De fet, ara tampoc no tornaria a estudiar Dret. Va fer formació de dret franco-espanyol però té clar que de ben poc li servirà. Hores d’ara estar abocat a fer de l’escriptura el seu ‘modus vivendi’. De l’escriptura en un sentit ampli. “És molt difícil viure d’escriure.” Creu que si s’ha d’acabar guanyant la vida amb quelcom relacionat amb l’escriptura, serà de l’edició. De fet, acaba d’iniciar un màster d’edició de llibres a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). I treballa a estones, sobretot el cap de setmana, en una llibreria i també es dedica a qüestions relacionades amb la distribució editorial. “Estic tastant totes les etapes d’un llibre.”
“És el reflex de la vida d’una persona. Els trajectes físics són moments d’espera que ens permeten reflexionar, que fa que tinguem moments per pensar més en l’interior”, remarca Rodrigo Gervasi, de 24 anys, que publica amb l'editorial Menguantes
Però tornem al principi. Rodrigo Gervasi, escriptor. 24 anys. Nascut a Madrid però amb un primer quart de segle lligat al Principat. De fet, en guarda el passaport. I no fa pas tant temps era un marrec que anava de l’Aldosa a la Massana o, el que era el mateix, de casa del pare a casa de la mare, divorciats. O agafava el bus per traslladar-se fins al Lycée i cursar-hi les assignatures que toqués en cada moment. Rodrigo Gervasi (1998), autor de ‘Recorridos mínimos’, un recull de narracions, contes, escrits… Una recopilació de trajectes realitzats per un jove al llarg de vint anys: la tornada a casa amb autobús des de l’institut, el trajecte amb metro previ a una primera cita durant l'època universitària, un passeig pel barri en ple confinament…
Hi ha una mena de duplicitat, de dos viatges paral·lels en cada trajecte. El desplaçament físic i el vital o reflexiu. “És el reflex de la vida d’una persona. Els trajectes físics són moments d’espera que ens permeten reflexionar, que fa que tinguem moments per pensar més en l’interior”, remarca Gervasi que remarca la “precisió i sensorialitat, els detalls” que exposa en cadascun dels seus viatges literaris. Rodrigo admet que 24 anys poden ser pocs però “al mateix temps és un període bastant complet”.
Escriure, si es vol, de manera tan prematura permet “una precisió molt gran, una precisió que costa molt més d’oferir si escrius sobre una vida sencera”. Explica Rodrigo Gervasi que la “idea” d’escriure sobre els seus trajectes fa temps que li voltava pel cap. I que tenia clar que ho volia fer aviat perquè, en cas contrari, el que li rondava pel cap és que “quan sigui gran oblidaré totes aquestes coses” i no es resignava a oblidar.
“Es tracta d’un elogi de l’observació, del detall, del que és quotidià. A través de cada trajecte descobrim que després del desig d’ordre i de perfecció del protagonista s’amaga una ansietat inexplorada, una realitat de pares divorciats i una homosexualitat reprimida. Una història sense filtres de la distància entre allò aparentment anodí i allò extraordinari”
De fet, no nega que pot ser un exercici a fer escriure d’aquí un quart de segle més un altre conjunt de narració de trajectes. I així calibrar l’evolució personal. De fet, posar-se a escriure de la seva realitat de fa deu anys ja li ha suposat a Rodrigo un exercici d’abstracció del moment actual. ¿Tants canvis hi ha? Gervasi té clar que sí. Per exemple, “amb 12 o 13 anys el component materialista que tenia era molt gran, l’ambició o el protagonisme dels diners era molts grans. Ara són elements molt més dispersos, de transcendència molt més limitada”.
‘Recorridos mínimos’ l’edita Menguantes, una editorial petita de Lleó que, justament, està especialitzat en publicar sobre trajectes. “Vaig enviar el llibre a una desena d’editorials on creia que podia encaixar”, explica Rodrigo Gervasi. I Menguantes va ser la que li va dir, al cent per cent, que apostava per una obra que, descriu la pròpia editorial, és “un elogi de l’observació, del detall, del que és quotidià. A través de cada trajecte descobrim que després del desig d’ordre i de perfecció del protagonista s’amaga una ansietat inexplorada, una realitat de pares divorciats i una homosexualitat reprimida. Una història sense filtres de la distància entre allò aparentment anodí i allò extraordinari”.
Lector força empedreït, seguidor de moltes obres contemporànies o de clàssics francesos, fan d’una veu literària tan actual com la d’Eva Baltasar, assegura que si el seu primer treball que acaba en forma de llibre ha estat en castellà no vol dir que el següent no pugui ser en català. Ben al contrari. “M’encantaria.” Baltasar n’és un clar exemple. “És brutal. M’ha inspirat molta transparència i delicadesa en el llenguatge”, assegura Rodrigo. Qualsevol llibreria del Principat pot disposar en quatre o cinc dies de ‘Recorridos mínimos’. D’estoc habitual probablement no se’n trobarà. Els llibres també necessiten fer el seu trajecte. El seu viatge.