Cañada ha inaugurat un seminari molt tècnic sobre ‘Tràfic d’éssers humans’ que compta aquest dijous amb la participació de diversos experts. La primera en intervenir ha estat la fiscal adjunta Marta Villaverde, que s’ha encarregat de fer una definició del concepte jurídic i ha aportat dades per comprovar la magnitud de la tragèdia. Entre moltes altres coses, i en relació a Andorra, Villaverde ha posat sobre la taula dues qüestions: la necessitat de “reformular el que és la definició exacta de la finalitat de l’explotació” i veure si amb una concepció més àmplia pràctiques com les ‘onlyfanners’ poden considerar-se delicte i el fet que la fiscalia sols ha acusat en seu de Tribunal de Corts una vegada per tràfic d’éssers humans, en el marc d’un pis on s’hi exercia la prostitució a Terra Vella, i que els tribunals van acabar descartant.
“No hi pot haver veritable Estat de dret mentre una sola persona pateixi aquesta injustícia. La qualitat moral d’una societat es mesura no amb els privilegis de la seva minoria més afavorida, sinó pel tracte que dona als més vulnerables.”
Advocats, policies, representants d’institucions, de grups empresarials o d’organitzacions socials i humanitàries, entre molts d’altres, han gairebé omplert la sala Consòrcia del Centre de Congressos d’Andorra la Vella per escoltar les ponències de diversos especialistes, tant d’Andorra com d’Espanya i França. Tot per donar força al seminari organitzat pel Raonador del Ciutadà en el marc del deure de “conscienciar les empreses de la seva responsabilitat” i “sensibilitzar la ciutadania sobre els riscos de l’explotació laboral”, ha exposat Cañada.
El Raonador ha assegurat que no es tracta d’un compromís si no que “hauria de ser el compliment d’un deure ètic. La nostra responsabilitat no comença quan es detecta una víctima dins de les nostres fronteres, sinó que existeix des del moment en què forma part d’una comunitat global i d’un teixit econòmic interconnectat”. Cañada ha parlat, i molt, i també o ha fet la fiscal Villaverde i el comissari espanyol Fernando Guerrero, de dignitat humana. El Raonador, que ha recordat que “el tràfic d’éssers humans consisteix en arrabassar a una persona la seva llibertat, la seva voluntat i la seva autonomia per convertir-la en un instrument, en una mercaderia”, ha afirmat que “no hi pot haver veritable Estat de dret mentre una sola persona pateixi aquesta injustícia”. “La qualitat moral d’una societat es mesura no amb els privilegis de la seva minoria més afavorida, sinó pel tracte que dona als més vulnerables.”
LA FISCAL ESPECIALISTA
La primera de les ponències, s’ha dit, l’ha pronunciat la fiscal Marta Villaverde, membre de la xarxa iberoamericana de fiscals especialitzats en tràfic de persones i d’immigrants. Villaverde ha repassat tot de dades abans de definir el fenomen del tràfic d’éssers humans, que “segurament és un dels tres o quatre crims amb els quals es fa més diners”. La fiscal adjunta, de forma molt amena encara que tècnica, ha parlat dels mites del tràfic d’éssers humans per deixar clar que no tot són finalitats sexuals, també per explotació laboral, per extracció d’òrgans, per matrimonis no desitjats… Que no només són les dones les víctimes, si no que també hi ha molts homes i, a voltes, dones acaben sent traficants… Que el fet que una víctima consenti no vol dir que no sigui víctima…
Marta Villaverde ha afirmat que amb la mà d’obra actual que està arribant al país, el fenomen del tràfic de persones s’hauria d’assemblar més al que es dona a Espanya -són els llatinoamericans, les víctimes- que no pas a França, on els abusats solen ser africans. “A vegades es trafica amb persones per dur a terme feines que en general són legals” i malgrat que la finalitat última sigui legal, l’instrument que hi ha pel mig pot ser víctima d’un delicte. També hi pot haver el mite que les víctimes no estan segrestades i poden marxar. I sí, “en molts casos poden fugir, però no tenen alternativa perquè les han anul·lat com a persones”.
La fiscal adjunta ha fet diverses referències, com la del cas de prostitució a Terra Vella, ha fet un breu apunt sobre matrimonis il·legals o de conveniència, i ha parlat del fet que cada cop arriben a viure a Andorra més persones que han fet del seu ‘modus vivendi’ la creació de continguts per a les xarxes socials, inclòs contingut sexual. “D’aquí es desperten dues qüestions sobe el possible tràfic de ser humans. La primera és quan hi ha menors que s’estan exhibint en aquestes plataformes, ja sigui voluntàriament o no, ells sols o no. En qualsevol cas, qualsevol contingut d'abús sexual infantil està penat per llei, no cal que intervingui ningú”, ha dit Villaverde. “El dubte es planteja quan aquesta activitat l’està duent a terme d'una persona adulta on darrere hi ha alguna organització que l’està explotant a dur a terme aquest contingut, com en alguns països ha passat”.
D’una banda podem considerar “que aquestes noves formes de serveis sexuals en línia són considerades prostitució” i “si no ho consideréssim prostitució hauríem de veure si ho podem comptar com a treball forçat”. I és aquí quan ha indicat que potser s’hauria de redefinir què és explotació i fer-ho en un sentit ampli. Perquè, com ha dit Villaverde, “és important detectar les víctimes” i “protegir-les i donar-los el dret de reparació”. Això i com n’és d’important actuar davant de qualsevol sospita. 181 n’és el número telefònic de referència a Andorra. Tot per la llibertat i per la dignitat de les persones.
La fiscal Marta Villaverde durant la seva ponència.
El comissari de policia espanyol Fernando Guerrero també ha intervingut.
Jordi Sánchez, empresonat al seu dia per la causa independentista, estava entre els assistents com a assistent del Síndic de Greuges a Catalunya.
Comentaris (2)