Les anomenades experiències properes a la mort (EPM) es produeixen, habitualment, després d’una aturada cardíaca. En aquests moments, el cervell deixa de funcionar, però, segons ha explicat Melo, la persona es manté en un llindar i viu experiències “reals, coherents i contrastables”. Vivències que es recorden amb gran nitidesa i que, en molts casos, es poden verificar posteriorment. Segons el ponent, tot plegat és “una evidència que apunta que la vida real és després de la mort”.
Durant la conferència, Melo i Comas han exposat diversos casos recollits al seu llibre ‘Vida más allà de la vida’. Entre ells, la història d’un nen que va viure una experiència propera a la mort i que avui ja és adult, un exemple que il·lustra l’impacte profund i durador d’aquestes vivències.
Un dels aspectes més rellevants ha estat l’efecte que les EPM tenen en els professionals sanitaris. Metges que, després de presenciar aquestes situacions al quiròfan, han vist com la seva manera d’entendre la vida canviava radicalment. Alguns van fer aquest pas de manera immediata, mentre que d’altres ho van assimilar amb el temps. Però, tal com ha remarcat Melo, “a tothom l’ha afectat; no és una cosa que passi desapercebuda”.
La base científica del discurs l’ha aportat la doctora Luján Comas, metgessa especialitzada en anestesiologia i reanimació. Comas forma part d’una investigació internacional que inclou 19 hospitals de parla hispana i que és considerada la segona més important del món en aquest camp. Les conclusions són clares: “Darrere d’una aturada cardíaca, quan el cervell no funciona, en un percentatge de casos hi ha consciència”. Una consciència que es pot evidenciar i comprovar a partir del que els pacients expliquen haver vist o escoltat, fets que posteriorment es poden constatar.
Comentaris