Però el ‘concert’ va durar poca estona. Potser ni tan sols va arribar a recollir cap moneda. Que la jove no ho feia tant per recaptar diners com perquè es valorés el seu art amb el petit instrument de corda. Això sí, acompanyada d’un gos. En fi, que l’actuació va durar el temps just perquè una patrulla es presentés a la plaça i els dos agents expliquessin a la jove intèrpret la normativa andorrana en la matèria. Els ukelele es toquen a casa. O en un escenari reconegut com a tal. Al carrer, res de res.
La noia, una turista resident a Espanya, va deixar clar que no tenia cap ganes d’entrar en cap mena de conflicte i que desconeixent la normativa local, no calia preocupar-se més. Que ‘deposava la seva actitud’. Eren quarts de vuit de la tarda i els funcionaris policials, això sí, es van assegurar que disposava dels mitjans econòmics suficients per estar-se al país o, com a mínim, per tornar a casa.
Una vegada comprovat que la jove artista tenia fins i tot un cotxe propi estacionat a l’aparcament comunal de Prat de la Creu -o del Centre de Congressos si es vol dir així- tot plegat va acabar com una mena d’anècdota. Un recordatori més de com és el marc legal, o les normes ancestrals, en matèria de seguretat pública.