Així, l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (ADJRA) ha trobat un col·laborador que li ve com anell al dit: el tatuador Jose Diz, conegut també com a ‘Pichu’, molt conegut a Andorra (especialista en tècnica realista) i fundador de l’estudi de tatuatges Ink Virtus Tattoo (al carrer de l’Aigueta, 2). Sandra Cano, presidenta de l’ADJRA, explica que l’associació fa el seguiment d’alguns casos de joves que s’han autolesionat i una manera de recalcar que han posat punt final al sotrac vital que els ha dut a ferir-se és, precisament, “fer-se un petit tatuatge, un dibuix que tapi la lesió”. Cano, però, deixa molt clar que aquesta marca s’ha de fer “quan s’ha acabat tot el procés de recuperació, quan el jove ja té l’alta terapèutica”. I remarca també que només serà una opció per als joves majors d’edat.
Avui, de fet, Diz i Cano han signat un conveni de col·laboració per oferir aquesta manera de tancar tot un procés. “El Jose sempre ha volgut fer alguna cosa amb el teixit associatiu. Ja va col·laborar amb nosaltres amb un projecte anterior sobre l’assetjament escolar”, apunta Cano, que considera que el conveni pot ajudar a desestigmatitzar el tatuatge i la salut mental: “El tatuatge no és res brut; és una marca simbòlica, ancestral”. La posada en escena, al Roc Blanc, de l’entesa entre les dues parts s’ha fet coincidir, a més, amb la presentació del llibre ‘Propósito de vida: ¡Tatuar!’, un recull de consells i anècdotes de Diz, un repàs ràpid de tota la seva trajectòria com a tatuador (disset anys a l’estudi).
Diz, “feliç i nerviós” pel fet de presentar el seu primer llibre (diu que té vivències per donar i vendre, per escriure, fins i tot, un segon volum), va fer un cop de cap, fa disset anys, després d’estar-ne un grapat treballant a l’obra: va escoltar una veu que l’empenyia a dedicar-se al que realment volia (després de salvar-se, gràcies a la veu, gairebé miraculosament d’un accident). El tatuador arribava al món de la tinta a la pell amb una base: des de petit tenia traça per dibuixar, “però encara que sàpigues dibuixar, no és el mateix”. Diz, de fet, assegura que saber fer un bon tatuatge “no és un do”: “Tothom ho pot fer, però cal tenir respecte per l’ofici. I qui ho faci per diners, que se n’oblidi. Aquesta societat només t’ensenya a guanyar diners i poca cosa més”. Autoexigent i amb carrera (ha arribat a marcar un coet en un penis), ‘Pichu’ vol orientar el seu futur cap a la formació; continuar tatuant, sí, però també traspassar els seus coneixements a les noves generacions. Un euro dels guanys de cada llibre que vengui, per cert, el donarà a ADJRA.
Comentaris (1)