El document va ser presentat per Rússia. De fet, és un text que aquest país acostuma a presentar de forma regular. Amb ell, els seus impulsors pretenen combatre l’exaltació del nazisme i condemnar el “revisionisme històric”. A la vegada, s’adverteix que “el neonazisme es un fenomen contemporani amb forts interessos en la desigualtat racial que centra els seus esforços en obtenir un suport ampli per a les seves falses afirmacions de superioritat racial”.
El text també expressa una condemna ferma contra totes les formes de discriminació. Entre elles la racial, però també les que es fan per la nacionalitat o la religió. I també adverteix del perill que suposa l’extrema dreta.
La resolució ha tirat endavant, sí, però amb un suport més reduït del que es podria pensar tractant-se d’un clar al·legat contra el nazisme i la discriminació. Així, Estats Units hi va votar en contra, evidenciant les importants diferències que, actualment, manté amb Rússia. També ha rebut 51 abstencions. Entre elles, les de tots els països membres de la Unió Europea i el Regne Unit.
I, en aquest cas, Andorra va seguir aquesta mateixa política. El vot del representant del Principat a l’assemblea també va ser d’abstenció. De fet, com en altres ocasions, es va mantenir la postura tant de França com d’Espanya.
Malgrat aquests dos vots en contra i les 51 abstencions, la resolució sí que va prosperar en el ple de Nacions Unides. En total, sí que va rebre el suport de 130 Estats.
Comentaris (8)