Els tres supervivents del sindicalisme comunal

Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i la Massana són les úniques corporacions que encara mantenen actives associacions de defensa dels drets laborals dels empleats i algunes d’elles afirmen que viuen un moment dolç tot i les dificultats que han portat altres a desaparèixer

L’activitat sindical al país no és massa activa quan se surt del sector públic. En el cas de l’Administració, els col·lectius de defensa dels drets dels treballadors són nombrosos i demostren la seva força sovint, com en la recent negociació pels increments salarials. Ara bé, si el focus es posa en l’àmbit comunal, el cert és que la situació tampoc és per tirar coets: la setmana passada es va fer pública la liquidació definitiva del sindicat de treballadors d’Escaldes-Engordany mentre que els d’Encamp i Ordino fa anys que van deixar l’activitat. Tot i així, hi ha tres casos d’èxit: Andorra la Vella, la Massana i Sant Julià de Lòria.

El Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sitca) va reactivar-se a principis del 2024 després d’una renovació de junta que li va donar una nova empenta després d’uns anys amb poc protagonisme. El seu president, Cristian Asensio, tornava a agafar les regnes de l’entitat, que ja havia liderat en etapes anteriors. Tot i que ara viuen un bon moment, reconeix que “és complicat” sobreviure. “És una feina desagraïda, els mateixos companys no s’adonen de la força que té”, explica, afegint que és especialment complicat poder renovar la junta. “Suposa constància i treball i no tothom ho vol”, exposa.

De fet, a més de conèixer bé el Sitca, també ha viscut de prop el cas del sindicat d’agents de circulació que hi havia hagut a Andorra la Vella. Una altra experiència que no va fructificar, fet que lamenta per les característiques del col·lectiu i veient les dificultats amb què es troben ara en algunes parròquies.

On de moment sembla que també aguanten amb força és al Sindicat de Treballadors del Comú de la Massana (Sitcomla). Fa poques setmanes que van renovar la junta i al capdavant hi ha Sofia Martins. “Estem molt contents perquè la nova junta és molt dinàmica”, assenyala la presidenta, que celebra haver trobat companys disposats a adherir-se per renovar una junta que havia quedat escassa d’efectius per algunes jubilacions.

“Trobar el quòrum per crear el sindicat va ser molt dur, per tant, seguir vius té el seu mèrit”, diu Sofia Martins

En el seu cas tenen un 60% de treballadors del comú afiliats i reconeix que “trobar el quòrum per crear el sindicat va ser molt dur, per tant, seguir vius té el seu mèrit”. En el seu cas, té clar que els moments en què el personal ho ha passat més malament, ha servit per reforçar-los, encara que tal com assenyalava Aurora Baena fa uns dies, també constata que en la societat en general cada vegada hi ha més tendència a l’individualisme. “Com es pot combatre? Quan hi ha un problema molt greu. Nosaltres quan no ho hem passat gaire bé ens va portar més afiliats. Teníem problemes i per resoldre’ls ens vam unir”, explica, assegurant que a dia d’avui hi ha bona relació amb l’equip polític, malgrat que no sempre les prioritats i interessos d’uns i altres van en la mateixa línia.

Martins reconeix que quan un treballador accedeix a un lloc de responsabilitat “tens la sensació de ser una diana”, però en el seu cas considera que “tenim protecció. És més la sensació que no pas la realitat i crec que és millor estar sindicat”. Igualment, creu que “hi ha molta feina que queda invisibilitzada i la gent a vegades té la sensació que no fas res, però simplement és que hi ha resultats que són a llarg termini. Fem feina, però silenciosa”.

I si bé no se’ls sent gaire en l’esfera pública, també viuen un bon moment a l’Associació de Treballadors del Comú de Sant Julià de Lòria (Atcosa), que té afiliada un 50% de la plantilla de la corporació si bé “intentem defensar tothom, tant qui paga la quota com no”. El president, Ramon Ibars, és conscient que ells també han passat èpoques difícils i lamenta que en altres parròquies s’hagin anat dissolent els sindicats. “Sap greu perquè el que m’agradaria és que n’hi hagués a tot arreu”, exposa, afegint que “cal entendre que és una organització que busca el diàleg i vetllar pels drets dels treballadors sense oblidar els deures. No és una eina de discòrdia”.

Façana del comú d'Escaldes-Engordany.

Relacionat

El sindicat de treballadors del comú d’Escaldes queda dissolt definitivament per falta de relleu

A diferència del cas de la Massana, afirma que ells tenen més dificultats per tirar endavant “en èpoques difícils”, en canvi “la situació bona, com ara et permet avançar”. Tot i així admet que sempre cosa que trobar qui es posi al capdavant de la junta perquè cal temps i ganes, i no tothom hi està disposat.

Més enllà de la situació particular de cada comú, tots tres coincideixen que fora bo poder trobar la manera de treballar conjuntament i fer contactes, ja que tot i que cada comú pot viure realitats diferents, hi ha problemàtiques, neguits o situacions compartides, a més d’aprenentatges que podrien servir a uns i altres.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending