Amb exactament 1,3 segons per jugar-se i sense temps mort, el base brasiler va demanar la pilota a Stan Okoye i, gairebé sense pensar, va llançar des del seu propi camp. 25,1 metres de distància, 2,28 segons de vol i un silenci que es va convertir en explosió. “Vaig veure que els jugadors del Girona estaven allunyats de mi… Va ser automàtic. Demanar la pilota, llençar-la ben amunt i, no sé si per sort o casualitat, la pilota va entrar neta”, explica Luz.
El pavelló es va ensorrar d’alegria. Luz va igualar el partit i va forçar una pròrroga que el MoraBanc Andorra acabaria dominant, posant el punt final a una bogeria de partit i aconseguint la seva primera victòria a l’ACB d’aquesta temporada. Fins aleshores, el base ja havia signat un paper decisiu: 13 punts, 3 rebots, 3 assistències i un lideratge constant, fins que va acabar expulsat per faltes a la pròrroga.
“Ara puc posar-me a tirar i potser no en poso cap”, reconeix entre rialles. “No confiava que encertaria, però la possibilitat hi era”. També explica que durant les hores posteriors, el seu telèfon bullia: fotos, felicitacions i fins i tot gent esperant-lo al carrer per donar-li l’enhorabona. I és que la seva cistella pot ser una de les més impressionants, ja no només de la lliga espanyola, sinó d’arreu del món.
El seu llançament ja té lloc al record col·lectiu de la lliga. “Quan es treguin cistelles guanyadores a l’ACB, segurament estaré entre aquestes”, deia amb orgull mesurat. El comparava amb moments icònics com el triple de Sergio Llull contra el València o el d’Andrés Feliz davant el Bilbao, però amb la humilitat de qui sap que la seva va ser “només per forçar la pròrroga”. Potser sí. Però aquell tir, des de 25 metres, va tenir la força de canviar-ho tot i que els tricolors aconseguissin el primer triomf oficial de la temporada.