Així ho ha defensat el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, durant la seva participació a la Diada Andorrana que se celebra a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). La jornada de debat se centra enguany al tomb de l’articulació de l’eix Andorra-Pirineus i els diferents escenaris de cooperació que es poden desenvolupar. Riba creu que el fet que el Principat acabi incrementant la seva vinculació amb la UE a través de l’acord d’associació que es negocia pot contribuir decisivament a obtenir més suports per al conjunt de la regió. En aquest sentit, el secretari d’Estat posa com a exemple la Convenció Alpina signada per Alemanya, França, Àustria, Itàlia, Eslovènia, Suïssa, Liechtenstein i la llavors Comunitat Econòmica Europea (CEE) l’any 1991 i en vigor des 1995.
“Andorra proposarà poder migrar els continguts de l’acord de cooperació del 2004 dins del futur acord d’associació de manera a disposar d’un únic instrument jurídic que aporti totes les garanties per desenvolupar els àmbits de cooperació que quedin sota el seu àmbit d’aplicació”
La ponència de Riba, després d’un preàmbul sobre la importància del bon veïnatge i les relacions dels territoris pirinencs ha versat molt substancialment entorn a l’acord d’associació, “un acord ambiciós que ha de permetre la participació progressiva i estructurada del nostre país al mercat interior de la Unió”. El cap negociador andorrà amb Brussel·les ha remarcat que “el projecte d’acord inclou un apartat específic relacionat amb la cooperació entre Andorra i la UE que revesteix, ara més que mai, una importància cabdal per millorar i completar els mecanismes de cooperació existents actualment”. I ha deixat clar que “Andorra proposarà poder migrar els continguts de l’acord de cooperació del 2004 dins del futur acord d’associació de manera a disposar d’un únic instrument jurídic que aporti totes les garanties per desenvolupar els àmbits de cooperació que quedin sota el seu àmbit d’aplicació”.
En aquest marc, com s’ha dit, Riba ha recordat que l’acord del 2004 inclou el concepte d’espai pirinenc, definit com un espai de desenvolupament transnacional en benefici de les poblacions locals. “Aquest concepte no s’ha desenvolupat mai. Cal pensar que, potser, no ens ha estat necessari?”, s’ha preguntat. En tot cas, “entenem que la negociació de l’acord d’associació representa una oportunitat única per garantir el recorregut a llarg termini d’un espai funcional compartit, fent-ne menció expressa en les disposicions de l’acord i dotant-lo d’un marc jurídic que tindrà la consideració d’acord internacional. Completant, alhora, el objectius de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), i especialment els que figuren en l’estratègia pirinenca”.
COOPERACIÓ
Riba ha remarcat que “la finalitat central de l’acord és aconseguir la participació del Principat en el mercat interior, però el seu aprofitament màxim passa per reforçar les relacions de veïnatge ja que on l’acord podrà produir efectes més significatius és, òbviament a Andorra, però també en el seu entorn”. Per això resulta “molt interessant”, creu el secretari d’Estat, “i totalment coherent" desenvolupar les relacions d’Andorra amb el seu entorn pirinenc, més enllà de la participació a la CTP “en una proposta que s’emmiralli en l’espai alpí, que prioritzi la cooperació de proximitat i que inclogui un marc convencional i una estratègia que impliqui no només a França i Espanya, sinó també a la Unió Europea". Un objectiu, ha afirmat el negociador, "que es podria ubicar dins la dinàmica que suposa la negociació de l’acord d’associació, i com a desenvolupament d’una part del seu potencial”.
“La finalitat central de l’acord és aconseguir la participació del Principat en el mercat interior, però el seu aprofitament màxim passa per reforçar les relacions de veïnatge ja que on l’acord podrà produir efectes més significatius és, òbviament a Andorra, però també en el seu entorn”
Landry Riba ha recordat tot un seguit de programes de cooperació als quals podria arribar a tenir accés Andorra en el futur. I ha esmentat també la importància i els beneficis obtinguts, d’una manera o altra, per la Convenció Alpina. Cert és, ha deixat clar el secretari d’Estat d’Afers Europeus, que “l’estratègia no inclou finançament addicional per part de la UE” però sí que esdevé una pota essencial on sustentar palanques d’ajut. Per a Riba, “l’aspecte de major interès de l’estratègia alpina sigui el fet que dota de finalitats coherents a tots els instruments financers que actuen en la zona, pel que fa als àmbits objecte de cooperació transnacional”.
En aquest sentit, ha remarcat el dirigent andorrà, “al Pirineu ja hem avançat cap a una direcció similar. Així, mitjançant la CTP ens hem dotat d’una estratègia pirinenca..La creació de l’espai funcional, que pot ser l’embrió del què l’acord de cooperació del 2004 entre Andorra i la UE identificava com un futur ‘espai pirinenc’, i podria quedar inscrit en l’acord d’associació entre Andorra i la UE, permetent aplicar polítiques públiques comunes, com a solució a problemes de caire regional, amb una visió de llarg termini i en benefici de la població que hi resideix”. I és que segons Landry Riba, “les regions frontereres de muntanya han de poder afrontar els nous reptes socioeconòmics i mediambientals malgrat les incerteses”.
Per tot plegat, el número 2 del ministeri d’Afers Exteriors ha clos la seva ponència a Prada de Conflent assegurant que “estem convençuts que si som capaços de desenvolupar estructures facilitadores de la nostra cooperació transfronterera i, alhora, d’incloure-les en instruments jurídics que en garanteixin la pervivència en el temps, podrem bastir un entorn menys incert, més resilient i que ajudarà a afrontar millor els reptes que el Pirineu ha d’encarar en els propers temps”.
Comentaris (15)