europees per intentar trobar una solució “no ha estat possible perquè no tenim marcs normatius equivalents, un acord d’associació ens hagués ajudat a superar d’una manera més còmoda aquesta situació”.
Riba, que ha explicat que si fins abans de l’esclat de la pandèmia l’acord era “més necessari que urgent”, la crisi “ha afegit un component d’urgència”. En aquest sentit ha ressaltat la importància de l’entesa amb Brussel·les en relació amb la cooperació. “El nostre instrument actual, l’acord de cooperació de 2004 té unes mancances” que s’han mirat de subsanar ja des de la negociació mateix per tat de poder tenir “accés a certs mecanismes de finançament” amb un “molt bon marc de cooperació en situacions de crisi”. En tot cas, el secretari d’Estat ha destacat que a nivell europeu “hi ha una mena de replegament i hi ha certes demandes de proteccionisme, aquesta crisi ha aixecat moltes incerteses. Si volem una recuperació ràpida, un rebot ràpid, ens calen projectes d’alt valor afegit, i sense un acord d’associació aquesta part és molt complicada”. D’aquí la importància que a nivell econòmic donen Riba i Espot a l’acord que es negocia.
Fiscalitat, trànsit duaner i prestació social
Tot deixant clar que hi ha aspectes de les quatre llibertats que posarien en risc el Principat si s’assumissin íntegrament i de cop, Espot ha ressaltat l’especificitat que està segur que respectarà Europa d’Andorra, tot posant com a exemple l’acceptació del monopoli de FEDA i la transitòria sobre el tabac dins el capítol de la llibertat de mercaderies. Els dos dirigents governamentals han deixa clar que amb un eventual acord d’associació Andorra no esdevindrà ni fiscalment ni a nivell duaner territori UE. Per tant, l’eventual acord “no ens obligarà a apujar els impostos”, ha deixat clar Espot.
La fiscalitat “no forma part del mandat de negociació”, queda “completament exclosa” i, per tant, qualsevol decisió en matèria fiscal queda “plenament en la sobirania andorrana”. Que els impostos pugin, baixin o es mantinguin serà cosa interna. “I els nostres residents podran continuar sol·licitant la devolució de l’IVA”
La fiscalitat “no forma part del mandat de negociació”, queda “completament exclosa” i, per tant, qualsevol decisió en matèria fiscal queda “plenament en la sobirania andorrana”. Que els impostos pugin, baixin o es mantinguin serà cosa interna. Ni imposició directa ni indirecta tindran impacte per l’associació la UE. “I els nostres residents podran continuar sol·licitant la devolució de l’IVA”. I com que amb l’acord, ha recordat Landry RIba de nou, Andorra “no esdevé territori duaner de la UE i per tant som un territori fiscalment diferent”, la complexitat a la Duana es mantindrà. “Conscients que la tramitació duanera pot ser un escull des del Govern i especialment des de la Duana s’està fent processos simplificats foment del comerç i especialment del comerç electrònic”, ha afirmat el secretari d’Estat.
Riba ha estat l’encarregat, també, de tractar la qüestió relativa a la prestació d’atur, recordant que en el marc de la UE hi ha exemples de models contributius i de fórmules que no ho són. “Un model de tipus contributiu seria més avantatjós per al treballador” i d’aquí que Espanya hi estigui interessat. Però per al secretari d’Estat, l’executiu espanyol no ha posat la soga al coll del Principat. “Andorra ha pogut argumentar per la situació d’atur que té el país és millor dedicar els esforços a una política activa d’ocupació en lloc d’anar cap a un model com el que té Espanya”, alhora que el port d’aquest país per a “la negociació de l’acord no depèn del dossier de l’atur”. També el secretari d’Estat s’ha encarregat de deixar clar que el preu de l’energia, per molt que es mantingui el monopoli de FEDA, no podrà ser mai superior als estàndards europeus, en tot cas haurà d’estar per sota i ha mirat de restar importància a la dura negociació que s’haurà d’afrontar sobre les telecomunicacions. “Estem acabant de construir la posició de negociació andorrana” amb l’“objectiu que Andorra Telecom sigui l’únic proveïdor” perquè assegura una cobertura exquisida en tot el territori, fet que no és evident en altres països, alhora que la companyia és el “soci tecnològic primer del Govern però també d’altres empreses, genera molts llocs de treball i participa en diversos projectes socials”, alhora que els dividends redunden en les arques de l’Estat.
Referèndum i decisió final
El màxim responsable de l’executiu ha estat l’encarregat de parlar, en el tram final de la compareixença-programa televisiu, de l’impacte que tindrà la decisió final sobre l’acord d’associació, que haurà de passar per un referèndum i, per tant, per l’aval de la ciutadania perquè és un “compromís”. En cap cas s’ha parlat de terminis ni de l’estat actual de les converses. Espot ha hagut de respondre a un parell de preguntes fusionades en una de sola sobre què passaria si el referèndum fos negatiu al plantejat pel Govern. “No volem posar-nos en aquesta tessitura” perquè s’està en plena negociació “amb optimisme i amb plenes forces”.
Hores d’ara l’objectiu és “negociar, intentant fer-ho de la millor manera possible oportunitats que es poden extreure” perquè “estem convençuts que el resultat final serà altament positiu per al nostre país”. Per això està convençut l’executiu que un projecte d’acord “serà referendat per la ciutadania”. I “en el cas que el referèndum sigui negatiu s’obriria un escenari altament incert, negatiu per Andorra” i que posaria en dubte, segons Espot, la diversificació de l’economia, l’accés a noves fonts de riquesa o a noves fonts de finançament”. Un refús ha l’acord, ha insistit el mandatari “obriria un escenari incert”. Però "no ens volem posar en aquesta tessitura: és el moment de negociar”. I fer-ho amb “la força negociadora” que suposa tenir el suport de tots els grups parlamentaris “amb independència de les diferents sensibilitats o ideologies”.
Comentaris (10)