A dues setmanes de l’1-O la classe política andorrana viu amb neguit la ‘causa hispanocatalana’

A dues setmanes de l’1-O la classe política andorrana viu amb neguit la ‘causa hispanocatalana’
A dues setmanes de l’1-O la classe política andorrana viu amb neguit la ‘causa hispanocatalana’
  • Tant al Govern com als partits amb representació al Consell General hi ha una divisió clara entre partidaris de la unitat i favorables o al dret a decidir o a la independència de Catalunya
  • Malgrat que hi ha calma, és tensa, i hi ha el temor que a mida que s’acosti la data elegida per la Generalitat per fer el referèndum la pressió creixi i pugui afectar el Principat
  • Per ara, almenys formalment, no hi ha cap instrucció especial, al país no hi ha hagut cap incident i els controls fronterers, on de primeres en notarien els canvis, funcionen amb total normalitat
Com és evident, la situació que es viu a l’Estat espanyol amb el procés sobiranista català i el referèndum convocat per al dia 1 d’octubre (1-O) no passa desapercebut al Principat. La meitat o més de la població procedeix o té vincles a Espanya, molts d’ells a Catalunya. I més enllà del seguiment ciutadà, la classe política i les institucions també observen de prop el cas. Ni el Govern ni les formacions polítiques amb representació parlamentària no tenen una posició còmoda: internament pràcticament tenen tants seguidors de les tesis unionistes com de les sobiranistes. El neguit és evident. I la calma, tensa. No obstant això, no ha transcendit cap incident ni tan sols cap fet que permeti pensar que hores d’ara s’ha tensat la corda més del compte. Andorra voldria mantenir la seva posició neutra, tendent a fer-se l’andorrà en l’argot popular, encara que sobretot a Prat de la Creu són conscients que en funció com evolucionen les coses i s’acosta la data triada pel govern de la Generalitat i la majoria parlamentària catalana per celebrar el referèndum la posició pretesament equidistant andorrana es pot veure compromesa. Fonts properes als cossos de seguretat, a la policia andorrana, asseguren que malgrat que també a l’edifici de l’Obac se segueix amb interès i cert neguit tot allò que s’està donant a Espanya, a Catalunya, i les ordres judicials i del ministeri públic amb epicentre a Madrid, al Principat no hi ha cap instrucció especial. Ni tan sols hi ha hagut cap mesura, ni discreta ni dissimulada, per reforçar el control de les fronteres. Especialment, és clar, del pas fronterer hispanoandorrà. Les fonts consultades han assegurat que en cas d’una escalada de la tensió que tingués conseqüències al Principat una de les primeres mesures que transcendiria tindria a veure amb el control fronterer. Per ara no hi ha res. Tampoc no hi ha res políticament encara que a ningú no se li pot escapar que hauran existit, indirectament i informat, contactes, converses. Però resulta que tant al Govern com als grups polítics presents al Consell General hi ha una divisió molt notable. De portes en fora es mira de mantenir una posició neutra, distant, d’intentar evitar el ‘problema’. Però de portes endins, a l’executiu hi ha clarament posicions unionistes i també separatistes o, almenys, favorables sense embuts al dret a decidir, una situació que també es viu entre els consellers dels grups demòcrata, liberal i, almenys, del PS. I, de fet, a Prat de la Creu ja saben el pa que s’hi dóna des de Madrid. En una de les primeres mesures de força exercides per la maquinària de Rajoy a Andorra, a finals del 2013, el fet que el ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, manifestés encara que de forma descafeïnada els micròfons de Catalunya Ràdio, durant una entrevista que li feia Mònica Terribas, el seu suport al dret a decidir dels pobles, va tenir una resposta contundent. L’equip de José Manuel García-Margallo, llavors ministre d’Afers Exteriors espanyol, va trigar una estona, ni hores, a trucar al Govern i a exigir una rectificació -des de l’executiu es va convocar els mitjans de comunicació perquè no es fessin ressò de les paraules de Cinca i si ho havien fet que les retiressin- si no volia, Andorra, submergir-se en dificultats i suspensió de les negociacions de qualsevol tractat o acord que s’estigués treballant, com el de no doble imposició.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.