El Tribunal de Corts ha absolt per manca de proves l’antiga titular i un antic auxiliar de la Farmàcia d’Encamp -aquest és el nom comercial de l’establiment- del delicte major continuat d’elaboració, distribució i venda de substàncies químiques, tòxiques o greument perilloses per a salut i delicte menor continuat d’elaboració, distribució o subministrament de substàncies químiques tòxiques o greument perilloses per a la salut. L’acusació es va formular en el marc del ‘cas Cursa’ investigat pels mossos d’esquadra a Catalunya, que va desmantellar una suposada xarxa organitzada que subministrava productes dopants a esportistes professionals i federats amateurs.
La vista oral es va celebrar el mes de maig, i amb les qüestions prèvies plantejades pels advocats defensors dels dos processats el cas ja va quedar molt coix. La sentència dictada aquest dimecres, de 45 pàgines, recull i motiva les decisions que el Tribunal de Corts ja va dictar llavors. Els principals elements sobre els quals se sustentava l’acusació s’havien obtingut en una perquisició feta a la farmàcia el març del 2011, quan va esclatar l’operació a Catalunya i la policia andorrana se’n va assabentar que hi havia com a mínim una farmàcia -n’hi havia pràcticament mitja dotzena més- andorrana implicada en aquells fets.
Sense ordre judicial, la policia va acudir a fer un registre a la farmàcia i va comissar des de productes farmacèutics a documents i un ordinador de la titular de l’establiment. L’aparell estava en una estança de la rerebotiga del local. Malgrat que la processada va autoritzar l’actuació policial, els magistrats van acabar arribant a la conclusió que el procediment no s’havia fet de forma adequada i, per tant, va decretar la nul·litat de la perquisició de la qual ‘penjaven’ altres actuacions i proves. Aquesta circumstància es detalla fil per randa en els considerants de la fonamentació jurídica de la sentència absolutòria. Fins i tot arran de l’anul·lació del registre es va haver de deixar sense efecte alguns dels testimonis que la fiscalia pretenia fer declarar durant la vista.
L’acusació a la titular i l’auxiliar de la farmàcia d’Encamp, parella, s’havia pràcticament de sustentar amb els elements de prova que figuressin en la causa espanyola. I encara la defensa dels farmacèutics els va qüestionar, perquè de les diferents intervencions telefòniques que formen part del sumari instruït per un jutjat d’Olot no se’n va poder fer el que tècnicament s’anomena com a tria contradictòria. La defensa dels processats recordava que un mateix subjecte no pot ser condemnat dues vegades per un mateix fet. Tots dos ja havien estat condemnats per un tribunal de Lleida per haver venut substàncies anabolitzants prohibides a l’Estat espanyol. Les vendes es feien a través d’Internet i es lliuraven per via d’empreses de transport radicades fora d’Andorra, concretament a la Seu, com NACEX, MRW o SEUR, segons consta en la resolució dictada aquest dimecres.
Territori espanyol, territori andorrà
El Tribunal de Corts repassa, de forma molt abundant, jurisprudència sobre si es pot o no jutjar un subjecte pels mateixos fets. En síntesi, el tribunal, en la seva sentència, conclou que els tribunals andorrans poden i han d’entrar a jutjar aquells fets que s’hagin comès estrictament en territori nacional. Perquè en el ‘cas Cursa’, la resolució es referia a les vendes realitzades a Espanya. La fiscalia tenia clar que sí que hi havia hagut vendes dins d’Andorra, ja fos presencialment a la farmàcia o distribuint-les en punts diferents del país. El ministeri públic va arribar a demanat tres anys d’inhabilitació professional per a la titular farmacèutica i dos per a l’auxiliar. Per a la primera, a més, se sol·licitava una multa de 30.000 euros i una pena de presó provisional de 18 mesos. La multa que la fiscal demanava per a l’auxiliar era de 10.000 euros amb una petició de pena de 12 mesos.
La defensa dels farmacèutics va mantenir que no hi havia delicte perquè al seu entendre no s’havia venut cap substància prohibida. En aquest sentit es recordava que sobre alguna de les substàncies que es consideraven de venda prohibida i que la farmàcia d’Encamp hauria comercialitzat, no hi havia una prohibició formal i degudament comunicada a través del BOPA fins al març del 2011. De fet, en la causa espanyola, en la sentència dels dos professionals andorrans, es parla d’enviaments de productes dopants entre els mesos de gener del 2010 i el març del 2011. Per tot plegat la defensa al·lega que no es va vendre mai cap producte que estigués prohibit de comercialitzar al Principat. La farmacèutica processada sempre va mantenir que després de la prohibició mai més va subministrar el producte qüestionat. En el marc de la causa es parlava de productes com Levotroid, Praxilene, Ferricid, Decadurabolin, Testex, Solcoseryl o Actovegyn entre altres.
El tribunal, una vegada analitzades totes les circumstàncies que envolten el cas, afirmen en la sentència que “hi ha lloc, doncs, a concloure que de la prova vàlidament obtinguda i practicada, i amb total exclusió de la prova declarada nul·la, no resulta prou acreditat amb el grau de certesa que exigeix un pronunciament de condemna que els acusats haguessin dispensat o distribuït a Andorra, sigui de manera presencial a la mateixa farmàcia, sigui mitjançant lliurament en un altre lloc del territori andorrà, algun dels medicaments que conté la relació de fets de l’escrit d’acusació del ministeri fiscal” excepte la venda de Solcoseryl que la mateixa processada va confessar però explicant que havia estat sempre abans de l’establiment de la prohibició per via de la publicació al BOPA d’un avís. Tampoc no se sap i no queda acreditat, diuen, quan s’haurien fet les vendes. I per tant, si es van fer abans o després de la prohibició. “Per tot el que s’ha exposat, no havent-hi prova de càrrec suficient per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d’innocència que empara als acusats, procedeix absoldre’ls”, conclou la sentència.
Comentaris