Segons l’ABA, la sol·licitud de Cornella es refereix “únicament” als sindicats, per tant, tenint en compte que ells són una associació legalment constituïda, inscrita al Registre d’Associacions i que compleix “totes les obligacions que li corresponen segons la legislació vigent”, consideren que la petició no té aplicació sobre l’entitat.
Igualment, es considera que el secretari d’Estat no ha respectat les instruccions de dirigir les comunicacions al president de l’associació, “tal com exigeix qualsevol protocol mínimament institucional”. Per a l’entitat, aquesta acció suposa una “manca de rigor” que evidencia “un tracte improvisat i poc respectuós amb les institucions i els seus representants”.
Sobre la petició concreta per conèixer el nombre d’afiliats, l’ABA afirma “de manera categòrica” que no existeix cap obligació legal de facilitar la informació, que forma part del funcionament intern de l’associació, formada per membres en actiu i jubilats.
Per a l’entitat, aquesta acció suposa una “manca de rigor” que evidencia “un tracte improvisat i poc respectuós amb les institucions i els seus representants”.
Des del seu punt de vista la petició és “improcedent, infundada i constitueix una ingerència injustificada en l’autonomia de l’associació”, més si es té en compte que no s’ha fet arribar directament al president. Per aquest motiu es neguen a informar sobre el nombre d’afiliats.
De la mateixa manera, asseguren que si a partir d’ara les comunicacions institucionals no són adreçades al president de l’ABA, l’associació gestionarà qualsevol interacció exclusivament mitjançant comunicacions públiques. A més, remarquen, “només si el secretari d’Estat justifica de manera clara, documenta i legal la necessitat real d’aquesta informació, l’ABA podrà considerar l’emissió d’una certificació oficial”. Fins llavors, “qualsevol intent de pressió serà rebutjat de ple i considerat inacceptable”, sentencien.
A més, es mostren preocupats pel fet que es dediquin esforços a “qüestions inexistents” i no s’atenguin els problemes reals del sector públic ni dels qui han dedicat “tota una vida al servei del país”. Des del seu punt de vista, aquest tipus d’actuacions erosionen la confiança institucional i debiliten el diàleg social. I conclouen: “Aquestes formes de governar, caracteritzades per la improvisació, la manca de rigor i una tendència creixent a controlar allò que no els correspon, són pròpies de l’executiu del senyor Espot. Un Govern que, lluny de reforçar els canals de diàleg, opta reiteradament per confondre, desinformar i pressionar les entitats que no s'alineen amb el seu relat”.
Comentaris (6)