La informació s’ha facilitat a través de la demanda formulada per la parlamentària del PS. En la resposta, signada pel director del departament de Transformació Digital, Albert Gomà, es posa en relleu que, actualment, hi ha un total de 572 tràmits que es poden fer de forma telemàtica, destacant els 115 del ministeri de Presidència, Economia, Treball i Habitatge o els 95 de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia. Ara bé, Vela lamenta que “no s’indiqui en la resposta quants tràmits en total es poden fer davant l’administració”.
Sí que s’apunta, però, que d’aquests, 195 corresponen a “autoritzacions, sol·licituds i permisos”, seguit de “comunicacions, modificacions i baixes”, amb 121. En tercera posició, amb 88, es troba les “inscripcions i registres”. Fins a, com s’ha dit, 572.
Dels 74 certificats que emet Govern, només 35 permeten la gestió en línia, però s’espera poder ampliar-los en 17 més, sense, però, arribar a la totalitat perquè hi ha uns quants en els quals es requereix “presencialitat per ser lliurats”
Vela també havia demanat pels percentatges de població que fan servir aquesta possibilitat. És a dir, fer tràmits de forma digital. Amb les dades del 2024, un 90% de la ciutadania ha hagut de fer alguna gestió davant l’administració. D’aquests, només el 43% ho ha fet de forma telemàtica. En aquest sentit, hi ha més penetració de les noves tecnologies entre els homes (50%) que no pas entre les dones (37%).
Si aquesta anàlisi es fa per franges d’edat, no es pot negar que les dades generen una relativa sorpresa. Així, les persones entre 35 i 54 anys són les que més tràmits en línia fan, amb percentatges del 48% (entre 35 i 39 anys), 50% (de 40 a 44), 53% (de 45 a 49) i del 49% (de 50 a 54). En canvi, sobta que entre els més joves la dada caigui fins al 30% (de 18 a 19) i, fins i tot, al 20% (de 20 a 24), xifres per sota, fins i tot, de la dels jubilats (39% entre 70 i 79 anys i 35% entre 75 i 79).
Un cop analitzada la resposta, Vela considera que s’evidencia que “tenen molta feina a fer i estem ja al 2025”. Al seu entendre, “van a passos de tortuga, sobretot si tenim en compte les eines que ara existeixen”. Un problema que troba és que hi ha tràmits o certificats que no es poden assolir de forma telemàtica, “potser perquè hi ha un problema en la digitalització de documents”. A la vegada, també entén que “cal educar la població en l’ús d’aquestes eines”.
Pel que fa als certificats, Govern n’emet un total de 74. D’aquests, 39 només es poden aconseguir de forma presencial. Els altres 35, sí que estan digitalitzats, procés que, s’assegura, anirà a més. En la resposta, Gomà avança que “s’està treballant a digitalitzar 17 dels certificats que actualment s’han de recollir de forma presencial”. Ara bé, no s’anirà molt més enllà. I és que, per a la resta, es requereix “presencialitat per ser lliurats”. Un exemple clar és la renovació del passaport.
En la resposta també s’especifica el cost econòmic que té fer aquests certificats per via telemàtica. Molts d’ells són gratuïts, però d’altres tenen tarifes relativament elevades, com ara el de societat mercantil andorrana (17,15 euros) o el d’afectació de riscos naturals (128,63). Vela denuncia que, al seu entendre, en alguns casos “s’està fent pagar per una informació que, al cap i a la fi, només té l’administració” i quan el treball per expedir-lo “no comporta una despesa per a l’administració”.