Les dones temporeres, sovint invisibles, contribueixen d’una manera fonamental a l’economia del país, especialment en plena temporada alta, per poder cobrir les necessitats laborals de diferents sectors com l’hostaleria, el comerç o els serveis. Mentre a elles se les associa a tasques com la neteja d’habitacions d’hotels o servei de restaurant, a ells se’ls ocupa en el sector de la logística i la construcció. Unes feines que “estan molt poc valorades” i molt sovint es donen per fetes.
Una de les testimonis explica que ha escoltat molts comentaris masclistes i que sovint, en el sector on treballa, es creu que és més competent un home
Una d’aquestes dones explica a l’Altaveu que fa cinc mesos i mig que va arribar al país per treballar com a ajudant de cuina. Venia sola i no coneixia a ningú al Principat, una situació que assegura que “va ser molt difícil”. Durant aquests mesos, més enllà dels problemes generals amb els quals es troben no només els temporers sinó també una gran part de la població, com per exemple els preus excessius de l’habitatge, la testimoni ha pogut observar dues coses: d’una banda, que hi ha una mena de “racisme laboral”, ja que assegura que les persones espanyoles cobren molt més per estar fent la mateixa feina; i, per un altre costat, també veu una desigualtat de gènere, ja que a la seva feina, en un ambient de cuina “es creu que és més competent un home”, explica, assegurant que ha sentit molts comentaris masclistes.
Una altra de les situacions en què es troben les temporeres que venen soles és el fet d’haver de compartir els habitatges amb altres persones que no coneixen de res. Si aquesta situació, de normal, ja fa una mica de respecte o, si més no, no és la més idònia, en el cas d’una dona que ha arribat sola al país i ha de compartir pis o fins i tot habitació amb quatre o cinc homes desconeguts, es pot convertir en una situació molt incòmoda. En aquest sentit, l’Angela explica que quan va arribar a Andorra va començar a buscar habitatge, i tot i que va ser complicat, finalment va aconseguir trobar una casa de quatre habitacions, on viu amb quatre nois més i amb una companya de feina amb la qual comparteix habitació. Tot i que per ella aquesta situació ha sortit bé i se sent molt còmode, altres testimonis reconeixen que no se senten del tot còmodes a casa seva. L’Angela continua explicant que en el seu cas mai ha hagut de fer front a alguna desigualtat per ser dona i que tampoc coneix ni ha vist ningú del seu entorn a qui li hagi passat, però en part, creu que és perquè treballa en el servei de neteja d’un hotel, una tasca que normalment està dominada pel col·lectiu femení i hi ha ben pocs homes, si n’hi arriba a haver.
La Mara és una jove que aquest any està fent la segona temporada al país, on va arribar per treballar en la neteja d’apartaments. La primera temporada la va fer a Incles, però enguany la mateixa empresa l’ha traslladat al Pas de la Casa, ja que la seva parella va entrar a treballar al mateix servei allà. Pel que fa a les condicions laborals, treballa 40 hores setmanals, de 9 del matí a 5 de la tarda, i té dos dies lliures fixos a la setmana. Aquesta és una millora respecte l'any passat, quan treballava cada dia sense parar. Tot i així enguany ha començat a fer hores extres en altres empreses per aconseguir treure una mica més de diners i fer més butxaca, tenint en compte que els sous dels temporers no són molt elevats, segons relata. La Mara explica que a principis d’any començava en un lloc a les sis del matí, després anava a la seva feina i quan acabava se n’anava a netejar un o dos pisos més. Una situació que va haver de frenar una mica, perquè “el cos ja no em donava per mes”.
“Hi ha moltes empreses que juguen molt amb el tema dels horaris dels treballadors temporers, sentim que tenim desavantatge perquè no som del país i no ens posarem a reclamar perquè hi podem sortir perdent”
Tot i que la Mara no s’hi ha trobat personalment, coneix casos de persones que han tingut experiències negatives, tant per qüestions de gènere com per afers laborals: “hi ha moltes empreses que juguen molt amb el tema dels horaris dels treballadors temporers, sentim que tenim desavantatge perquè no som del país i no ens posarem a reclamar perquè hi podem sortir perdent”, manifesta, tot subratllant que hi hauria d’haver més control: “El que ve a treballar necessita la feina, però l’empresa necessita al treballador”. Per aquest motiu, segurament és necessari trobar un equilibri, valorar la feina que fan totes les temporeres i també els temporers i intentar erradicar totes les irregularitats laborals i les desigualtats de gènere que es poden produir en aquest entorn.