N’hi havia d’autors que ho van escriure des de la presó i també des de l’exili. I també hi ha hagut qui ha aprofitat el micròfon per posar sobre la taula altres problemes socials, com l’habitatge. “Aquí a Andorra, no tothom té un xalet. Per molt que no ho vulguin creure hi ha gent que cobra 1.100 euros. La majoria som ‘xarnegos’ o fills d’estrangers, que tots i nascuts aquí no serem considerats un més”, ha llegit un dels participants d’un text escrit per ell mateix.
La concentració ha anat creixent a mesura que avançava la trobada. També hi havia els que simplement passaven pel carrer: alguns s’han aturat, mentre que d’altres han mirat de reüll, amb certa timidesa intentant passar pel carrer sense interrompre alhora que intentaven entendre què estava passant.
“Que els versos volin molt i arribin a la presó de Lledoners, i que Pablo Hasél no se senti tan sol, per haver escrit uns versos que no han agradat”, ha manifestat Antoni Caus, un dels organitzadors, moments abans de començar els poemes. I és que un dels objectius d’aquesta acció poètica era mostrar el suport al raper lleidatà Pablo Hasél, que va ser condemnat per les lletres de les seves cançons, a sis anys de presó, dels quals ja porta cinc.
També hi ha hagut qui ha explicat que Hasél mai li ha fet especial gràcia, però que “és injust que faci cinc anys que està a la presó”, tot afegint però, que ara ja és tard per la indignació. En definitiva, una trobada que ha finalitzat amb quatre gotes començaven a caure, i que més enllà de la figura de Hasél, ha reivindicat la importància dels versos i de les paraules per mantenir viva la llibertat d’expressió i contra la repressió.
Comentaris