L’estació ha nascut petita més enllà que alguns usuaris la consideren “freda”. La capacitat de l’equipament, certament, és obsoleta. Com a mínim per moments. Els viatgers de tres o quatre autobusos la col·lapsen fàcilment a poc que coincideixin. I les coincidències, en algunes franges horàries del dia, són força freqüents. A més, diversos viatgers troben a faltar serveis que consideren que l’estació podria prestar i encara més havent-se fet de nou. En aquest cas se cita, habitualment, la cafeteria.
Però tot això anava lligat, justament, amb la tipologia d’instal·lació triada. O amb l’espai disponible. I és que entre altres coses es va descartar fer la terminal pròpiament dita més gran -i amb més serveis- perquè no es podia cobrir més tram de riu del que s’ha cobert. Res a veure, doncs, amb la plataforma de Soldeu, que ha rebut una ‘autorització’ molt més àmplia. I mai millor dit. L’estació cobreix les necessitats bàsiques de forma justeta. I ja des de sempre ha presentat algun que altre problema.
Ara, el desgast és més que notable en diverses parts de l’equipament. Sense dubte, el material emprat, segons diverses fonts, deuria ser en gran mesura senzill per mirar de reduir costos. Així, per exemple, els seients no presenten, en alguns casos, l’estabilitat que caldria. Els cargols s’aflueixen de mala manera. O la pintura del terra, en alguns trams, ofereix una imatge força deplorable. O les manetes dels lavabos i els polsadors de les cisternes… Certament, hi ha hagut un ús elevat de la instal·lació, però perquè arribi a aquest nivell, asseguren fonts properes a diverses companyies de transport de viatgers, no seria el cas.
El Col·legi d’Arquitectes decidirà en pocs dies les accions a seguir després que el Superior hagi sentenciat que el Govern no va actuar bé en la tramitació del projecte
I mentrestant, hi ha certa expectació en quina és la decisió final del Col·legi d’Arquitectes. Ja al seu dia, en formular la demanda contra el Govern per no haver encomanat adequadament el projecte es va reservar el dret de fer una reclamació pels perjudicis causats. El Tribunal Superior ha anul·lat l’acte pel qual va donar una suposada i ínfima cobertura legal al projecte de l’estació com a continuació de les obres d’urbanització de la unitat d’actuació del Prat del Rull. Caldria veure si hi cabria poder reclamar el desmunt de l’equipament. Encara que no serà el cas.
Fonts properes al col·lectiu professional han manifestat la seva satisfacció pel fet que els tribunals els hagin acabat donant la raó davant una qüestió tan clara. En els propers dies, la junta del Col·legi avaluarà específicament la situació i decidirà com vehicula les accions a partir de la sentència que anul·la la fórmula emprada pel Govern. Evidentment no hi haurà cap demanda de desmunt de res ni en el cas que això fos viable. A més, diverses fonts han reconegut que hi ha molt bona connexió entre l’executiu i la direcció del Col·legi d’Arquitectes, amb la qual cosa es podria optar per una reclamació poc més que simbòlica. Però que suposi que Govern hagi de reconèixer la seva poca traça i que es comprometi a complir els procediments adequats.
Comentaris