Josep Miquel Vila va arribar dilluns al comú més aviat del que és habitual i amb la seva llista per aspirar a la reelecció a la mà. Estava tancada des de les vuit del matí i amb les firmes que calia. Temps suficient fins a les dotze del migdia, hora límit de presentació. Esperava l'arribada de les candidatures amb el dubte de la quantitat final.
A les nou del matí se sabia que Terceravia-Unió Laurediana i el PS la tenien tancada. Pel que feia a Desperta Laurèdia no hi havia, a aquella hora, confirmació del tancament. Aquest arribaria acompanyat de la notícia que seria determinant en la llista Vila: la presència de Maria Àngels Marfany amb Unió Laurediana. Traduït en clau electoral significava que els entre 150 i 200 vots que van al darrere del cognom Marfany ja no serien per Vila i passarien al sarró dels grans favorits.
La llista del cònsol comença a trontollar just quan arriben els d'UL amb la seva. A partir d'aquell moment, Vila està amb un ull al lliurament i amb l'altre a un despatx del costat on es debat el futur de la reelecció. Està disposat, però, a participar en les eleccions. Fins i tot s'avisa els presentadors, Lluís Mas i Josep Roca, que vagin al comú. Entren a través de l'ascensor exterior. Just quan Units pel Canvi (PS Independents) ja han entrat la llista i esperen el seu torn els Desperta Laurèdia. Tots coincideixen a la terrassa del comú, a la setena planta, aliens al que succeeix a dins. Intenten convèncer Vila, i amb més passió el conseller Joan Visa, perquè no es presenti. L'argument més contundent és un clar: "si hi anem, ens rostirem".
El cònsol es resisteix a deixar-ho córrer fins que es produeix el desenllaç més imprevisible. Aquí hi ha tantes versions com llegendes urbanes encara que la més estesa és que un dels candidats guixa el seu nom amb un bolígraf, la qual cosa invalida la candidatura. No hi ha temps d'anar a buscar altre cop les firmes perquè ja estan fora de termini.
Això afecta molt Vila i en poca estona s'ha de fer la sessió de comú per validar les altres llistes i haurà de respondre les preguntes dels mitjans de comunicació. Després d'alguna consulta opta per dir que "ens ha semblat que amb tres opcions era suficient per a Sant Julià". La sessió és un mal tràngol per Vila i per a la resta de la majoria perquè cap d'ells repetirà, ni l'absent Joan Visa. Malgrat això, Vila fa un petit discurs i, en acabar, parla amb tres periodistes.
Com en el seu primer mandat (1995-1999) no s'ha pogut tornar a presentar però aquesta vegada, el cop és molt dur. Marxa del comú ràpidament, com els presentadors que van marxar del comú nou per l'ascensor interior. El 15 de desembre es faran eleccions sense ell i amb un escenari ple d'interrogants. S'haurà de veure el futur d'alguns dels seus projectes com la tirolina, el ràfting o l'inici de Naturlandia a la cota 900, al poble. Vila, però, no és l'únic damnificat d'una confecció de llistes que ha deixat moltes ferides obertes a Sant Julià de Lòria.
Demòcrates ha quedat dividit en tres parts. A banda dels seguidors de Toni Martí que fan costat a Desperta Laurèdia caldrà saber on aniran els vots dels altres militants del partit taronja. És més que improbable que els de la facció Xavier Espot vagin a Josep Majoral i a Unió Laurediana i encara més difícil que siguin per Desperta Laurèdia. Només queda el blanc o l'abstenció o Units pel Canvi. Els de la tercera part de Demòcrates són imprevisibles. Com el desenllaç de la candidatura de Vila.
Comentaris (7)