En fi, que aquella reclassificació va ser un fiasco i ara els tribunals vénen a dir que, de fet, és nul·la. I que el fet de dur-la a terme a partir d’una avaluació contractada a PriceWaterhouseCoopers (PwC) no serveix per a res per molt que l’empresa en qüestió fos contractada a partir d’un concurs públic. En fi, que un sistema d’ascensos i descensos dissenyat per una empresa privada en funció d’unes variables que ningú acaba de saber d’on van sortir no tenen cap força vinculant i menys encara poden suplir la necessitat d’un reglament, que és el que marca la legislació vigent. Així les coses, només queda fer marxa enrere i tornar a fer la reclassificació. Però no havent-hi el marc normatiu adient a l’efecte, l’embolic és monumental. Un desastre.
Tot això deriva d’un seguit de resolucions judicials de la secció administrativa de la Batllia que s’han anat dictant les darreres setmanes. Com a mínim cinc funcionaris van portar el cas als tribunals. Funcionaris que no entenien per quines raons companys seus, amb les mateixes condicions i característiques laborals, havien assolit una revalorització del seu lloc de treball i, en canvi, ells no havien assolit dita millora. Ja al 2023, a final d’any, el Govern va anar produint resolucions que reconeixien que Funció Pública no podia justificar allò que se li demanava. Però no donava cap solució.
Vista aquesta admissió de la situació però, alhora, l’absència d’una resposta resolutiva en el sentit que no s’aportava cap reparació a l’anòmala revisió dels llocs de treball, es va portar el cas a la Batllia, que després de temps i temps ha acabat emetent sentències diferents que són, però, pràcticament coincidents entre elles. I segons que ha pogut saber l’Altaveu, el Govern no n’hauria apel·lat cap. Les decisions judicials són tan rotundes, que la possibilitat que la sala administrativa del Tribunal Superior les confirmi en segona instància és molt elevada. I el Superior fa jurisprudència.
UN NYAP… I COM REFER-LO
Ara per ara, doncs, no se sap per on pensa tirar Funció Pública. Les decisions judicials anul·len les revisions relatives als treballadors recurrents. I les justificacions donades per l’administració perquè es consideren anòmales, irregulars, fora de llei. Però si no està ben sustentada la reclassificació d’un, dos o cinc funcionaris el que és clar és que no n’hi ha cap que estigui degudament ben feta. O dit d’una altra manera: el conjunt de la reclassificació és un nyap i no pot anar enlloc. Cal anul·lar-la i s’ha de començar la partida de nou. I, a més a més, respectant les regles del joc que no es van respectar llavors tot i estar ja dictades.
Com va donar a entendre el Govern en les seves resolucions posteriors a anunciar la reclassificació del lloc de treball, no hi havia cap criteri clar emprat en la revisió
Com va donar a entendre el Govern en les seves resolucions posteriors a anunciar la reclassificació del lloc de treball, no hi havia cap criteri clar emprat en la revisió. I ara el que ve a dir la Batllia, segons les fonts consultades que han tingut accés a les sentències, és que el Govern ha de fer marxa enrere i ha de dur a terme la revisió dels llocs de treball seguint el procediment establert -i ja s’ha dit que era necessari un reglament que ni tan sols existeix- i respectant les garanties materials i formals que les pròpies resolucions judicials van enumerant.
En essència, s’ha de convocar el comitè tècnic d’organització i gestió que segons la normativa vigent és l’encarregat d’informar sobre la valoració dels llocs de treball i l’assignació dels nivells respectius. Aquest comitè que no s’ha convocat mai està integrat per directors, tècnics de Funció Pública i dos membres del sindicat més representatiu de l’administració que pertoqui, en aquest cas del cos general, i que han de tenir veu i vot.
I a partir d’aquí s’ha de desenvolupar i aprovar el reglament que diversos preceptes de la llei de Funció Pública estableixen que s’ha d’elaborar. Aquest reglament té el nom o ha de tenir el nom de manual descriptiu dels llocs de treball. Ja s’ha dit en dues ocasions, i aquesta és la tercera, que aquest reglament, que no existeix, ha de recollir les funcions i els requisits dels llocs de treball. I després d’aquest reglament-manual, la reclassificació resultant i la conseqüent revisió dels llocs de treball s’ha d’establir per reglament segons, també, la llei de Funció Pública. I això tampoc no es va fer. Fiasco rere fiasco.