El ministre d’Economia i Innovació, Gilbert Saboya, s’ha encarregat d’exposar públicament i abastament els suposats elements clau d’una proposta que parteix de l’elaborada al seu dia per l’equip de l’exministre Jordi Alcobé però que presenta algunes novetats significatives sobretot en el disseny d’unes línies que s’adapten sí o sí als canvis introduïts pels comuns d’Andorra la Vella i Escaldes i que treuen els autobusos d’algunes dels punts o artèries viàries fins ara determinants com l’avinguda Meritxell, Príncep Benlloch o el sector de Santa Anna. De fet, a Escaldes hi han de confluir les tres línies principals dissenyades que, en certa manera, coincideixen amb els tres lots que es posen sobre la taula.
El projecte governamental estableix “una xarxa de parades suficient” que hauria de permetre que la majoria d’usuaris del país tingui una parada a no més de deu minuts a peu, i a poder ser, cinc
Les empreses, que aquest matí han estat informades de la proposta, podran optar per pretendre adjudicar-se cadascun dels lots per separat (el Gran Valira, que va d’Escaldes a Sant Julià; el Valira d’Orient, cap a Encamp, Soldeu i el Pas de la Casa; o el Valls del Nord, passant per la Massana i Ordino) o, fent propostes individualitzades, oferint també uns solució integral. Si el lot integral que pugui proposar algun concursant és millor que la suma de les millors ofertes individuals, s’adjudicarà tot a una mateixa empresa. El Govern tindrà molt en compte les millores que cada companyia pugui lliurement presentar a partir dels requisits mínims. Els detalls, però, els hauran de conèixer les empreses per poder dissenyar les seves propostes.
El que és clar és que l’executiu, ho ha reconegut Saboya, pretenia que les ofertes es presentessin el 8 de gener i a petició dels empresaris es donarà de marge fins al 21 del mateix mes, atenent, ha explicat el ministre, que s’entén que és una qüestió complexa i que el ministeri mateix ha anat amb retard. Quinze mesos, tot just. Els empresaris tindran encara no quinze dies. La voluntat és analitzar les ofertes per poder adjudicar “amb la major celeritat” i que doni temps a implementar les noves rutes i serveis el primer de setembre del 2019, amb sis mesos de decalatge o fase de proves per anar desplegant tots aquells requisits de tota mena (per exemple, flota de vehicles) que s’hagi exigit. Fonts empresarials han assegurat que és clar que el Govern té intenció d’adjudicar les línies durant el mes de febrer, just abans de les eleccions i fent servir aquesta qüestió, com altres, de ‘moneda preelectoral’.
.jpg)
Sia com vulgui, i de cara a l’usuari, algunes de les qüestions que es pretenen millorar, a banda dels nous dissenys de les línies i les freqüències que, en aquest darrer cas, les empreses poden acabar d’alterar més o menys, una de les qüestions que es vol garantir, per exemple, és que en un termini no superior a deu minuts a peu la immensa majoria dels usuaris tinguin una parada on poder agafar el transport públic. El Govern també preveu una aposta pel transport públic de viatgers rebaixant entre un 8 i un 10% les tarifes dels bitllets multiviatge. En canvi, el bitllet senzill s’encarirà de l’ordre del 2,5 o el 3%.
Saboya ha recordat que el 70% dels usuaris del transport públic ho és perquè o bé no té permís de conduir o bé perquè tot i tenir-lo, no disposa de vehicle. Alhora, la immensa majoria d’usuaris del bus “són treballadors”, amb la qual cosa, ha vingut a dir el ministre d’Economia, és un símbol inequívoc de suport a la classe treballadora. En relació als indicadors i les dades i la millora del servei que això pot comportar, Saboya ha destacat el paper que tindrà la plataforma integrada dissenyada per FEDA Solucions i que obligarà les companyies vencedores a instal·lar tot un maquinari als vehicles.
L’objectiu del Govern ha estat elaborar “el millor plec possible” per poder rebre “les millors ofertes possibles”. Saboya ha donat molts detalls, però la immensa majoria interessen les companyies que hagin de fer les propostes, les ofertes. Un fet que es valorarà molt és si les companyies, en lloc de demanar una subvenció estatal per poder fer rendible el servei el que acabin posant sobre la taula sigui una mena de pagament d’un cànon a l’Estat, una situació que hores d’ara sembla poc menys que inversemblant. El concurs, suposadament, deixa un marge de maniobra notable a les empreses per intentar aconseguir “un cert nivell d’optimització” del servei. L’1 de setembre del 2019 s’hauria de començar a veure el resultat de tot plegat. O potser no.
Comentaris (3)