Una “vàlvula d’escapament” feta novel·la

L’empresària Cristina Canut revela la seva faceta, fins ara desconeguda, d’escriptora, amb la publicació del seu primer llibre, ‘La veu d’un perfum’, que s’ambienta a Andorra i es publicarà el 2 de setembre

Cristina Canut és coneguda a Andorra per la seva faceta d’empresària hotelera. D’aquí a unes setmanes, però, també ho serà per una afició que, fins ara, havia mantingut en privat amb algunes escasses excepcions: la d’escriure. El que al llarg de tota la seva vida ha estat una “vàlvula d’escapament” per canalitzar el seu “caràcter patidor” ara ha tingut un primer fruit: el seu debut com a autora. ‘La veu d’un perfum’ veurà la llum el 2 de setembre.

“Ningú, a part del meu entorn més proper, sabia que jo escric. Crec que serà una sorpresa per molta gent”, admet Canut quan falten pocs dies que el llibre surti a la venda. Serà la culminació d’un llarg procés, ja que la història estava al seu cap des de fa molt temps. “Sempre he sigut una gran lectora i sempre pensava a escriure, però cap cop que m’hi posava notava que em faltava eines”, explica. Això va canviar en descobrir l’escola d’escriptura de l’Ateneu de Barcelona i, sobretot, que aquesta li oferís la possibilitat d’aprendre a distància.

Canut havia escrit sempre com a forma de "canalitzar el patiment" però va fer el pas de publicar després de la formació a l’escola d’escriptura de l’Ateneu de Barcelona

“És potent i tenen molt bons professors”, indica. Entre ells, Jaume Pons o Melcior Comes. “Quan van oferir formació virtual, m’hi vaig apuntar. I amb les eines que em van donar he pogut tirar endavant”, comenta. Així, aquell esborrany que havia treballat de forma amateur va poder convertir-se en una novel·la. “Jo la tenia començada, però allà em van ensenyar com estructurar-la, fer l’escaleta, presentar les coses, construir la trama i treballar els personatges. La vaig refer durant un parell d’anys més”, relata.

El 2018, la va presentar a un concurs literari específic per exalumnes de l’Ateneu. No va guanyar, però “molta gent em va dir que estava ben escrita i que no la podia deixar a un calaix; que els professors et diguin que val la pena t’ajuda a llançar-te”. Llavors la va portar a diferents editorials, entre elles, Voliana. “És  petita, acostumada a publicar primeres novel·les i busca llibres ben escrits i no necessàriament autors amb recorregut. S’arrisquen”, apunta Canut. Així, el llibre es publicarà a inicis de setembre.

“El Joan Marc Miralles  és educat, elegant i treballa de professor de piano a l’institut de música La Llacuna d’Andorra la Vella. Viu al casc antic de la capital, a ca l’apotecari. Va perdre la vista fa quinze anys, en un accident de cotxe a la carretera d’Oliana. Des de llavors, i després de tocar fons, lluita per mantenir la seva autonomia. A quaranta-cinc anys, ha renunciat a la idea d’enamorar-se i s’acomoda amb la seva rutina i les seves dues grans passions a més del piano: la literatura i l’art. Però cansat dels audiollibres i de llegir en Braille, publica un anunci al diari per cercar una lectora personal de llibres en veu alta…”. Amb aquest resum es presenta a la web de Voliana ‘La veu d’un perfum’. “Una novel·la tranquil·la, molt basada en personatges, en les seves reflexions i el món interior”, com la defineix la seva autora.

Es tracta d'una història ambientada a Andorra "tranquil·la, molt basada en personatges, en les seves reflexions i el món interior"

La història, continua Canut, presenta “dues persones, tant ell com ella, que surten de fets que els han deixat tocats: un accident que l’ha deixat amb una discapacitat que gestiona malament i ella és una noia que va haver d’avortar perquè el nen venia malament tot i que ella el volia”. Revela que “no estaven destinats a trobar-se però ho fan i la connexió els ajuda a superar aquests problemes”. La trama es desenvolupa pràcticament en la seva totalitat a Andorra, amb l’excepció d’un capítol que succeeix a la Cerdanya.

Com tota escriptora, Canut ja té en l’agenda trobades per presentar el llibre i poder posar-se en contacte amb els lectors. Així, el 6 de setembre, estarà a la fira del Llibre del Pirineu a Organyà i ja té prevista una sessió de signatures amb Llibre Idees, pel dia 10. I, avisa, que la seva voluntat és preparar més històries. “No deixaré mai d’escriure”, afirma, tot i matisar que “no vaig començar a fer-ho amb l’objectiu de publicar” sinó pel fet que “sempre he estat una gran lectora i escriure m’agrada i sempre m’ha ajudat; sóc de caràcter patidor i això m’ajuda a canalitzar-ho”. És per tant, “una vàlvula d’escapament” que, donada la seva importància, necessitava “poder-ho fer bé”. De fet, avança, “ja tinc una segona novel·la mig embastada”.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.