I és que, per exemple, les persones que van entrar al cos abans del 2019 -quan es va aprovar la llei dels diplomàtics- perden els anys fets (a efectes de progressió) fins al 2019, que és quan comença a comptar el reglament. I el greuge va molt més enllà si s’agafen els requisits per poder anar fent salts professionals. Hi ha diplomàtics que hauran perdut cinc o més anys de carrera a efectes de poder millorar la seva posició dins l’escalafó diplomàtic per inacció reglamentària del Govern.

I no és que els professionals de la diplomàcia demanin progressos automàtics si no que ni tan sols no ha tingut els mecanismes per poder-se sotmetre a avaluació i poder anar progressant, fet que, en això sí, hi ha cert neguit i malestar pels anys i panys que fa que l’executiu s’ha mirat les coses d’aquella manera. Per contra, aquells que van arribar al cos diplomàtic vers l’any 2022 n’haurien de sortir més ben parats, perquè podran fer valdre en tota la seva extensió la ‘capacitat’ per progressar professionalment (són 28 els anys de mínim que es preveuen per arribar al rang d’ambaixador de carrera). 

Una altra crítica que internament es formula, segons que ha pogut saber l’Altaveu, és que la nota per progressar sigui del 75/100 quan per entrar al cos es demana un 60/100. En aquest sentit, segons fonts properes al sindicat que s’està articulant, molta gent tem que els progressos no arribin a ser objectius el demanar notes tan altes i sobretot si les avaluacions depenen de caps que no sempre tracten tothom igual. Però això, ara per ara, són només suspicàcies.